Mor l'actriu terrassenca Àngels Poch

Reconeguda com a Terrassenca de l'Any el 2001, va participar amb reconegudes sèries televisives com "Temps de silenci" o "Estació d'Enllaç" a més de donar vida dalt d'un escenari a grans clàssics teatrals

La Torre
17 de març del 2015
Actualitzat a les 19:44h
Àngels Poch amb Joan Lluís Bozzo, a la Memòria dels Cargols
Àngels Poch amb Joan Lluís Bozzo, a la Memòria dels Cargols | Foto: Dagoll Dagom

Àngels Poch i Comas ens ha deixat aquesta matinada, víctima d'una llarga malaltia. Nascuda el 23 de maig de 1948 era una de les actrius egarenques més reconegudes i estimades. Casada amb Jaume Puig, deixa dos fills, l'Oriol i la Mireia. Poch va ser reconeguda com a Terrassenca de l'Any el 2001 i havia estat implicada en la vida cultural de la nostra ciutat.

Va estudiar art dramàtic i interpretació a l’Institut del Teatre del Vallès Occidental. Va fer solfeig i piano al Conservatori de Música del Liceu. També dansa clàssica, a l’Escola de Marta Mos a més de realitzar cursos de perfeccionament de cant, veu, interpretació i dansa contemporània.

La fama la va agafar amb la sèrie Estació d'Enllaç, en la qual va participar-hi en més d'un centenar d'episodis. Després, a la petita pantalla, la vam poder continuar veient amb La memòria dels cargols, Temps de Silenci i la seva entranyable Carmeta, Porca Misèria o una col·laboració especial a Gran Nord.

Però Poch era dona de teatre. Només en la darrera època havia participat en més d'una vintena d'espectacles com per exemple "Dissabte, diumenge i dilluns" d'Eduardo de Filippo; "El cafè de la Marina" de Josep Maria de Sagarra; "Primera història d'Esther" de Salvador Espriu o "El malentès" d'Albert Camus.

L'última vegada que va pujar a l'escenari va ser amb l'obra 'No parlis amb estranys (fragments de memòria)', dirigida per Helena Tornero i estrenada al TNC l'abril 2013, en un espectacle de la companyia T-6, de la qual Poch formava part. A la gran pantalla la seva última interpretació havia estat a la pel·lícula "Fènix 11·23".