Carles Puigdemont està decidit a liderar l'oposició. Ho va començar a madurar després de les eleccions del 12-M, malgrat que s'havia compromès a deixar la primera línia si no era president de la Generalitat, i ho ha anat aterrant amb el pas dels mesos. I, dins d'aquesta voluntat de confrontar directament amb Salvador Illa -encara que, almenys de moment, no pugui ocupar físicament l'escó del Parlament per la negativa del Tribunal Suprema aplicar-li l'amnistia-, Puigdemont planeja posar en marxa un Govern alternatiu per marcar de prop l'executiu liderat pel PSC. Així ho expliquen diverses fonts consultades per Nació, que emmarquen la iniciativa en el context de canvis que es produiran a Junts de cara al congrés.
Es tracta d'una mesura que, segons remarquen les mateixes fonts, també servirà per marcar distàncies amb ERC. Els republicans van avalar la investidura d'Illa el mateix dia que els Mossos d'Esquadra -en aquell moment amb Joan Ignasi Elena com a conseller d'Interior- van activar l'operació Gàbia per detenir-lo després del retorn fugaç a l'Arc de Triomf. La idea de l'expresident, en aquest sentit, és convertir Junts en "l'únic referent creïble" de l'independentisme, i confrontar la figura de Puigdemont amb la d'Illa. Un alt dirigent consultat considera un "gran error" que ERC no hagi entrat al Govern d'Illa, i que això també s'aprofitarà com un element de "desgast" en un moment de redefinició estratègica.
Al mateix temps, però, diverses fonts de Junts consultades per Nació assumeixen que l'etapa d'oposició "pot ser llarga", i constaten que s'afronta en un moment de pèrdua de pes institucional després de l'últim cicle electoral. El partit té l'Ajuntament de Sant Cugat com a principal consistori i la Diputació de Girona com a principal ens supramunicipal, perquè a les altres tres -Barcelona, Lleida i Tarragona- hi governen ERC i el PSC. L'Ajuntament de Barcelona va quedar en mans de Jaume Collboni malgrat la victòria de Xavier Trias, i fins i tot es va perdre l'Ajuntament de Girona, ara en mans de Lluc Salellas per bé que Junts disposa de la vicealcaldia amb Gemma Geis al capdavant.
Els més veterans de Junts comparen la situació amb la de Convergència durant el tripartit, però existeixen tres diferències: Artur Mas, en aquell moment líder de CDC, guanyava les eleccions a Catalunya -ho va fer el 2003 i el 2006-, hi havia majories nacionalistes CiU-ERC al Parlament, i no es tenia una posició tan decisiva a Madrid. "Hi tenim la clau", remarca una veu amb ascendència. Aquesta setmana, per exemple, Junts ha combinat crítiques a Illa -li demana la compareixença per determinats nomenaments, com ara la germana de Collboni a Presidència- amb acusacions dures contra ERC pel fet que María Jesús Monterohagi negat que es pactés un concert econòmic. La idea força és que s'ha estructurat una majoria a partir d'una "mentida".
'Govern' amb aires de 'Casa Gran'
"I per articular l'oposició també s'ha de reforçar el partit", remarquen fonts de la direcció de Junts, on es madura la idea de com "ampliar" les fronteres de la formació de cara al congrés del mes d'octubre. Mas, per exemple, va posar en marxa la Casa Gran del Catalanisme durant el segon tripartit, amb Agustí Colomines -ara diputat de Junts i un dels principals ideòlegs de la formació- al capdavant. En un Govern alternatiu hi tindrien cabuda els principals dirigents del partit -al grup parlamentari hi ha noms que aspiraven a tenir protagonisme a la Generalitat, com ara Albert Batet, Anna Navarro o Anna Erra, entre d'altres-, sense descartar l'entrada d'independents en el procés congressual.
El primer Govern alternatiu el va posar en marxa Pasqual Maragall en l'última legislatura de Jordi Pujol, i dues dècades després Illa va recollir la idea per confrontar el seu projecte amb el de Pere Aragonès. Quan Junts va sortir voluntàriament del Govern la tardor del 2022, d'aquí poc farà dos anys, l'oposició a ERC va ser dura. Sí que es van projectar figures com Salvador Vergés en l'àmbit de la sequera o Mònica Sales en la carpeta de la negociació pressupostària, però qui exercia el lideratge al Parlament era Batet. Si Puigdemont vol i pot acabar ocupant el seu escó a la cambra catalana, el pla passa per liderar l'oposició. Encara que, durant la campanya, havia descartat un paper que l'endemà del 12-M ja es plantejava,
Els gabinets a l'ombra tenen l'origen al Regne Unit. El cap de l'oposició s'encarrega de designar un govern alternatiu que té la funció de marcar de prop l'executiu liderat pel primer ministre. Es tracta d'una tradició que també està arrelada en països amb passat cultural britànic -és el cas de Nova Zelanda, per exemple- i que s'ha estès fins a l'actualitat. Keir Starmer, primer ministre britànic després de guanyar les últimes eleccions, va conformar un shadow cabinet amb els responsables laboristes per marcar de prop el seu antecessor.