Mitja Catalunya s'ha quedat a casa: només el 44% de la població amb dret a vot ha participat a les eleccions al Parlament Europeu. Una xifra indubtablement baixa, per sota de la de les europees de 2014, especialment entre els municipis més independentistes.
La davallada de participació ha estat generalitzada: ha caigut en tres punts respecte al 2014 i només en una setantena de municipis ha augmentat—s'han agafat les europees de fa deu anys com a referència perquè les de 2019 van coincidir amb les municipals, fet que es relaciona amb major èxit. Malgrat tot, l'abstenció ha afectat especialment les poblacions més independentistes. Allà on ERC i CiU van dominar tot just fa una dècada amb més del 70% de les butlletes, la participació ha caigut en un 10%. On l'independentisme era una minoria, en canvi, menys gent ha deixat d'anar a votar.
Aleshores, ERC va guanyar les eleccions amb el 24% dels vots, seguida per CiU, amb el 22%, i deu punts davant del PSC (14%). Uns resultats molt diferents dels d'aquest 9-J, en què els socialistes s'han imposat amb el 30% dels sufragis.
L'únic territori de l'Estat on cau la participació
Ja sigui perquè la població catalana no ha volgut tornar a les urnes quatre setmanes després del 12-J o perquè la fi del procés ha despolititzat la societat, Catalunya és l'únic territori de l'Estat on la participació ha caigut respecte fa deu anys. En tot l'Estat ha votat el 49% de la població, sis punts més que el 2014. En algunes comunitats, com Astúries, Galícia, Cantàbria o Madrid, fins i tot ha pujat més de 10 punts.
La baixa participació electoral ja va ser notícia a les eleccions al Parlament de Catalunya. Va ser del 58%, la tercera més baixa de la història sense tenir en compte les que es van celebrar en pandèmia. Tan sols quatre anys abans, en els polèmics comicis convocats pel 155, va arribar a votar gairebé el 80% de la població.
I és que els anys amb més agitació independentista han anat acompanyats d'una major participació electoral. Després de dècades en què les eleccions al Parlament registraven xifres entre el 55 i el 65%, el "plebiscit" de 2012 va engegar un lustre en què els vots no van fer més que pujar. Aquell any va assistir a les urnes el 70% de la població, el 2015, el 75% i el 2017, tres mesos després de l'1 d'octubre i en plena repressió, la dada històrica del 80%, que no s'havia assolit en 35 anys.
Les europees i les estatals de 2019 també van obtenir altes xifres de participació a Catalunya, però a partir de la pandèmia i el refredament del procés ha caigut en tots els comicis que s'han celebrat.
Malgrat tot, l'independentisme segueix votant més
Si bé és cert que les zones més sobiranistes són les que més vot han perdut, segueix sent cert que els barris majoritàriament independentistes voten més que els unionistes. Les meses electorals on ERC i Junts s'han imposat aquest diumenge han registrat una participació mitjana de fins a 10 punts major respecte a les meses on han tret mals resultats.
Concretament, per als pobles o barris amb només un 10% de vot independentista, la participació ha estat propera al 41%, mentre que els que han obtingut més d'un 70%, s'ha disparat fins al 50%.