27
de novembre
de
2023, 14:14
Actualitzat:
14:55h
La ciutat de Barcelona recupera gradualment les xifres de l'esperança de vida després de la covid. Aquesta és la principal conclusió de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en l'informe anual sobre l'estat de salut de la població de la capital catalana. Ara bé, si bé és veritat que tant homes (82) com dones (87,5) tenen unes esperances de vida notablement superiors a les de l'any en què va esclatar la covid, en aquest temps la desigualtat entre territoris no ha anat a menys, sinó tot el contrari. Entre el 2019 i el 2022 s'ha produït un lleuger creixement entre els anys que viuen de mitjana els habitants dels dos districtes més benestants (Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi) i els que concentren les rendes més baixes (Ciutat Vella i Nou Barris). S'ha passat d'un diferencial de 10,6 anys de vida sumant la mitjana d'edat d'uns i altres districtes, l'any previ a la pandèmia, a una xifra que ja arriba als 11 anys de distància, l'any passat.
Així, segons consta a l'informe presentat aquest dilluns, un home nascut a Ciutat Vella (78,7) compta que viurà uns quatre anys menys que un que ha nascut al districte de Les Corts (82,7). Alhora, una dona que viu al centre històric de la capital catalana (85,6) tindrà tres anys menys de vida que una que hagi crescut a Sarrià-Sant Gervasi (88,8). Aquestes diferències coincideixen amb altres indicadors socioeconòmics. "L'atur es distribueix sobretot a l'arc que envolta la ciutat: Nou Barris, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc", ha assenyalat la gerent de l'ASPB, Carme Borrell. També són les mateixes zones que coincideixen en el mapa a l'hora d'indicar on hi ha més ciutadans amb vuit o més malalties cròniques a la vegada.
L'agència de salut pública barcelonina té un projecte anomenat "Salut als barris" que mira d'intentar corregir aquests fronts de desigualtat amb plans específics a 26 zones de la ciutat amb pitjors indicadors econòmics i de salut. Davant les dades que evidencien que encara queda un llarg camí per recórrer, la regidora de Salut del govern municipal, Marta Villanueva, ha assegurat que es té "la previsió d'ampliar" el projecte i que buscaran "mesures concretes de salut pública i salut directa".
També l'impacte de la calor -després que l'any 2022 fos l'any més càlid registrat a la ciutat- té les persones vulnerables com el principal focus d'atenció. Això pot agreujar malalties cròniques i també la preocupació pels "cops de calor", ha destacat Villanueva.
Altres xifres destacades han estat l'augment notable dels casos d'infeccions de transmissió sexual, sobretot en el cas dels homes. Així, entre la població masculina barcelonina, l'any passat va créixer un 44% la incidència de casos de gonococ. I la clamídia, en un 49%. Des del consistori barceloní es destaca la posada en marxa d'una campanya de prevenció i tractament anomenada "Visca el sexe lliure (d'infeccions)", que compta amb un web que inclou un mapa amb els centres disponibles per abordar o evitar les malalties que van vinculades al sexe.
De la mateixa manera, l'informe recull una altra xifra a l'alça, aquesta de manera molt més sostinguda en el temps: l'augment de l'obesitat infantil. Sobretot a partir dels cinc anys, tant en nens com en nenes fa anys que s'arrossega una tendència creixent en la diagnosi de casos d'obesitat. La incidència gairebé ja arriba a un de cada 10 nens barcelonins, mentre que en les nenes la taxa és notablement inferior.
Entre les conclusions aportades aquest dilluns en roda de premsa, també s'ha destacat que els indicadors de contaminació s'han mantingut per sota dels nivells prepandèmia, malgrat que s'hagi recuperat la normalitat. Ara bé, Borrell ha indicat que encara estem lluny d'arribar als registres d'emissions recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.
De la mateixa manera, segons aporten els Mossos d'Esquadra, també creixen els casos de denúncies per violència contra infants i adolescents. La pujada més gran es va detectar entre les noies de 12 a 17 anys, que gairebé arriba a la mitjana d'una noia (0,92) que va denunciar alguna mena de violència per cada 100 adolescents que habiten la ciutat. Abans aquesta xifra era subtancialment més baixa (0,7 de cada 100). La regidora Villanueva ho ha vinculat a l'impacte de les campanyes que ajuden a "posar límits" a la violència cada vegada més aviat.
