La política fiscal continua sent un filó que tenen el PP i Junts per arribar a aliances tàctiques que posen en qüestió els plans del govern espanyol. Aquest dijous n'ha estat un nou exemple, perquè les dues formacions han negociat i concretat el suport a una esmena de la formació d'Alberto Núñez Feijóo que tomba l'impost a les energètiques. Junts es va abstenir en una esmena ja aprovada al Senat -que també va ser avalada pel PNB-, de manera que a Pedro Sánchez se li complica mantenir una figura impositiva que, al seu torn, té pactada amb ERC, Bildu i el BNG. L'impost a les energètiques va recaptar 1.100 milions d'euros en l'últim exercici, i és una figura que afecta grans empreses.
"El missatge és molt clar. No posarem en risc els llocs de treball del Camp de Tarragona, les inversions estratègiques a Catalunya ni les competències catalanes", ha assegurat Míriam Nogueras en unes declaracions breus als mitjans just abans que arrenqués la votació. Nogueras també ha estat dura amb l'acord al qual van arribar ERC i el PSOE per mantenir viva la figura impositiva, perquè -segons ella- es tracta de "només un titular" o, més aviat -també segons el seu criteri- una "fake news". Al marge d'això, el paquet fiscal de Sánchez ha tirat endavant amb el vot de Junts.
La via del decret
Què van pactar ahir els grups sobiranistes i d'esquerres amb la Moncloa? En concret,aprovació al consell de ministres abans d'acabar l'any del reial decret que permeti mantenir el gravamen amb l'objectiu de convalidar-lo al Congrés i tramitar-lo com a projecte de llei per convertir-lo en un impost. En un comunicat signat per les tres formacions emès aquest dimecres, s'apuntava que el text ha d'incloure les bonificacions a projectes renovables proposades per altres grups per tal d'aconseguir un acord ampli i equilibrat entre totes les forces necessàries perquè pugui tirar endavant, especialment Junts. Però la formació de Carles Puigdemont, cada vegada que s'ha votat la qüestió, s'ha alineat amb el PP.
La fórmula de reial decret i tramitació posterior permet, apuntaven ERC, el BNG i Bildu, que pugui entrar en vigor l'1 de gener i es pugui convertir en impost en unes poques setmanes. És una manera, també, de complir l'acord que van assolir el passat 18 de novembre aquestes formacions amb el govern espanyol i que les companyies energètiques continuïn pagant "el que els correspon". "Estem compromesos a mantenir aquest impost i aconseguir les majories necessàries per aprovar-lo", sostenien els tres partits. Junts, en la votació de la reforma fiscal, va defensar acabar amb l'impost a les energètiques amb l'argument que posava en risc inversions al camp de Tarragona.
Les enteses entre la formació de Puigdemont i el PP arriben en un moment de desconfiança entre el PSOE i Junts, derivada dels incompliments que detecta el líder a l'exili en el compliment dels compromisos de la investidura. En una entrevista al 3Cat aquest dimarts, l'expresident va indicar que la legislatura podia anar al "col·lapse" si no s'acceptava la seva petició de qüestió de confiança. En la copa de Nadal del PP, Feijóo va defensar que Junts era un partit "coherent", i va remarcar que està aprenent català "d'oïdes". De moment, les polítiques fiscals s'estan convertint en terreny abonat per coincidències tàctiques entre dues formacions allunyades nacionalment però amb punts en comú ideològics.