La darrera dècada, la Diada s'havia convertit en l'inici oficiós del curs polític a Catalunya. L'ANC enviava un missatge més o menys clar al Govern i als partits independentistes, en la línia de continuar avançant en el procés. Del "president, posi les urnes" de Carme Forcadell, a l'1-O, i després, la repressió, la divisió pública, la desmobilització i la derrota electoral. La cita d'enguany arriba amb l'independentisme fracturat, i sense majoria, i Salvador Illa fent els primers passos com a president de la Generalitat. És en aquest context que Lluís Llach (Girona, 1948) viurà la primera Diada com a president de l'ANC, i es mostra partidari de superar la decepció i recuperar els carrers. El procés no serà ràpid, però les raons per reclamar la independència es mantenen.
En aquesta entrevista a Nació, Llach admet que el moment és "greu" però que ara més que mai cal mobilitzar-se. La manifestació serà inèdita per molts motius. El més destacat és el fet que no hi ha una presidència independentista per primera vegada en més de deu anys. Però aquest any també és novetat que l'ANC comparteix el lideratge de la mobilització, que serà descentralitzada, amb Òmnium, l'AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR. El missatge, dirigit més a la ciutadania que no pas a la classe política, retorna en certa manera als orígens: "Cal explicar el preu de ser dependents".
És la primera Diada des que va néixer l'ANC que hi ha un Govern que no és nacionalista o independentista. Canvia d'alguna manera la preparació de la manifestació o el missatge que s'ha de donar?
No canvia la manera de preparar-la. Potser anima el missatge, perquè amb Illa al Govern ens anima a ser més contundents. El gran canvi, molt positiu, és que la Diada es fa amb la col·laboració de totes les entitats independentistes, i això sí que és un missatge fort. A qui sigui. Al Govern d'Illa, als partits independentistes... Perquè la conjuminació dels esforços de l'ANC, Òmnium, l'AMI, el Consell, el CIEMEN, els CDR, en quantitat i en qualitat, és bastant impressionant. Sobrepassa de molt el que representen els partits en nombre social. Nosaltres, Òmnium o el Consell, sols, tenim més militants que els partits independentistes. El fet que anem junts i fem un comunicat únic és un missatge fortíssim. És dir a la gent que anem de debò, perquè entenem la dificultat del moment.
"Cal explicar el preu de ser dependents"
Hem d'esperar alguna demanda concreta al Govern?
Ens hem de dirigir a la ciutadania. Explicar-los la situació en què estem i per què la independència és tan important. Cal explicar el preu de ser dependents. És el millor que podem fer per vehicular els molts independentistes que imaginem que hi ha. Tenim el mal costum de pensar que ens comptem l'11 de setembre, però ja ens vam comptar l'1 d'octubre de 2017: som 2 milions. Electoralment ha variat, però l'independentisme no ha anat a menys. Una cosa és la situació institucional i l'altra és la social, que estic segur que no ha disminuït gens. Sí que ha baixat la participació i la voluntat electoral, però això és responsabilitat dels partits. Hem de parlar als independentistes i, als que no ho són, explicar-los que el preu de ser espanyol per un català és inacceptable. Ens hi va tot: la salut, l'escola, els trens...
La mobilització social sí que ha baixat. La participació en les manifestacions de la Diada ha anat a menys. Els fa patir que la desmobilització es vegi aquest 11 de setembre?
Relativament. Em faria patir més no saber donar un missatge sobre el perquè de la independència. La gent que vingui serà benvinguda i si som molts serà fantàstic. Comptarem tot el que passa als territoris, que em sembla una experiència molt interessant, perquè vol dir que tothom s'ha activat per portar-hi gent.
"Ara que sabem que el procés serà llarg, els motius per manifestar-se són més contundents que mai"
S'atreveix a posar una xifra?
No. L'ANC va viure una pujada extraordinària, el 2017 no s'assoleixen els resultats, hi ha una repressió immediata, divisió de l'independentisme, la gent del carrer queda desorientada, arriba la Covid, i després ha costat molt. Esperem que vingui molta gent. Ara que sabem que el procés serà llarg -un, dos, tres anys, ja veu que soc optimista-, els motius són molt més contundents que mai. Tenim un independentisme social que no està ben representat a les institucions, una situació estructural al país que és indignant i que impedeix el desenvolupament econòmic, social i vital. I, com a peça fonamental que provoca aquesta malaltia social, el robatori fiscal. Què més necessitem? Hem d'animar l'independentisme perquè sigui conscient del que passa, més enllà que hi hagi gent decebuda amb un partit o que vingui o no el president. Tenim una nació en una situació molt difícil i amb un Estat que està obsedit a disminuir els paràmetres nacionals de convivència. I Salvador Illa es manifestava amb el feixisme quan ni tan sols Iceta hi anava i que ens volia aplicar el 155 mentre estàvem dins de la legalitat espanyola.
