No pots estar sense tenir el mòbil a mà? Doncs pateixes el que alguns experts anomenen "nomofòbia" (no mobile phobia, en anglès, "fòbia a no tenir el mòbil"). Aquesta és només una de les "psicopaTIClogies" que han sorgit a causa del mal ús dels smartphones i les xarxes socials. S'anomenen així per a diferenciar-les dels trastorns de salut mental que ja estan establerts i diagnosticats per organismes oficials com l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

La seva irrupció no és estranya si es té en compte que segons l'estudi "How many times do you check your mobile phone per day?", elaborat per Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades al dia. Però com es manifesten aquestes psicopaTIClogies? El subdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Manuel Armayones, les analitza en el llibre El efecto smartphone. Conectarse con sentido (Editorial UOC), on les explica i proposa estratègies per superar-les.

Tot i que ni l'OMS ni els ministeris dels diferents països no han reconegut, de moment, l'addició a Internet en els sistemes de classificació de malalties mentals, cada cop hi ha més persones que busquen tractament psicològic perquè tenen la percepció de perdre el control davant del seu telèfon i s'hi senten "enganxats". En aquest sentit Armayones deixa clar que no són les noves tecnologies les que "enganxen" sinó les persones que, en funció del seu estat emocional, poden fer-ne un ús abusiu. Quan s'arriba a aquest punt ‒afegeix‒ són els especialistes els que han de determinar quines orientacions cal donar-los per a solucionar-ho.

Aquestes són les característiques de les principals psicopaTIClogies:
 
FoMO

La persona té la necessitat, quasi compulsiva, d'entrar contínuament a pàgines com Facebook o Instagram per "por a perdre's alguna cosa" (significat de les seves sigles en anglès per fear of missing out). Segons el psicòleg de la Universitat d'Essex Andrew Przybylski i el seu equip, que fa anys que investiguen aquesta psicopaTIClogia, és més freqüent en adolescents i joves i, sobretot, entre els homes. Qui la pateix, a més, té un baix nivell de satisfacció amb la vida. 
"Les persones amb més necessitats socials insatisfetes són les que més consulten les xarxes socials", assegura Armayones.

El problema és que en lloc de sentir-se bé després d'haver passat una estona a Facebook, acaben amb una sensació de tristesa. En aquest sentit, un estudi publicat al Journal of Social and Clinical Psychology conclou que, després de sortir d'aquesta xarxa social l'estat anímic de la persona és depressiu (que no vol dir que causi depressió) i que com més temps passa connectada a Facebook, més s'accentua aquest estat. 

Nomofòfia

"Hi ha gent que s'emporta el mòbil al lavabo, a la roba d'estar per casa mentre fa neteja o el té a la cuina per si li truquen", exemplifica Armayones. La nomofòbia es manifesta en dues variants: la fòbia a no tenir el mòbil a prop i la por que s'acabi la bateria abans d'arribar a casa; en aquesta segona també s'inclouria no tenir cobertura. 

La vibració fantasma

També coneguda com a trucada fantasma, és la sensació que el mòbil vibra o sona quan en realitat no ho fa. "Són situacions habituals en una societat que tendeix a mantenir-nos hipervigilants", explica Armayones. Aquesta hipervigilància contínua pot generar, però, ansietat o desgast emocional. 

Ment erràTICa

Consisteix en saltar de web a web, passar d'un contingut a un altre amb els hipervincles per trobar la millor informació, la millor oferta, el millor producte... Produeix una insatisfacció crònica perquè la persona es passa la vida buscant sempre alguna cosa millor. "Ens pot portar a una situació d'ansietat i saturació mental i acabar amb la sensació que hem perdut miserablement el temps", explica Armayones. 

L'efecte Google 

És utilitzar el buscador com una extensió de la nostra memòria per a recordar per exemple el telèfon d'algun familiar o una cita al metge. Alguns experts defensen que està afectant la memòria de les persones perquè cada cop es necessita traspassar menys informació des de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Per a Armayones, s'ha de continuar investigant sobre els pros i els contres de tenir a l'ordinador o al telèfon mòbil molta de la informació que abans guardàvem al cervell. "Lluny de ser un problema, és un recurs de gran ajuda, que ens permet dedicar els nostres esforços intel·lectuals a un altre tipus de reptes", afegeix.