La salut a Barcelona s'ha anat fent forta amb el temps. Així ho demostra un informe que permet analitzar l'evolució de les condicions dels barcelonins, ja que a la capital catalana es va començar a registrar un gran cúmul de dades sanitàries i a presentar-les de manera conjunta 40 anys enrere. És l'única gran ciutat de l'estat espanyol que té aquest recorregut al darrere i això possibilita veure el detall de les millores. Ara bé, no totes s'han repartit igual i un dels matisos més rellevants continua sent la classe social o la disponibilitat material. Així ho mostra l'informe, que, malgrat el pas del temps, evidencia que les persones pobres dormen menys hores, fan menys esport i se senten més soles. Això rebla altres condicions, com que l'esperança de vida sigui més alta també als districtes més benestants i més baixa als més empobrits.
"El codi postal té més impacte en la salut que el codi genètic", ha recordat Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), durant la roda de premsa de presentació de "La salut a Barcelona, 40 anys d'avanços i reptes". En aquest estudi, que amplia la visió en el temps de les dades sanitàries, es mostra que des del 1984 els anys que viuen de mitjana els barcelonins han crescut 7,7 anys en el cas dels homes (fins als 81,3 anys actuals) i 6,6 anys en el cas de les dones (86,9). Un dels elements que més ho ha permès és la reducció de la mortalitat prematura -per motius com els tumors o les malalties del sistema circulatori- a la meitat, en quatre dècades. La prevenció i l'expansió dels tractaments han canviat les normes del joc en aquest sentit.
Una de les curiositats entre els hàbits de la ciutadania és que entre el 1986 i 2021 ha disminuït la mitjana d’hores de son i ha augmentat la proporció de persones adultes que dormen menys de 7 hores, "cosa que és més freqüent en les dones i en les classes socials menys benestants". És a dir, ser dona, ser pobre, i ser dona pobra especialment també impacta en el descans.
De manera similar, el seguiment al voltant de l'esport també ha estat objecte d'estudi i es conclou que els últims vint anys l'activitat física intensa o moderada va augmentar en els dos gèneres i a tots els nivells socioeconòmics, però que segueix sent més freqüent entre els més rics. En general, l'increment de les pràctiques esportives, però, ha fet que l’excés de pes hagi disminuït en dones més grans de 45 anys i en homes de més de 74 anys. En canvi, s’ha mantingut estable en la resta de grups d’edat, des del 2006.
Els "reptes" sanitaris del moment
Sigui com sigui, Borrell ha assenyalat també com a "reptes" la resolució d'alguns indicadors com afectació sobre la salut mental. Actualment, gairebé el 10% de la població amb més de 15 anys declara sentir-se sola sovint, sobretot les dones i les persones més joves, una estadística que s'ha començat a registrar més recentment. A més, "s'observa que aquest sentiment de soledat és més freqüent en els grups de persones de nivell socioeconòmic més desfavorit", resol l'ASPB.
Un altre punt sanitari pendent d'abordar amb més èxit, tal com també ha incidit la regidora de Salut, Marta Villanueva, són les infeccions de transmissió sexual. Malgrat gran part de l'augment dels casos tingui a veure amb la millora de la detecció i la diagnosi, també hi ha hagut "un canvi d'hàbits sexuals" que hauria afavorit que, sobretot entre homes, hagin crescut els registres de clamídia i gonorrea. Tanmateix, la regidora municipal ha remarcat que ja hi ha plans en marxa per acompanyar aquestes situacions i tornar a reduir la seva prevalença.
L'evolució amb l'alcohol i les drogues
De fonts, però, encara resonen les dades detectades el 2021, amb l'Enquesta de Salut de Barcelona, que va detectar una pujada substancial dels hàbits de consum d'alcohol de risc, tot i que els responsables sanitaris han remarcat que no es pot fer una valoració molt profunda, atesa la possible influència de la pandèmia en aquest canvi.
També, malgrat alguns discursos intentin fer equivalències temporals entre aquella època i l'actualitat, la mortalitat per reacció adversa a les drogues s'ha vist reduïda "dràsticament" des de finals dels anys 80, apunta l'informe sanitari. Sobretot, gràcies als canvis en els patrons de consum, tant de substàncies com de vies utilitzades, i a l'expansió de programes de reducció de danys. El 2021 van morir 41 persones a tot Barcelona per aques motiu. L'any 1989 ho van fer 173.