Demana a la gent que aparqui el malestar amb els partits i surti al carrer.
Estem en un punt d'inflexió. No tenim estat i el moment és tan greu que cada ciutadà ha de fer la seva part d'estat, per recuperar una mica la convivència nacional i el que ens defineix com a país. Ja que la baula autonomista de l'Estat, la Generalitat, ara més que mai, no hi ha massa confiança que ho faci, la gent ho ha de fer. Ha de ser bel·ligerant en les qüestions estructurals -llengua, trens, pagesos...- perquè no en podem passar ni una. No tenim el poder institucional i hem de crear una consciència popular que recol·loqui els partits al seu lloc. O que tingui una correspondència amb els partits. Perquè tot això s'ha de redefinir els mesos d'octubre i novembre. Tindrem una classe política nova? Tant de bo!
"El moment és tan greu que cada ciutadà ha de fer la seva part d'estat"
Per què han fet una Diada descentralitzada?
Per apropar-nos a les assemblees territorials. L'ANC necessita vehicular la força de les assemblees territorials. Si això es descuida, no tenim objectiu i ens manca el subjecte. Amb la Diada descentralitzada, les territorials s'han d'activar, tenen feina. L'inconvenient és que alguna gent pensa que semblarà que som pocs. Que sembli el que es vulgui, però siguem pràctics, efectius i amb un missatge fort cap enfora. El missatge hi serà. I està per veure que siguem pocs. Ja ho veurem.
Per què enguany totes les entitats organitzen la Diada i no ho fa només l'ANC?
El nou secretariat vam pensar que calia canviar les relacions estratègiques i tàctiques amb les altres entitats sobiranistes. Tenim la voluntat d'entendre que, malgrat les diferències tàctiques, les estratègies finals coincideixen i això ho volíem deixar clar. Totes les entitats ho volíem, i ha sigut molt fàcil.
La Diada era el dia gran de l'ANC. Si la fa amb més gent no corre el risc de quedar difuminada i perdre el seu dia més important?
Això és acomplexament provincià. Al revés! El nostre gran èxit és que totes les entitats vinguin amb nosaltres a fer l'11 de setembre. S'ha de guanyar per dalt, mai per baix.
"No soc partidari dels retrets. Però cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat. Si ve algú a l'11-S i és xiulat, alabat sia Déu"
Els consta si la direcció d'ERC vindrà a la Diada?
No convidem els partits, convidem els independentistes. Penso que un dia a l'any està bé que els polítics estiguin amb la ciutadania. Confio que molta gent d'ERC vindrà, perquè estic segur que molta gent d'ERC és independentista. Més enllà que la seva estratègia com a partit, que ha estat induïda per una classe dirigent que ha perseverat en l'error estratègic durant cinc anys, i que els ha portat a un fracàs electoral. Ho sentim molt. A mi és el que més greu em sap.
Si venen dirigents d'ERC creu que seran assenyalats pel pacte amb el PSC?
M'agradaria que tothom fos benvingut. Amb la quantitat de bajanades que s'han fet, seria partidari de tenir màniga ampla amb els retrets. Totes aquestes traïdories... No en soc partidari. Però cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat. Si ve algú i és xiulat, alabat sia Déu. Va amb el càrrec polític.
Diu que no és partidari de les traïdories, però vostè ha llançat també algun missatge en aquest sentit...
Jo he estat molt crític amb ERC, el meu partit de referència. També em trobo molt còmode votant la CUP, amb qui tinc molt bona relació. Conec bé la seva feina al nord-oriental i estic meravellat del que estan fent com a alcaldes. Els arguments que utilitzo són els que m'explicava Oriol Junqueras fa uns anys. Com que soc independent i no depenc de cap partit, continuo pensant el que pensava.
"No entenc res del que ha fet Rovira; ha ensorrat les columnes dels ponts"
Fa uns dies, Marta Rovira va dir que havia tirat la tovallola per aconseguir la unitat amb Junts i l'ANC. Vostè ha tirat la tovallola per refer ponts amb ERC? O entre facilitar l'entesa entre ERC i Junts?
