En el moment que Marta Rovira va aterrar a l'exili, el març del 2018, les relacions entre ERC i Junts estaven corcades, però encara existien fils sòlids de contacte teixits durant la legislatura del referèndum i fortificats per les inclemències de la repressió. Sis anys després, amb un peu a Catalunya i l'altre a Suïssa -el marit hi treballa i la filla va començar el 19 d'agost el segon curs a l'institut-, Rovira admet que ha "tirat la tovallola" a l'hora de ser un actor clau per refer ponts dins de l'independentisme. "Ja no sé què fer", ha assenyalat aquest dilluns en una entrevista al programa Els Matins de TV3. El pas dels anys i les travetes han liquidat bona part dels llaços entre els arquitectes de l'1-O.
També dins de les pròpies files, tenint en compte el moment que travessa ERC. Rovira, que ja ha anunciat que deixarà la secretària general del partit, porta les regnes del dia a dia en solitari des que Oriol Junqueras va deixar -temporalment- la presidència republicana. La ruptura entre tots dos és un fet, fins al punt que la dirigent independentista ha indicat en la mateixa entrevista que encara no s'han vist per fer un cafè que ella fa setmanes que demana. Segons Rovira, Junqueras li diu que amb qui ha de parlar és amb Lluís Salvadó, un dels lloctinents de la candidatura que lidera per recuperar el càrrec. Els detalls del congrés -informe jurídic, avançat per Nació, inclòs- estan tensant les costures.
Per què Rovira era una de les guardianes de la unitat en la legislatura del referèndum? Per dues qüestions principals. Primer, perquè era la portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí sota la presidència de Jordi Turull, ara secretari general de Junts i en aquell moment un dels principals dirigents de Convergència, primer, i del PDECat, després. Segon, perquè de portes endins la secretària general d'ERC era una de les responsables del referèndum. Dirigents de Junts implicats en la maquinària encara recorden que Rovira podia donar ordres a gent que no era del seu partit sense que grinyolés res. Especialment entre les detencions del 20 de setembre i la votació celebrada l'1 d'octubre.
En els primers compassos de l'exili, dirigents de Junts insistien que la secretària general d'ERC tenia "sintonia" amb Puigdemont -es va celebrar algun acte a Ginebra aprofitant recursos davant la justícia internacional-, a diferència del que passava amb Junqueras. La relació entre el líder de Junts i l'expresident -per ara- d'ERC és "irreparable", com determinen diverses persones que els coneixen. Cap intent d'intermediació ha funcionat, com tampoc va funcionar l'article conjunt que tots dos tenien preparat per publicar abans de la celebració del judici de l'1-O. Una entrevista en què Junqueras criticava subtilment Puigdemont va enterrar la possibilitat que els responsables de l'1-O compartissin hemeroteca.
Un dels elements que han fet que Rovira hagi tirat la tovallola és l'episodi protagonitzat per l'expresident de la Generalitat el 8 d'agost, quan va entrar a Barcelona i en va sortir al cap d'unes hores per a desesperació dels Mossos d'Esquadra, en aquell moment encara amb ERC al capdavant de la conselleria d'Interior. Preguntada sobre si l'independentisme pot refer ponts amb Puigdemont i Junqueras al capdavant de Junts i dels republicans, s'ha limitat a indicar que la renovació és "necessària". Un missatge que no es dirigeix només als rivals -als quals ha demanat fer pinya pel finançament singular-, sinó també a casa seva. El cafè pendent amb el president d'ERC, per ara, continua esperant.