L'independentisme civil ha volgut enviar un missatge d'unitat i d'optimisme en la primera Diada amb un Govern que no és independentista. La manifestació de l'Onze de Setembre, acte central de la jornada, no ha tingut ressò al Palau de la Generalitat per primera vegada des de fa més d'una dècada i la desmobilització de les bases, així com la desorientació estratègica i el retret creuat són una evidència des de fa anys. En aquesta situació, l'ANC, Òmnium, l'AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR han trobat un mínim comú denominador comú per sortir junts al carrer: els problemes estructurals del país, com l'habitatge, la llengua o el finançament, no es podran resoldre sense les eines d'un estat propi, i cal refer el projecte de manera urgent: "El país no pot esperar més".
Milers de persones s'han mobilitzat a Barcelona, cita principal d'una Diada descentralitzada, amb actes també a Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. Sota un "sol de justícia", a les quatre de tarda ja hi havia gent que guardava lloc a primera fila davant l'Arc de Triomf, punt d'arribada de la manifestació que ha començat a l'estació de França. Lluny queden les xifres dels anys àlgids del procés, però l'independentisme de base demostra un any més que té un terra més o menys definit -70.000 persones en total arreu del país, segons les policies locals- capaç de mobilitzar-se cada Onze de Setembre malgrat un context advers. A diferència d'altres d'edicions, enguany la manifestació ha acabat al mateix punt on Òmnium ha celebrat, aquest migdia, la Festa per la Llibertat, i els assistents més previsors han pogut fer temps visitant les paradetes instal·lades al passeig de Lluís Companys.
Han intervingut el president de l'ANC, Lluís Llach, que s'ha endut l'ovació dels concentrats, Xavier Antich, president d'Òmnium; Jordi Gaseni, president de l'AMI; Teresa Vallverdú, membre del Consell de la República; Núria Ferrandis, secretària general adjunta de la Intersindical; David Minoves, president del CIEMEN; i Sònia Pascual, representants dels CDR i represaliada per l'operació Judes. Ha estat Llach l'encarregat d'agrair la mostra d'unitat i d'agrair la generositat de totes les organitzacions.
Sobre l'escenari, l'acte polític ha consistit en la lectura d'un manifest conjunt, consensuat i pactat prèviament entre les entitats convocants. El punt central del missatge ha estat dotar de contingut el projecte, anar més enllà de la demanda d'independència: un estat propi per a Catalunya és necessari, han dit les entitats, és necessari per fer front als reptes actuals: "Per superar els desafiaments d'una societat moderna, calen eines d'un estat propi, com el finançament", ha dit Ferrandis. Malgrat el moment complex del moviment, amb un Govern del PSC a la Generalitat i sense majoria al Parlament, les entitats sobiranistes han remarcat que de motius "en sobren" per seguir treballant per la independència. "Deixem de llepar-nos les ferides; organitzeu-vos!", ha dit Llach.
Els portaveus han defensat que una Catalunya independent és necessària per disposar de "tots els recursos" i posar fi a l'espoli de 22.000 milions d'euros anuals, "que van a la hisenda espanyola i no tornen", com ha dit Vallverdú. També per fer polítiques socials i reforçar la sanitat i l'educació, i crear llocs de treball dignes i de qualitat. També per acompanyar les empreses, decidir sobre les infraestructures i aconseguir una mobilitat sostenible. Per garantir l'accés a l'habitatge a preus assequibles i aturar "l'espiral gentrificadora" que "desarrela" les ciutats; o per reverir les desigualtats territorials i millorar els recursos dels ajuntaments. I també per protegir la llengua, amb èmfasi als mitjans i internet en català, i la cultura catalana.
"Estar sotmesos a l'estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes, i per garantir un futur digne als ciutadans d'aquest país", han dit Gaseni, que ha ressaltat que "la independència és un projecte per viure millor". Entre els crits que s'han sentit entre els manifestants ha predominat el d'"independència", però també s'ha demanat "unitat" i, fins i tot, s'ha cantat el "puta Espanya".
Retrets als partits per haver "malbaratat" la majoria
El gruix del manifest s'han centrat en els motius que demanen fer la independència, però també hi ha hagut retrets als partits independentistes i a la mala maror dels últims anys, que han "malbaratat" les majories independentistes de l'última dècada llarga per culpa de les "discussions caïnites". Per primera vegada des del naixement de l'ANC, aquesta ha estat la primera Diada sense un Govern independentista. "La baralla permanent han portat on som: la Generalitat en mans d'un Govern espanyolista que fa pocs dies s'agenollava davant Felip VI, el rei del 3 d'octubre", han dit Antich. Ha estat en aquest moment que hi ha hagut una gran xiulada i els crits de "fora, fora" dels milers de persones concentrades.
Contra la "normalitat autonòmica": "No ens han pacificat"
Les sis entitats convocants han advertit que, amb la mobilització d'aquest dimecres, queda clar que l'independentisme "no s'ha pacificat". L'independentisme s'ha regirat contra la "normalitat autonòmica", perquè encara continua la repressió, visible de manera clara amb l'exili de Carles Puigdemont, que encara no s'ha beneficiat de l'amnistia pel "cop d'estat" judicial. La referència a Puigdemont ha tingut com a resposta crits de "Puigdemont" i "independència" per part dels concentrats.
Al seu torn, Llach ha denunciat que continuï la repressió contra els CDR o que es persegueixi la gent que es va manifestar pel retorn de Puigdemont. "Res d'això és normal, però és el que ens ofereix la democràcia espanyola", ha dit el president de l'ANC entre crits de "puta Espanya". La crida de l'independentisme civil ha estat recuperar els carrers i mobilitzar-se. "Que cadascú treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país", ha dit Llach, que ha fet una crida a "lluitar plegats fins a la independència". De moment, la feina s'haurà de fer, sobretot, des de l'independentisme civil, perquè el clam del carrer no tindrà, de moment, un ressò institucional.