Vilafranca del Penedès acull el dissabte 30 de maig la convenció municipalista de Junts. Una reunió en què, a banda de preparar l'any que queda fins a les properes eleccions locals, la cúpula de la formació que lidera Carles Puigdemont aspirava a presentar el candidat a l'alcaldia de Barcelona. Segons diverses fonts consultades per Nació, ja és "pràcticament impossible" arribar a la cita amb el cap de cartell escollit a la capital catalana. Per què? Encara no s'ha constituït, a hores d'ara, la comissió municipal territorial (CMT) de Barcelona, l'organisme encarregat de decidir la manera de triar el candidat a Barcelona. La raó principal és que persisteix el ball de noms dins del partit.
Totes les fonts consultades insisteixen que el favorit continua sent Josep Rius -regidor al consistori, diputat al Parlament, vicepresident i portaveu de la formació-, però que Jordi Martí, cap de files a l'Ajuntament i que ha fet tota la seva carrera al costat de Xavier Trias, encara no ha llançat la tovallola. Es tracta d'un pols per ser efectivament el cap de cartell a través d'unes primàries -que hauria de governar la CMT- o bé d'una via per pressionar i formar part de la llista a les properes eleccions? És una pregunta que sobrevola els quadres de Junts a Barcelona, inquiets davant d'un escenari que, almenys per ara, els deixa sense poder proclamar un candidat que faci front a Jaume Collboni el 2027.
En la constitució de la CMT hi ha la clau de com s'ha de procedir al nomenament, perquè tant es pot fer una proposta des de dalt -Jordi Turull, secretari general, va assegurar fa unes setmanes que ell i Puigdemont farien arribar un plantejament als militants barcelonins- com optar perquè els afiliats es pronunciïn sobre diversos candidats. Rius, en aquest escenari, comptaria amb el suport de part de la cúpula -i de Waterloo-, mentre que Martí -que en els últims temps ha rebut ofertes del sector privat- gaudeix d'un suport rellevant dins de la federació de Barcelona. El tercer en discòrdia és Jaume Alonso-Cuevillas, que ha visitat Puigdemont i s'ha mostrat predisposat a encapçalar la candidatura.
El regidor, que des que va plegar Trias exerceix de cap de l'oposició a Collboni, mai ha amagat l'aspiració a ser el candidat. Hauria preferit que ja s'haguessin celebrat unes primàries -en una entrevista a aquest diari va defensar que s'haurien d'haver convocat l'any passat-, i ha vist com el nom de Rius ha anat guanyant pes a mida que passaven els mesos. Sobretot des que perfils com Artur Mas -a qui Turull va sondejar directament per ser el candidat- i Tatxo Benet descartessin encapçalar la candidatura. En el cas del fundador de Mediapro, ara president de la patronal sobiranista FemCat, es va reunir dues vegades amb Puigdemont a Waterloo abans de dir que no a l'oferiment.
Una tria fonamental
Quan el món local de Junts va enviar un senyal d'alarma fa uns mesos a la direcció, la demanda era doble: nomenar un cap de l'oposició al Parlament -el partit s'hi ha negat, per evidenciar l'anomalia que suposa l'exili de Puigdemont, tot i que els canvis han donat més pes a Salvador Vergés, ben vist entre els dirigents territorials- i triar un candidat a Barcelona. "És com un candidat nacional, encara que siguin unes municipals", sostenen diverses veus consultades. A banda, el nom escollit i la llista que triï donaran pistes de quin és el rumb estratègic que adopti Junts en aquests comicis. En el cas de Trias, tots els camins van conduir a un retorn -triomfal- a les essències convergents.
El problema per al partit és que Collboni es va aliar amb els Comuns i el PP per prendre-li l'alcaldia, i no s'ha pogut preparar un relleu des del poder. La situació demoscòpica no és propícia -l'aposta més estesa és que qualsevol candidat es mourà al voltant dels cinc regidors, tot i que es confia en millorar les perspectives-, com tampoc ho és en una àrea metropolitana que s'ha convertit en el forat negre electoral del partit. En ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà i Sant Boi, per exemple, no hi tenen cap regidor. A banda, en aquesta ocasió, han de competir amb Aliança Catalana, que també vol fer forat al cinturó metropolità amb un discurs inequívocament xenòfob i islamòfob.
Arreu del territori, Junts aspira a reeditar places com Figueres -l'alcalde Jordi Masquef és un dels exponents del discurs de mà dura- i Vic, on Albert Castells pateix aquests dies la pèrdua d'una regidora de l'equip de govern pel seu flirteig, precisament, amb Aliança. També són diverses les fonts que apunten que Turull tendirà a ser el "responsable" del resultat a les municipals, i que en funció del resultat es poden produir moviments. De moment, a la cúpula se li està resistint posar fil a l'agulla a Barcelona, on encara no hi ha en marxa els mecanismes per triar candidat. Perquè, en el fons, l'espai postconvergent porta més de deu anys, després de perdre contra Ada Colau, buscant el relleu idoni de Trias.
