Un president socialista ha pronunciat el discurs institucional de la Diada per primer cop en més d'una dècada, culminació del degoteig de desercions que ha patit el moviment independentista, que durant anys havia estat majoritari. També és el primer Onze de setembre en 12 anys en què l'autonomisme és l'opció preferida de la població pel que fa a la relació amb l'estat espanyol, segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Dos fets que posen un punt i a part al procés.
Però no és només això: de les dades es desprèn que els ànims són més baixos, les desconfiances, agudes i que s'ha esvaït l'alt grau de politització assolit pels volts del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i els següents anys de repressió. Set anys després, bona part de la població catalana ha girat la cara a la política institucional: malgrat ser un territori electoralment molt actiu, va ser l'únic de l'Estat on la participació en les eleccions europees va baixar respecte a l'anterior votació.
Es desfà la politització sorgida l'1 d'octubre
En l'estudi demoscòpic immediatament previ al referèndum, el 57% de la població es declarava "bastant" o "molt" interessada per la política, un nivell inèdit a la història recent. Una politització encara més alta entre els independentistes: tres de cada quatre van respondre afirmativament i fins i tot un 32% va dir que li interessava "molt". Una xifra que tres anys després, a la tardor del 2020, havia caigut a la meitat. Un desplom encara més gran entre els joves independentistes, una part clau del moviment fa set anys, però que s'han desenganxat més ràpidament.
La fi del procés ha danyat la relació entre una part de la ciutadania i la política institucional. Durant el mandat de Junts pel Sí, quan l'executiu liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, forçat per la CUP, va organitzar el referèndum i es va preparar —suposadament— per a una eventual independència, la valoració del Govern va créixer a les enquestes, amb un suport rècord entre l'independentisme. L'octubre del 2017, la gent del "sí" va puntuar amb un 7,3 l'acció de l'executiu.
Una nota molt alta que va caure en picat durant l'etapa del 155, va continuar baixant amb la presidència de Quim Torra i va tocar fons el segon any de Pere Aragonès, amb una puntuació mitjana de 3,9 entre l'independentisme. Un declivi força paral·lel al de la confiança en els polítics catalans.
Poca confiança en la independència
Només una de cada deu persones creu que la República catalana pot ser una realitat durant la pròxima dècada. El més rellevant, però, és que aquesta (poca) confiança no és gaire més gran entre els independentistes: en dos anys, el percentatge dels que pensen que és "bastant" o "molt" probable o, fins i tot, "segur" ha passat del 31% al 20%. Malauradament, el CEO va començar a preguntar-ho el 2022, fet que planteja el dubte de si realment tota aquella gent que va anar a votar 'Sí' a l'1 d'octubre o es va manifestar tantes Diades seguides realment creia que tot allò era possible.