Què tenen en comú una cinta VHS, Falete i David Bowie? Tot són referents que pertanyen al nostre imaginari col·lectiu i que, d'alguna manera, per proximitat o per rebuig, han ajudat a construir la nostra identitat.

Els artistes Imanol Buisán, Eva Jolis i Albert Roca es troben a Generació Satèl·lit per a reflexionar sobre el nostre imaginari col·lectiu, la pertinença al grup o la necessitat del record generacional, a partir del collage i la deconstrucció. Tres mirades que despullen, des d’òptiques diferents i crítiques, els conceptes de privat i públic i la idea d’identitat.

L'exposició es pot veure des d'aquesta setmana a l'espai Tigomigo de Terrassa. A més, dins de les activitats programades associades a la mostra, es realitzaran dos tallers el proper 12 de març. El primer al matí sota el títol Animalari, i el segon, a la tarda, sota el nom Geometria i collage. Ambdós estaran dirigits per Imanol Buisán.

Imanol Buisán

Terrassa (1985). Dissenyador, fill, usuari, artista, feminista, transeünt, ciclista, i de vegades il·lús. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i graduat en Disseny gràfic, ha trobat en el collage el mode d’expressió per al seu univers particular.

A través de la sèrie de collages calidoscòpics, Buisán construeix un espai eclèctic on es fusionen passat i present, on homenatja a tots aquells personatges i objectes que han conformat el nostre imaginari col·lectiu.

A Lorca i Dalí, com un demiürg en una acció de justícia poètica, enfronta les figures de tres dels artistes espanyols més coneguts del segle XX. Dalí, Buñuel i Lorca tornen a néixer en una mirada calidoscòpica a l’Espanya més fosca, la dels feixismes i els cadàvers a les cunetes. 

En canvi, a l’obra Antony Hegarty i Falete, Buisán reflexiona sobre el binomi home-dona, el concepte de feminitat i els espais que es creen en allò que sembla no pertànyer a cap gènere. A les sèries l’Objecte i Calendaris de butxaca, Imanol ens parla d’allò que ens uneix a través d’objectes que, convertits en elements fetitxe o de col·lecció, esdevenen símbols efímers d’una època.

Eva Jolis

Les obres d’Eva Jolis s’han pogut veure en exposicions col·lectives a Tarragona, Montbrió del Camp, Amposta, Bràfim. A més, aquesta artista del collage també ha desenvolupat projectes de comissariat a Catalunya. 

A Amb el terrat ben moblat, Eva Jolis reflexiona sobre els conceptes de feminitat i masculinitat avui en constant redefinició. Labores del hogar és un homenatge a les dones i homes que amb la seva imaginació, voluntat, les seves forces i de vegades amb la seva vida, van contribuir a construir una societat més justa superant els vells estereotips i rols femenins imperants als anys cinquanta.

Albert Roca

Albert Roca és un artista reusenc polifacètic i creatiu. En la base de totes les seves obres es troba la transformació de la matèria, el reciclatge i la creació a través d’allò que la societat rebutja. A Generació Satèl·lit analitza el poder del cinema, la televisió i la música com a generadors de referents col·lectius.

Icones del cinema és una reflexió sobre el cinema com a generador d’imaginaris i d’icones personals, en una època (els anys 50 i 60) en què la societat no estava sobresaturada d’imatges. A través dels collages, Roca analitza el poder que aquelles actrius i actors van posseir com a referents de valors i conceptes com ara la masculinitat, la feminitat, l’erotisme o la rebel·lia.

Amb Mazinger, icones de la caixa tonta, Roca ret homenatge a un dels seus referents d’infantesa i ens obliga a qüestionar-nos sobre el sediment que, de forma diària, ineludible i gairebé imperceptible, ha deixat la televisió en la nostra generació. Finalment, Transgressors musicals, més enllà de la música és una reflexió sobre la música com a element cohesionador, creador d’identitats generacionals.