L'abstenció creixerà en les eleccions europees del 9 de juny. Almenys, respecte als comicis espanyols del juliol de 2023, segons el CIS. El nombre de persones que no tenen clar si votaran ha pujat en 10 punts, una dada que, sigui per desinterès o per protesta, augmenta sobretot entre els joves.
Per ara, la campanya per les europees no està suscitant molt d'interès, a Catalunya. Tan poc, que en molts carrers els partits no s'han molestat en canviar els cartells de propaganda del 12 de maig. Haver de votar dues vegades en quatre setmanes segur que no ajuda, però no és només això: històricament, les eleccions europees han estat les més ignorades a Catalunya.
El maig del 2019, el darrer cop que es va elegir la composició del Parlament Europeu, va votar el 61% del cens. Un percentatge inusualment elevat, ja que la mitjanades de 1987 s'ha situat al voltant del 52%. Una participació molt allunyada de la resta de comicis que se celebren a Catalunya: les eleccions al Congrés superen les europees en 19 punts percentuals, les del Parlament ho fan en 11 punts i les municipals, en 9, de mitjana.
El vot a les europees de 2019 només va ser superat per les de 1987, poc després que l'estat espanyol entrés a formar part de la Comunitat Econòmica Europea, l'embrió de la UE. Si bé és possible que la novetat i la il·lusió de pertànyer al club europeu fessin pujar el nombre de votants, les eleccions de 1987 i 2019 tenen almenys una cosa en comú: en ambdós diumenges se celebraven també les eleccions municipals.
La clau per millorar la participació que també funciona a Europa
Malgrat que la base sobre la qual fer la comparació és reduïda, les dues vegades que hi ha hagut comicis dobles la participació en les europees ha estat significativament superior que quan s'ha elegit únicament l'Eurocambra. Concretament, 17 punts percentuals més alta.
Això no és únic per Catalunya: aquest fenomen també s'observa en el conjunt de la Unió Europea. En els estats on es va aprofitar el mateix dia per escollir el parlament, la presidència o els ajuntaments, la participació va ser de mitjana 18 punts més elevada.
Aquesta diferència significativa es manté, si bé es redueix fins als 15 punts, si s'elimina de l'equació els països on és obligatori votar, per llei i sobre el paper. El 2019, l'abstencionisme era il·legal a Bèlgica, Luxemburg, Grècia, Bulgària i Xipre, tot i que en els darrers tres països era paper mullat, ja que no s'aplicaven sancions per no participar. Des d'aleshores, Xipre ha eliminat la regla.
Menys interès i sentiment de pertinença
Tornant a Catalunya, és evident que la cita amb les urnes el pròxim 9 de juny no genera massa interès. Tampoc no en genera la política europea en general, segons una enquesta publicada aquest març pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i encarregada per l'Eurocambra. Només l'11% de la població té “molt” d'interès pels afers comunitaris. El 32% en té “bastant”. En ambdós casos, cinc punts menys que la política catalana. Així doncs, a més de la meitat dels catalans els importa "poc" o "gens" el que passa a Brussel·les.
En tot cas, 360 milions d'europeus estan cridats a participar el 9-J. Encara queda campanya, tot i que, segons el baròmetre preelectoral del CIS, vuit de cada deu espanyols ja saben què faran i una minoria votarà pensant en clau purament europea.