Artur Mas va participar en l'acompanyament a Carles Puigdemont del 8 d'agost, que va acabar amb la tornada abrupta cap a Waterloo després que els Mossos d'Esquadra no el detinguessin malgrat la posada en marxa de l'anomenada operació Gàbia. La topada de Junts amb la conselleria d'Interior -en aquell moment en mans d'ERC- i el xoc amb el Tribunal Suprem -que es nega a amnistiar Puigdemont pel delicte de malversació- van comportar que els dirigents del partit fessin el gest d'autoinculpar-se davant del mateix Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a mostra de suport a l'expresident. Mas, almenys de moment, ha evitat seguir el mateix camí.
A l'exlíder de CDC, que no milita a Junts -tot i que ha fet campanya a favor de Puigdemont i en un sopar amb militants al Maresme al juliol va obrir-se a tenir el carnet- i acostuma a mostrar-se prudent en tot allò que té a veure amb el seu successor a la Generalitat, ningú li ha demanat que s'autoinculpi, segons detallen fonts consultades per Nació. En un article al diari Ara publicat després del 8 d'agost, Mas feia aquesta reflexió: "Més enllà del tema, sempre opinable, de com es va produir el retorn del president Puigdemont, el fet fonamental és per què no va poder seure lliurement al seu escó". El retorn efímer a Catalunya, coincidint amb la investidura de Salvador Illa, es va gestionar amb secretisme.
Per a l'"opinable" escenificació del retorn, amb el discurs a l'Arc de Triomf com a moment clau, també es va comptar amb la presència de Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i fins fa només unes setmanes cap de files de Junts a l'Ajuntament. En el seu cas, preguntat per si descarta autoinculpar-se, la resposta és aquesta: "No és així". "Estic a disposició de la direcció", amplia. Trias manté bona relació amb Puigdemont -que és qui li va donar mans lliures per fer la candidatura a les eleccions municipals del 2023, que va guanyar tot i que no va poder accedir a l'alcaldia pel pacte de Jaume Collboni amb el PP i els comuns- i també el va voler acompanyar en el seguici, que havia de culminar -com s'havia promès- al Parlament.
Ho va impedir el dispositiu policial, contundent a les portes de la Ciutadella, i això va fer que l'expresident marxés en un cotxe en direcció cap a la seva residència belga. Des d'allà va carregar amb duresa contra els Mossos i contra el Suprem. "Vist que no podria accedir , que no podria parlar, que no serviria de res fer-me detenir, la meva intenció era continuar la feina", va assenyalar en un vídeo gravat des de Waterloo. La incursió de Puigdemont a Barcelona va motivar la detenció de tres Mossos d'Esquadra, acusats de col·laborar amb l'expresident perquè la fugida fos un èxit. Junts va alimentar l'existència d'una ordre de detenció contra Jordi Turull, però va resultar que no s'havia emès.
Els encarregats d'autoinculpar-se en primera instància han estat els diputats i els senadors de Junts, per bé que diverses fonts parlamentàries admetien en les hores posteriors als fets del 8 d'agost que no compartien el moviment de Puigdemont i es queixaven, a banda, de manca d'informació en les hores decisives. Mas no forma part de Junts -sí que militava al PDECat, que ja no existeix-, encara que hagi prestat suport al seu successor en campanyes electorals i s'hagi anat acostant progressivament a les sigles. Qui tampoc s'ha fet afiliat, encara que a finals de juliol obrís les portes a ser-ho, és Jordi Pujol. A la família, asseguren, se sosté que el seu únic partit va ser Convergència.
