A Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, els seus companys li diuen la capitana. Una de les ordres que la tropa té clares és que, quan hi ha ple, no hi ha temps per anar a prendre canyes a la capital de l'Estat amb altres diputats. Nogueras, que va fer carrera com a cara visible del moviment No vull pagar als peatges catalans i curtida en tertúlies abans de fer el salt al Congrés, no vol distraccions ni generar cap camaraderia amb el Madrid polític. Carles Puigdemont ho va resumir dimarts en una entrevista al 3Cat: Junts no va a la capital espanyola a fer amics sinó a defensar els interessos de Catalunya. I aquests interessos, a vegades, comporten fer camí amb estranys companys de viatge.
És el que està passant en les últimes setmanes a Madrid, on Junts està desplegant una aliança tàctica amb el PP en matèria fiscal. I, en aquesta carpeta, la formació de Puigdemont parla amb qui faci falta. El partit ho justifica amb dos arguments: que no formen part de cap bloc -van votar la investidura de Pedro Sánchez, però no estan ideològicament vinculats a l'esquerra, a diferència d'ERC i de Bildu- i que treballen per protegir inversions, com les del Camp de Tarragona. Aquests són els arguments que es despleguen per defensar la supressió de l'impost a les energètiques. Tot i això, el paquet fiscal del govern espanyol ha tirat endavant. Senyal que es fan equilibris.
Darrere de l'entesa entre Junts i el PP, concretada en el suport dels primers a una esmena dels segons que la setmana passada ja va passar el sedàs del Senat, hi ha una convergència fiscal tàctica o un pacte a la vista en el llarg termini? Alberto Núñez Feijóo, líder dels conservadors, assegura que està aprenent català "d'oïdes" -en aquests termes es va expressar durant la copa de Nadal del partit-, i elogia la "coherència" de la formació de Puigdemont, amb la qual va explorar un eventual suport a la investidura després de les eleccions del 2023. Qualsevol acostament va quedar descartat quan Jordi Turull, com a secretari general de Junts, va posar l'amnistia com a condició.
Però, en el context de la legislatura, hi ha interessos que s'han anat trobant. Primer es va produir una votació coincidint amb la regulació dels lloguers de temporada, que Junts va tombar perquè interpretava que s'estaven envaint competències catalanes i que no s'estava abordant de manera integral la crisi de l'habitatge. La regulació ha tornat a avançar aquesta setmana amb un aval parcial de Junts. I les dues formacions han exhibit sintonia en matèria fiscal. El PP i el partit de Puigdemont, en aquest sentit, van introduir una esmena per suspendre l'impost sobre el valor de la producció elèctrica quan no hi hagi dèficit de tarifa. Una via que també va comptar amb el suport d'ERC i del PNB, senyal de la complexitat dels blocs i de la gestió de la legislatura.
Què en treu cadascun dels actors? Feijóo desgasta Sánchez, assetjat pels casos judicials i per les exigències dels socis que li haurien d'aprovar els pressupostos, i Junts aprofita per no casar-se amb ningú. Que, en el fons, també és una manera de dir-li al PSOE que no sempre els tindrà com a valor refugi per salvar votacions. I, sobre la qüestió de confiança que Puigdemont va plantejar i que la mesa del Congrés rumia si admetre o no a tràmit, el PP està disposat a jugar per mostrar la debilitat del president del govern espanyol. El líder a l'exili, de fet, no descarta l'escenari electoral, però aquesta decisió no depèn d'ell, sinó de Sánchez. Una circumstància que Feijóo, condicionat per Vox, també coneix.
Des de Waterloo, en tot cas, Puigdemont calibra els costos de trencar amb el PSOE. No hi haurà cap decisió en ferm fins que passin les vacances de Nadal, perquè és el termini que s'ha donat la mesa del Congrés dels Diputats per acceptar la tramitació de la qüestió de confiança. Si el plantejament ni tan sols s'arriba a debatre, el líder a l'exili ja ha avisat que hi haurà conseqüències "imprevisibles". També ha demanat als quadres de Junts -ho va fer al consell nacional de la setmana passada- que estiguin "preparats" per assumir un hipotètic trencament. Raons de pes perquè Gabriel Rufián, encara més alliberat des que Oriol Junqueras mana a ERC, doni per fet que Puigdemont acabarà investint Feijóo.