Sigui com sigui, totes les denúncies per violència contra infants o adolescents -nens i nenes- registrades a la ciutat (896) durant l'any 2022 sumen quasi tants expedients com les denúncies tramitades només per violència masclista contra noies menors de 18 anys (833) en el mateix període.
Així, segons consta a l'informe presentat aquest dilluns, un home nascut a Ciutat Vella (78,7) compta que viurà uns quatre anys menys que un que ha nascut al districte de Les Corts (82,7). Alhora, una dona que viu al centre històric de la capital catalana (85,6) tindrà tres anys menys de vida que una que hagi crescut a Sarrià-Sant Gervasi (88,8). Aquestes diferències coincideixen amb altres indicadors socioeconòmics. "L'atur es distribueix sobretot a l'arc que envolta la ciutat: Nou Barris, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc", ha assenyalat la gerent de l'ASPB, Carme Borrell. També són les mateixes zones que coincideixen en el mapa a l'hora d'indicar on hi ha més ciutadans amb vuit o més malalties cròniques a la vegada.
Esperança de vida per districtes | Foto: ASPB
L'agència de salut pública barcelonina té un projecte anomenat "Salut als barris" que mira d'intentar corregir aquests fronts de desigualtat amb plans específics a 26 zones de la ciutat amb pitjors indicadors econòmics i de salut. Davant les dades que evidencien que encara queda un llarg camí per recórrer, la regidora de Salut del govern municipal, Marta Villanueva, ha assegurat que es té "la previsió d'ampliar" el projecte i que buscaran "mesures concretes de salut pública i salut directa".
També l'impacte de la calor -després que l'any 2022 fos l'any més càlid registrat a la ciutat- té les persones vulnerables com el principal focus d'atenció. Això pot agreujar malalties cròniques i també la preocupació pels "cops de calor", ha destacat Villanueva.
Obesitat infantil i malalties sexuals, a l'alça
Altres xifres destacades han estat l'augment notable dels casos d'infeccions de transmissió sexual, sobretot en el cas dels homes. Així, entre la població masculina barcelonina, l'any passat va créixer un 44% la incidència de casos de gonococ. I la clamídia, en un 49%. Des del consistori barceloní es destaca la posada en marxa d'una campanya de prevenció i tractament anomenada "Visca el sexe lliure (d'infeccions)", que compta amb un web que inclou un mapa amb els centres disponibles per abordar o evitar les malalties que van vinculades al sexe.De la mateixa manera, l'informe recull una altra xifra a l'alça, aquesta de manera molt més sostinguda en el temps: l'augment de l'obesitat infantil. Sobretot a partir dels cinc anys, tant en nens com en nenes fa anys que s'arrossega una tendència creixent en la diagnosi de casos d'obesitat. La incidència gairebé ja arriba a un de cada 10 nens barcelonins, mentre que en les nenes la taxa és notablement inferior.
Obesitat infantil, l'evolució | Foto: ASPB
Contaminació i violències infantils
Entre les conclusions aportades aquest dilluns en roda de premsa, també s'ha destacat que els indicadors de contaminació s'han mantingut per sota dels nivells prepandèmia, malgrat que s'hagi recuperat la normalitat. Ara bé, Borrell ha indicat que encara estem lluny d'arribar als registres d'emissions recomanats per l'Organització Mundial de la Salut.De la mateixa manera, segons aporten els Mossos d'Esquadra, també creixen els casos de denúncies per violència contra infants i adolescents. La pujada més gran es va detectar entre les noies de 12 a 17 anys, que gairebé arriba a la mitjana d'una noia (0,92) que va denunciar alguna mena de violència per cada 100 adolescents que habiten la ciutat. Abans aquesta xifra era subtancialment més baixa (0,7 de cada 100). La regidora Villanueva ho ha vinculat a l'impacte de les campanyes que ajuden a "posar límits" a la violència cada vegada més aviat.
Sigui com sigui, totes les denúncies per violència contra infants o adolescents -nens i nenes- registrades a la ciutat (896) durant l'any 2022 sumen quasi tants expedients com les denúncies tramitades només per violència masclista contra noies menors de 18 anys (833) en el mateix període.