El Parlament torna a encallar-se en la persecució dels discursos d'odi de l'extrema dreta. Aquest dimarts, la cambra catalana ha explicat que veu "poc marge" per judicialitzar el cas del diputat de Vox Alberto Tarradas que va insinuar al ple de fa dues setmanes que deportaria Najat Driouech, d'ERC, quan l'extrema dreta arribés a governar. Fonts de la mesa han detallat que un primer informe, en qualitat d'esborrany, del lletrat major de la cambra Miquel Palomares ha advertit que la llibertat d'expressió en l'àmbit parlamentari és "molt àmplia" i recorda la figura de la inviolabilitat que atorga la mateixa condició de diputat.
La mesa, conformada pel PSC, Junts i ERC, no amaga que les seves intencions eren iniciar accions legals contra Tarradas pel comentari racista cap a la diputada d'ERC. Ara bé, admeten que el primer parer del lletrat major ho complica. En tot cas, la mateixa mesa ha ordenat dos informes externs a experts en matèria penal per veure si s'afegeixen al posicionament del lletrat major o obren una via per portar el cas als tribunals. Cal tenir en compte que no és el primer cas en què al Parlament li costa donar una resposta, cosa que ja ha passat amb els expedients oberts contra diputats de Vox i Aliança Catalana que continuen encallats a la Comissió de l'Estatut del Diputat mig any després.
El comentari racista del diputat de Vox
La cambra catalana va encarregar l'informe jurídic al lletrat major per avaluar si emprenia accions legals contra Tarradas després de la seva polèmica intervenció. És la primera vegada que es demana als serveis jurídics de la cambra que estudiï un cas sobre discurs d'odi per si hi ha "recorregut judicial". L'òrgan també va acordar per primer cop enviar d'ofici a la Comissió de l'Estatut del Diputat la intervenció de Tarradas tot i retirar-se del Diari de Sessions. El diputat va fer constar en el ple la voluntat de retirar les seves paraules, després de demanar disculpes a Driouech.
Tarradas havia dit que "de moment" no deportaran Driouech en el marc de la seva intervenció sobre els discursos d'odi a l'esport arran de l'episodi viscut a l'Espanya-Egipte a l'estadi de Cornellà-El Prat. La mesa va considerar que s'han superat unes "línies vermelles" que no s'havien travessat fins ara. L'òrgan va demanar "màxima celeritat" per obtenir un fonament jurídic abans de prendre una decisió. En el marc d'una moció sobre la lluita contra els discursos d'odi, Tarradas també va defensar el càntic "musulmà el que no voti" i va afirmar que si Driouech decidia no saltar no la deportaran "almenys de moment".
Què diu el codi de conducta?
L'article 7 del codi de conducta del Parlament estableix que els diputats han de tenir "en tot moment" una conducta "respectuosa, escrupolosa i exemplar" amb els altres diputats i amb la ciutadania. El document també afirma que l'actitud ha de ser "exemplar" d'acord amb el principi d'igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra.
L'article 27 fa referència al règim sancionador. I estableix que si la mesa, tenint en compte les conclusions de la comissió de l'Estatut dels Diputats, considera que s'ha comès una infracció, pot imposar al diputat les sancions d'amonestació pública, o una multa d'entre 600 a 1.200 euros. A més, si la mesa considera que la infracció és molt greu, pot proposar al ple que acordi la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària mentre el diputat no resolgui la situació d'incompliment. La decisió del ple no pot ser objecte de sol·licitud de reconsideració, però sí que es pot sol·licitat la reconsideració de la proposta de la Mesa al ple.
