Els violadors de Pélicot

Gisèle Pélicot és un símbol perquè ha traspassat la vergonya de la víctima a l'agressor: ha desemmascarat els 'monsieur-tout-le-monde', el senyor qualsevol que també pot ser un violador. També són notícia Josep Santacreu i "El conte de Nadal" al Liceu

Concentració a Marsella en suport de Gisèle Pélicot
Concentració a Marsella en suport de Gisèle Pélicot | Europa Press
20 de desembre de 2024, 07:00
Actualitzat: 8:38h

Les històries tenen personatges centrals i herois secundaris. Gisèle Pélicot, de 72 anys, és la víctima central del cas, una dona valenta que ha convertit el seu dolor en poder. Però Pélicot no hauria conegut la farsa del seu matrimoni ni l'abast de l'esclavatge sexual al qual va ser sotmesa pel pare dels seus tres fills sense la dignitat del vigilant de seguretat d'un supermercat de Carpentràs -a la Provença- que el 12 de setembre de 2020 va considerar intolerable que Dominique Pélicot perseguís imatges íntimes de clientes de l'establiment amb el seu telèfon mòbil.

La determinació d'aquell vigilant de seguretat, que en va permetre la detenció, i la perícia posterior de Laurent Perré, un dels policies que van estirar el fil de la conducta d'un home que era més que un pervertit, van permetre desprecintar l'horror que s'amagava al domicili familiar de Masan. Els fets són coneguts. Els agents van trobar més de 20.000 vídeos i fotografies a l'ordinador i el disc dur de Dominique Pélicot, en les quals apareixia, majoritàriament, la qui era la seva dona en estat somnolent. Les escenes enregistrades eren desenes de violacions.

Durant nou anys, Gisèle Pélicot va ser un objecte sexual sense saber-ho. L'home amb qui havia compartit mig segle de matrimoni la sedava —amb somnífers i altres substàncies que amagava a la beguda i el menjar— i la cedia a homes que vivien a prop del seu poble amb l'únic propòsit de gravar aquelles relacions no consentides. Fins a 71 homes van atendre la crida sense fer-se preguntes sobre l'estranya embriaguesa de la dona. Només 51 dels agressors —els que van ser identificats als vídeos i el mateix Pélicot— han acabat condemnats. La sentència, llegida aquest dijous al tribunal d'Avinyó, decreta la pena màxima per a l'exmarit —20 anys de presó—, i una forquilla inferior de condemnes per a la resta d'acusats.   

La vida de la víctima va esfondrar-se el dia que, a comissaria, li van mostrar els vídeos d'unes violacions que desconeixia. L'home que havia descrit com la parella perfecta es va convertir en un delinqüent manipulador. Al seu costat, un llistat llarg d'agressors: infermers, periodistes, operaris, aturats, entrenadors, bombers... Homes aparentment normals, amb vides normals, amb parelles i fills, amb nets. El masclisme i la cultura de la violació amb màscara de quotidianitat. Els violadors de Pélicot eren, al cap i a la fi, els seus veïns, perquè vivien entorn de Masan. El cas és un cop de realitat: els agressors sexuals no responen a una construcció abstracta del monstre, poden ser ciutadans convencionals incapaços de contenir la violència.  

"No em penedeixo d'haver fet públic el judici", deia Pélicot després de conèixer la sentència. La seva clarividència, entenent que la vergonya havia de "canviar de bàndol" —expressió que ha tornat a convertir en lema—, va situar el focus en els homes que la van agredir. El poder transformador de la víctima, una acció que ha traspassat les fronteres de França. "Penso en les víctimes no reconegudes, les històries de les quals queden sovint amagades. Vull que sàpiguen que compartim la mateixa lluita", afegia aquest dijous. L'acompanyaven els seus tres fills, presents en tot el procés, i davant les càmeres va voler recordar que s'ha mantingut ferma pensant en els nets i les joves. Pélicot ja és un símbol. La dona que ha desemmascarat els monsieur-tout-le-monde, el senyor qualsevol que també pot ser un violador.   

 

El passadís

Les principals entitats econòmiques van celebrar les trobades nadalenques amb la premsa aquest dijous. La Cambra de Comerç ho va fer a la Llotja. Hi havia satisfacció en l'ambient per un fet rellevant que es va conèixer ahir: el Consell de Cambres de Catalunya va avalar per unanimitat la proposta de text de la nova llei de cambres que s'haurà de tramitar a partir del gener i que restava bloquejada. El consens amb les patronals Pimec i Foment ha suposat la llum verda de tots els actors econòmics. El punt més delicat eren les discrepàncies entre la Cambra de Barcelona i Pimec, que volia definir molt bé el caràcter de les cambres i que no intervinguessin en el diàleg social. La tensió entre Pimec i la Cambra durant el mandat d'Eines de País va ser evident. 

Ara, després de mesos de feina i més de 20 esborranys de text i encara amb alguns punts de fricció, la proposta de llei de cambres es va poder desencallar. Però en aquest procés hi ha hagut també un element de diplomàcia personal que ha ajudat a desbloquejar desconfiances: la bona relació personal entre el president del consell de cambres i de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, i el de Pimec, Antoni Cañete, que segons expliquen fonts econòmiques, van acabar posant fil a l'agulla en una reunió que va durar més de tres hores i on van repassar punt per punt la proposta de llei

Vist i llegit

Ens acostem a finals d'any i, a la premsa, destinem esforços a fer rànquings per classificar llibres, pel·lícules, sèries, cançons... i també els millors futbolistes del curs. Si us agrada el futbol, no us perdeu el top 100 que elabora The Guardian. L'especial interactiu està molt ben trobat i els textos que analitzen el rendiment dels jugadors són acurats. Entre els 25 primers escollits i a l'espera de revelar el deu primers del rànquing, hi figuren tres noms del Barça: Raphinha (25), Lewandowski (21) i Dani Olmo (17). Pronostico que Lamine Yamal serà entre els més referencials quan se'n publiqui l'ordre final.   

L'imperdible

Tenim les dates nadalenques a la cantonada. Si a casa teniu nens i voleu fer un tastet de les festes, heu d'anar al Liceu a gaudir d'El conte de Nadal, de Charles Dickens, amb música d'Albert Guinovart. Els dibuixos de sorra de Borja González complementen la narració d'un clàssic musicat, en què les notes es posen al servei de les paraules. Els qui l'hem vist acompanyats de petits només podem fer que recomanar-vos que no desaprofiteu l'ocasió. Hi ha sessions dissabte i diumenge. Bon cap de setmana i bones festes!

Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació

Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.

Arxivat a