Els barcelonins Mishima presentaran demà a a les deu de la nit el seu darrer treball al Faktoria d'Arts. Sense abdicar de la seva vocació d’antiheroi romàntic, el cantant i líder del grup, David Carabén descobreix el seu vessant més poètic i menys narratiu amb el nou Ordre i Aventura.
Com qui busca un ordre espiritual en l’aventura de viure, Carabén escriu per primera vegada sobre “més enllàs” abans que sobre “més ençàs”, i es pregunta, cançó rera cançó, i amb un llenguatge directe i planer, pels seus “per sempres”.
En el pla musical, Mishima perseveren en la recerca d’una manera única de dir les coses que els ha caracteritzat fins ara: la cançó d’autor feta en banda, el conjunt al servei de la cançó. D’aquí aquest so entre personal i de banda, entre rock, pop i folk. Per a Ordre i aventura s’han tornat a posar sota la tutela de Paco Loco, als estudis que han fet de El Puerto de Santa María el veritable "sancta sanctorum" de l’indie ibèric.
Mirant enrera, Mishima no van trigar a marcar el seu territori: pop elegant, paraula precisa i una veu profunda i personal que, al seu debut, Lipstick Traces (2000), va deixar rastre i no nomes de carmí. No en va, després de la publicació de The Fall Of Public Man (2003), Mishima van ser comparats amb The Magnetic Fields, The Divine Comedy i Arab Strap per la premsa especialitzada. Amb el seu tercer llarg, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), el grup va fer un veritable salt qualitatiu, gràcies a un disc íntegrament en català amb el que van aconseguir trobar el seu ideari estilístic i construir un mosaic de petites coses que, dolça i màgicament, prenien sentit. I fou al magnífic Set tota la vida (2007), un dels millors àlbums estatals de la dècada segons la revista “Rockdelux”, quan els petits detalls van deixar pas a grans temes com l’amor, el desig i la bellesa efímera. A mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, Mishima s’encaminaven cap a una maduresa que ara esclata en versos com els d’ Una part de tu, en melodies com la de Tot torna a començar, en cançons rodones com Deixa’m creure.
Amb Alfons Serra (Nisei) i Xavi Caparrós (Linn Youki) cobrint en directe les baixes d’Oscar D’Aniello (bateria) i Dani Acedo (baix), respectivament, Mishima tornen a ser –només per a tu- guspira, estel o carícia.
Com qui busca un ordre espiritual en l’aventura de viure, Carabén escriu per primera vegada sobre “més enllàs” abans que sobre “més ençàs”, i es pregunta, cançó rera cançó, i amb un llenguatge directe i planer, pels seus “per sempres”.
En el pla musical, Mishima perseveren en la recerca d’una manera única de dir les coses que els ha caracteritzat fins ara: la cançó d’autor feta en banda, el conjunt al servei de la cançó. D’aquí aquest so entre personal i de banda, entre rock, pop i folk. Per a Ordre i aventura s’han tornat a posar sota la tutela de Paco Loco, als estudis que han fet de El Puerto de Santa María el veritable "sancta sanctorum" de l’indie ibèric.
Mirant enrera, Mishima no van trigar a marcar el seu territori: pop elegant, paraula precisa i una veu profunda i personal que, al seu debut, Lipstick Traces (2000), va deixar rastre i no nomes de carmí. No en va, després de la publicació de The Fall Of Public Man (2003), Mishima van ser comparats amb The Magnetic Fields, The Divine Comedy i Arab Strap per la premsa especialitzada. Amb el seu tercer llarg, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), el grup va fer un veritable salt qualitatiu, gràcies a un disc íntegrament en català amb el que van aconseguir trobar el seu ideari estilístic i construir un mosaic de petites coses que, dolça i màgicament, prenien sentit. I fou al magnífic Set tota la vida (2007), un dels millors àlbums estatals de la dècada segons la revista “Rockdelux”, quan els petits detalls van deixar pas a grans temes com l’amor, el desig i la bellesa efímera. A mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, Mishima s’encaminaven cap a una maduresa que ara esclata en versos com els d’ Una part de tu, en melodies com la de Tot torna a començar, en cançons rodones com Deixa’m creure.
Amb Alfons Serra (Nisei) i Xavi Caparrós (Linn Youki) cobrint en directe les baixes d’Oscar D’Aniello (bateria) i Dani Acedo (baix), respectivament, Mishima tornen a ser –només per a tu- guspira, estel o carícia.
