Salvador Illa, aficionat al running des que era ministre de Sanitat, no ha anat a córrer aquest matí. Algú podria pensar que és amb motiu de la Diada, però el cert és que la rutina que segueix estrictament fa que surti els dimarts i els dijous, i enguany l'11 de setembre ha caigut en dimecres. Illa afronta la primera Diada com a president, la primera també amb un Govern que no és independentista després d'una dècada marcada pel procés. El mal moment de l'independentisme treu transcendència al fet que, per primera vegada també en els darrers anys, la manifestació unitària de la tarda, acte central de la jornada, no tindrà un lligam institucional.
L'equip del president ha estat centrat aquests dies a preparar la Diada, que beu del programa que ja va dissenyar el Govern de Pere Aragonès. En aquest sentit, els socialistes aplaudeixen la feina feta per l'executiu d'ERC en els preparatius de l'11 de setembre, que ja anava en la línia de la inclusivitat i integració que el Govern d'Illa vol donar a aquest 11 de setembre, que té per lema "molts cors i un sol batec". El PSC va aterrar a Palau a l'estiu i ja hi havia aquesta campanya preparada, i l'han respectat.
Si una paraula defineix el caràcter que Illa ha volgut donar a l'11 de setembre és la "institucionalitat". Retrobament, unió, diàleg i consens podrien ser altres mots que s'ajustarien a les característiques que tindrà la primera Diada del president socialista. Es va poder veure en el discurs de la vigília, escrit pel mateix president i que va recuperar la Generalitat com a escenari després d'uns anys en què Pere Aragonès va "descentralitzar" el missatge institucional.
El president entén que aquest retorn a Palau és una mostra del respecte a l'autogovern, reforçada una escenografia, preparada al detall el bust de Josep Tarradellas de Josep Maria Subirachs -Illa reivindica tot sovint la figura del president, protagonista de la restauració de la Generalitat després de la dictadura- i les quatre columnes de la Llotja de Llevant, que representen les quatre barres de la Senyera.
Encara que els actes de la Diada són els que va preparar el Govern d'ERC, però Illa hi ha volgut posar el seu segell. Es va veure sobretot en el missatge institucional, que el president va aprofitar per declinar el seu lema: unir i servir. El dirigent socialista encapçalarà una Diada "per a tothom" i que reivindiqui el caràcter integrador de Catalunya, però també que reforci la idea d'excel·lència dels serveis públics i que la nació i el país es construeix no només des del simbolisme, sinó també des del dia a dia dels CAP i les escoles d'arreu del país.
A primera hora, Illa, amb els consellers, assisteix a l'ofrena floral de Rafael Casanova, com és habitual. El president ja hi va anar l'any passat, encapçalant la delegació del PSC. Al vespre, té prevista una reunió amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol, gest poc habitual. A la nit, assistirà a l'acte institucional, a les quatre columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, que tindrà com a fil conductor el lema "Sentir Catalunya" i reivindicarà un país inclusiu, solidari i tolerant amb la llibertat de pensament i d'expressió. Hi haurà lectura de poemes, música i protagonisme per, entre d'altres, pels futbolistes Lamine Yamal i Aitana Bonmatí.
Distància entre carrer i institució
Carles Puigdemont va ser el primer president que va assistir a la manifestació de la Diada. Va ser a Salt, el 2016, en una celebració que va ser descentralitzada. Illa no hi anirà, i des del Govern s'han limitat a mostrar "respecte" per la concentració, que fa anys que s'ha convertit en el plat fort de la jornada. Tampoc cap conseller assistirà a la manifestació. Lluny queda la imatge del president Artur Mas rebent els organitzadors de la manifestació, amb Carme Forcadell i Muriel Casals al capdavant, a Palau després de l'exhibició de força al carrer. El moment era un altre, i també era un altre el tremp del moviment independentista.
La descentralització, la desmobilització i la picabaralla interna -la polèmica s'ha mantingut fins a última hora per les declaracions de Lluís Llach- anticipen una manifestació menys concorreguda que fa uns anys. Amb tot, milers de persones sortiran al carrer, convocades per l'ANC, Òmnium, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen, però la demanda que no ressonarà a Palau. La primera Diada d'Illa és també la primera en què l'independentisme civil no té una traducció institucional.