Feia temps que una Diada no transmetia d'una forma tan nítida la transició entre dos cicles polítics, el que van capitanejar els partits independentistes -acompanyats pel sobiranisme civil- en l'etapa del procés, i el que ha obert i aspira a consolidar Salvador Illa. L'Onze de Setembre d'enguany ha certificat el canvi de rasant de la política catalana que ja van evidenciar les eleccions del maig i la digestió posterior. L'independentisme ha cedit el Govern de la Generalitat al PSC 14 anys després i ja no disposa de majoria parlamentària, els retrets corquen la relació de partits i entitats mentre la guerra civil a ERC supura dia sí i dia també, i la capacitat de mobilització de les bases sobiranistes s'ha estancat, com s'ha evidenciat en les manifestacions minvants de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Nous temps, conflictes irresolts.
Perquè la Catalunya que ara governa el PSC ja no viu en l'efervescència del procés, fins al punt que els debats polítics s'han transformat -el referèndum ha deixat pas a la discussió del finançament, la preocupació per la llengua i l'anhel de millors infraestructures-, però la ferida està pendent de cosir. La desafecció amb l'Estat d'una part substancial de catalans continua latent i les respostes del poder polític espanyol per mitigar el malestar continuen sent d'aplicació parcial. La llei d'amnistia està encallada als tribunals -aquest dimecres el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Suprem per frenar la norma- i les promeses de revertir greuges que pateix el país -començant pel finançament- són encara de recorregut incert i generen tensions arreu d'Espanya. Com a última mostra, la discussió d'aquest 11-S al Congrés dels Diputats.
En la Diada de transició s'han consolidat dos missatges contraposats. El del PSC, ara amb el timó de la Generalitat, que ha projectat un Onze de Setembre per aglutinar "tothom" -en sintonia amb el discurs institucional d'Illa, per diferenciar-se del regnat polític de l'independentisme- i el del sobiranisme civil, que intenta reactivar el moviment de base, ara en hores baixes. Succeeix, però, que l'ANC capitanejada per Lluís Llach ha perdut transversalitat i Òmnium, que s'ha arremangat en l'organització de la Diada per maquillar carències de l'Assemblea, no pot fer miracles amb la desunió que traslladen els partits.
"No ens entendrem si ens arrenquem la pell", ha afirmat Xavier Antich a l'Arc de Triomf al migdia. Fins i tot entre les entitats s'evidencien les diferències. Mentre Llach s'enredava ahir amb la complicitat amb els votants d'Aliança Catalana, Òmnium ha insistit en l'advertència que l'"odi" de l'extrema dreta "no té cabuda" entre independentistes. Paraules calculades d'Antich ara que el fet migratori i les respostes polítiques al fenomen han tornat a primera plana.
No acompanyen les aliances i tampoc el moment. El trajecte per recalcular el full de ruta independentista s'endevina llarg i costerut, perquè les dissensions -especialment entre partits- boicotegen objectius ambiciosos i negociacions pendents, cap de tan dificultosa com la del finançament. De moment, a la tardor hi ha previstos congressos d'ERC i Junts, el dels republicans molt més convuls, com demostren les ganivetades públiques dels darrers dies. A Junts, que pretén ocupar hegemonitzar l'espai sobiranista i liderar l'oposició al PSC, esperen que Carles Puigdemont detalli quin és el rol orgànic que vol assumir mentre maduren com fer pagar a Pedro Sánchez el pacte subscrit pels socialistes amb ERC.
Manifest unitari amb missatge als partits
Constatat el paisatge en l'inici del curs polític, era d'esperar que les manifestacions de tarda d'una Diada descentralitzada no fossin massives, per molt que hagin congregat milers de persones a les capitals de les quatre demarcacions i les Terres de l'Ebre. Només s'ha maquillat la percepció d'apatia, evidenciada aquest 11-S especialment als carrers de Barcelona, més buits que en anys anteriors. Segons la Guàrdia Urbana, fins a 60.000 independentistes irredempts han recorregut els carrers de la capital catalana en el trajecte des de l'estació de França fins a l'escenari de l'Arc de Triomf.
Al voltant del Parc de la Ciutadella, episodi de tensió el dia de la investidura d'Illa i el retorn fugaç de Puigdemont, no hi han sigut presents els principals dirigents de la cúpula d'ERC. Ni Marta Rovira ni Pere Aragonès, així com tampoc Oriol Junqueras, que aspira a presidir el partit. La comitiva republicana, amb Marta Vilalta al capdavant -que ja havia rebut xiulets a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova-, ha percebut el malestar de manifestants pel pacte subscrit amb el PSC. Decepció manifestada també en forma de cartells que acusaven ERC d'haver-se "venut" als socialistes. La delegació de Junts, menys assenyalada pels ciutadans mobilitzats, ha estat liderada per Laura Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general de la formació.
El manifest unitari de les entitats convocants de les concentracions a cinc ciutats del país -l'ANC ha compartit l'organització de les marxes amb Òmnium, l'AMI, el Consell de la República, l'Intersindical, CIEMEN i els CDR- ha posat l'accent en la necessitat de refer el moviment. "El país no pot esperar més", ha detallat el missatge d'aquest Onze de Setembre, amb crides a organitzar-se en la nova etapa. L'independentisme civil mobilitzat es resisteix a la "normalització autonòmica" i la "pacificació" del conflicte amb l'Estat, i ha volgut fer evident els costos de continuar lligats a Espanya.
Als presidents d'Òmnium i l'Assemblea, Antich i Llach -que s'estrenava en una Diada com a president- els ha pertocat la lectura del tram final del manifest, amb dards als partits per la "baralla permanent" i les "disputes electoralistes" de naturalesa "caïnita" que tant han lesionat el moviment. Missatges acompanyats de crítiques a l'Estat per la no aplicació de l'amnistia i apel·lacions a la unitat per reconstruir un "independentisme fort". El carrer ha maquillat el desencís sobiranista que ha sobrevolat sobre una Diada de transició.
