La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns a un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar l'espionatge als expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie. El consell de ministres va desclassificar la setmana passada una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge, cosa que ha permès a Casteleiro, directora del CNI des del maig del 2022, confirmar al jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona, només, que Sànchez i Paluzie havien estat espiats des del 2019. No obstant això, els Mossos van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, quan teòricament encara no hi havia autorització per a espiar-lo.

Com ja va fer fa uns mesos en el cas de l'espionatge als diputats d'ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, Casteleiro s'ha limitat a confirmar només el que la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem permeten: que des del 2019 estava autoritzat judicialment l'espionatge a Sànchez i Paluzie, però sense confirmar els detalls ni els mètodes d'espionatge.

El maig del 2022, l’ANC va presentar una querella per l'espionatge als seus dirigents, tot i que no anava contra cap càrrec o organisme concret de l’Estat. En aquell moment, i amb l’informe de Citizenlab, es va establir que els afectats eren Paluzie, amb quatre atacs i una infecció provada entre el 2019 i 2020; Sànchez (26 atacs entre 2015 i 2017 i quatre infeccions provades), i els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS el juny del 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un SMS el 2020); i el membre de base de l'entitat Jordi Domingo (víctima via WhatsApp el 2019).

A més, un informe dels Mossos certifica que Sànchez va rebre almenys 19 atacs. El primer va ser el setembre del 2015, quan acabava de ser elegit president de l’ANC però encara no s’havia ni acordat un referèndum independentista. La majoria d’atacs van ser entre aleshores i l’octubre del 2017, quan va ser empresonat juntament amb el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. De fet, la policia assegura que el mòbil de Sànchez va ser víctima d'un procés maliciós amb Pegasus i va patir extracció d'informació entre el setembre i el 13 d'octubre del 2017, just en el moment àlgid del referèndum de l'1-O i abans d'ingressar a presó.

Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial. A més, la legislació espanyola només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. L’últim atac va ser entre juny i juliol del 2020 quan va tenir un permís penitenciari, aquest ja sota l'empara del permís del Suprem.

De Paluzie s’han analitzat dos telèfons mòbils. En el primer va rebre dos atacs per SMS l’agost del 2019, poc abans de la sentència del judici al Suprem contra la cúpula independentista, i un segon a finals d’octubre d’aquell any, just després de la sentència i de les mobilitzacions en contra. El segon SMS era de tipus ‘zero-click’, on l’usuari no cal que entri al vincle rebut però pot ser infectat igualment. Paluzie va canviar de mòbil aleshores i el maig i el juny del 2020, en plena pandèmia i al voltant de les eleccions al secretariat de l’entitat que presidia. Va rebre per SMS dos ‘links’ a suposades notícies de dos mitjans de comunicació diferents on parlava de l’ANC i les seves eleccions.

Urpí va ser atacada, com Paluzie, el juny del 2020, al voltant de les eleccions al secretariat nacional de l’entitat, quan va ser escollida membre de l’òrgan de direcció però encara sense cap càrrec concret.