Aquest dijous, el Centre Cultural Terrassa acull el tradicional concert de Sant Jordi organitzat per Òmnium Terrassa. El quartet de corda format per Quim Térmens, Joan Morera, Maria Morera i Lluís Heras presenten aquest dijous a les 21 h una de les grans músiques de referència per la Setmana Santa, ​Les set últimes paraules de Crist​, en què cadascuna de les set paraules serà llegida i explicada per Enric Arquimbau.

Aquesta obra, escrita per Haydn en format orquestral o cambrístic, és unes de les grans músiques de referència per la Setmana Santa, i d’un lirisme i expressió realment commovedors.

La composició de J. Haydn "Les Set Paraules", segons St. Lluc 23, St. Joan 19 i St. Mateu 27, existeix en tres versions escrites pel mateix compositor: com a oratori, en versió per a orquestra i en versió per a quartet, i va ser concebuda com a música de meditació per a la litúrgia, amb tota probabilitat per al Divendres Sant. Cada una de les set paraules era llegida i explicada, i llavors s'escoltava cada moviment de l'obra.

Haydn mateix explica en una carta com es tocava l’obra en la seva versió orquestral i de quartet, independentment de la litúrgia: "aquestes sonates estan escrites sobre les paraules pronunciades per Crist a la Creu. Cada sonata, o cada text, està expressat merament per música instrumental, de tal manera que desperti la més profunda impressió a l’ànima".

En la seva versió de quartet, aquesta obra surt de vistosos colors orquestrals i reclama una oïda atenta per poder captar les subtileses que Haydn va posar en relació amb la paraula: el pathos de la introducció evocant Crist no sols com a dolor, sinó com a Senyor de l'Univers, el llenguatge dolorós de la primera paraula, el solemne caràcter cantable de la promesa del Paradís en la segona paraula, el tendre diàleg de la Mare i el jove en la tercera paraula, el dolorós gest de la pregunta en la quarta paraula, la gradació del “tinc set” des de sota fins a elevar-lo a la cinquena paraula, el moviment des del dolor fins al consol en el “tot està consumat” de la sisena paraula, el to quasi cantable de l’oració en l’última paraula, per acabar amb el terratrèmol com a postludi pictòric final.