Jo vaig fer de Celestina en moltes ocasions. Tinc complicitats amb Rovira que no desapareixeran passi el que passi. I per això encara estic més sorprès i més atabalat per tot el que representa el que ha fet. No entenc res. No entenc res del que ha fet Rovira. Va fer un discurs meravellós quan va tornar de l'exili. No hauríem imaginat mai que acabar la feina seria destruir, derruir, ensorrar i enderrocar totes les columnes dels ponts. No la superfície, les columnes. Ara hem de veure com acaba ERC després d'aquest desastre i, si trobem una manera de restablir ponts, jo el primer. Ja ho vaig dir: no és independentista qui se'n diu, sinó el que actua com a tal. Amb mi, ERC no ha actuat com a partit independentista. Hi havia un altre camí: anar a segones eleccions i refer una unitat lleugera de l'independentisme per ocupar el Parlament, i això sembla que és impossible. És millor donar el poder al teu adversari que donar-lo a qui pot ser el teu aliat. No m'ho explico. I em porta a pensaments foscos.
Pensaments foscos?
Qui els ha obligat a fer això? No em crec que Rovira hagi fet això de mutu propi.
La militància va votar-hi a favor.
Per favor, va. Sense capacitat de reacció, a l'agost, amb un nombre de gent que té interessos... La llei electoral converteix els partits en empreses col·locació i això podria explicar una mica la situació. Però políticament no és admissible.
"Em sabrà greu si Puigdemont torna a ser president de Junts; crec que el seu paper seria un altre"
Junts també celebra un congrés. Quin rumb creu l'ANC que hauria de prendre el partit?
Vull que continuï sent independentista, tota la resta no m'interessa. Vull un centredreta independentista, un centreesquerra independentista i una esquerra més compromesa. A partir d'aquí, que facin el que vulguin. I amb el president o sense el president. Per mi, la figura del president a l'exili és en si mateixa que m'obliga. La seva relació amb Junts no m'obliga per res. Ara que m'he tornat de Junts és professia del país gràcies als mitjans de comunicació. No he sigut mai de Junts.
Tot apunta que Puigdemont tornarà a ser president de Junts.
A mi em sabrà greu, perquè crec que el seu paper seria un altre, però es el seu dret. Hem de distingir les coses. Si el president a l'exili acaba sent president de Junts, jo potser n'esperaria més del president a l'exili, però el continuaré respectant perquè és un emblema per la història nacional catalana. El dia que deixi d'estar a l'exili només sigui un expresident al servei de Junts, li tindré el mateix respecte que podria tenir a un altre president. És veritat que hi ha aquesta cosa curiosa que molta gent que defensem incondicionalment el president a l'exili i que si torna i fa de president de Junts, serà un directiu polític més. Amb una història molt particular, perquè del 2015 al 2017 van passar coses transcendents. Però això no comptarà a l'hora de fer la crítica a Junts.
Puigdemont va dir que deixaria la política si no podia ser investit president. Creu que hauria de fer-ho o continuar com a cap de l'oposició?
Ho ha de decidir ell. Per mi és una qüestió d'efectivitat per a l'independentisme. Per mi, el president, des de la seva responsabilitat institucional i representativa, ha de prendre la decisió que cregui més efectiva per a l'independentisme. Si pensa que és anar amb Junts, és el seu dret, i el nostre és estar en total desacord, si és que estem en total desacord. Penso que tindrà molt reflexionada la seva decisió. Jo no soc de Junts i els meus interessos per la independència serien en uns altres paràmetres que els seus. Ell ha estat president de Junts, de la Generalitat... Ell ha de resoldre les seves lleialtats.
L'ANC també definirà en full de ruta els pròxims mesos. Què en destacaria?
Després del darrer mandat, amb tota la carpeta de la llista cívica, que la gent va votar que no... Ens sembla que hi ha un totum revolutum polític i institucional, també dins de l'independentisme i dins de l'ANC. Pensem que seria molt interessant i important dir qui som, què volem fer, i com hauria de ser el camí cap a la independència amb els canvis de paragima. M'agradaria que les meves idees s'adaptessin perfectament al que decideixin les bases de l'ANC. Volem que hi hagi una participació molt profunda de les territorials i les sectorials. Volem que les idees es discuteixin, s'esmenin, s'aportin noves idees... Hem de veure si ho podem fer, perquè els estatuts de l'ANC es van fer per l'any 2012, 2013... No pel 2024 o el 2025.