Mor Alberto Fujimori, president del Perú durant la dècada dels noranta

L'exdirigent peruà patia un càncer a causa pel qual va rebre un indult per "raons humanitàries" que l'any passat va permetre-li sortir de la presó

Alberto Fujimori, en una imatge d'arxiu
Alberto Fujimori, en una imatge d'arxiu | Europa Press/Contacto/El Comercio
Redacció
12 de setembre de 2024, 07:50

L'expresident del Perú Alberto Fujimori (1990-2000) ha mort aquest dimecres als 86 anys a conseqüència del càncer que patia i només unes hores després que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, informés que estava "lluitant per la seva vida". A l'exmandatari li van detectar un càncer de llengua fa ja més de 27 anys i des de llavors ha patit reiterades afeccions de salut.

"Després d'una llarga batalla contra el càncer, el nostre pare, Alberto Fujimori acaba de partir a la trobada del Senyor. Demanem als qui el van apreciar ens acompanyin amb una oració per l'etern descans de la seva ànima. Gràcies per tant pare!", ha publicat la seva filla Keiko Fujimori al seu compte de la xarxa social X.

Després de l'anunci, el primer ministre del país, Gustavo Adrianzén, ha indicat que es coordinarà amb la família per conèixer la seva voluntat sobre l'enterrament de Fujimori, i ha transmès les seves condolences. De forma semblant ha reaccionat l'exprimer ministre Alberto Otárola qui, malgrat considerar-se opositor a Fujimori, ha donat el condol als familiars en entendre "el patiment del tancament, la tortura de portar un càncer a la presó i la necessitat de la reconciliació nacional". La Presidència, el Poder Judicial i el Congrés s'han sumat també als missatges de condol.

Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes del 1989 i tres anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va donar un cop d'estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia. Els seus deu anys de mandat van estar esquitxats per diverses matances, incloses les de Barrios Alts i La Cantuta -que li van implicar una condemna de presó-, així com per les esterilitzacions forçades a milers de dones i homes, en la seva majoria indígenes.

Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó precisament per aquestes matances, però el desembre del 2023 va rebre un indult concedit per raons humanitàries malgrat les objeccions de la justícia interamericana. Al juliol va ser designat candidat presidencial per a les eleccions del 2026 pel partit Força Popular, fundat per la seva filla Keiko, qui en diverses ocasions s'ha presentat sense èxit a les eleccions peruanes.