Al setembre de 2008 l’egarenc Lluís Bòria va tornar a agafar la guitarra per començar el seu tercer projecte musical, però aquest cop volia fer-ne un totalment personal on sobretot es sentís còmode i identificat amb la música que feia. Un any i dos mesos més tard Estúpida Erikah (http://www.myspace.com/estupidaerikahband) ha quedat segona del concurs sona9, amb només un punt de diferència respecte els primers.
Quins són els plans d’Estúpida Erikah després del Sona9?
Ara gravar. Estàvem esperant a veure com acabava el concurs, per veure si ens pagaven el disc o algunes cançons, n’hi ha per gravar-ne unes quantes. Enviar-ho a les discogràfiques a veure si en trobem alguna que li interessi, i ja ho veurem...
T’esperaves estar en aquest punt només un any després de començar?
No ens ho esperàvem, vam enviar la maqueta per provar sort. A més, a Figueres vam fer un mal concert, perquè era el primer cop que tocàvem tota la banda en directe. Crec que aquest concurs no vol dir res, eren 15 persones les que decidien i amb un altre jurat segur que no haguéssim arribat ni a la final. Nosaltres fem la música que ens agrada, i esperem que li agradi a la gent, no aspirem a més.
Com és que Estupida Erikah fa rock en català?
El català és la meva llengua materna, i m'és més fàcil expressar-me, amb l’anglès i el castellà no em vaig acabar de trobar còmode, cantar en català per a mi és el més natural. Però no hi ha cap "rotllo" polític, i de fet les meves influències són sobretot angleses, Nick Cave, Smog...
I exactament qui és la Erikah?
(Riu) De fet havia ser l’Estupidesa de l’Erikah, però era molt llarg. Ens el va posar una amiga, jo tenia molt clar que no volia que sortís el meu nom, i em molava la idea que fos un nom de dona. Pensàvem en Desmuntant l’Erikah i va sortir l’Estupidesa de l’Erikah, que no és ningú ni ens ha fet res a ningú del grup. Simplement crèiem que és estúpida, però no perquè sigui l’Erikah, sinó que en general hi ha estupidesa, tot és molt estúpid.
Gol d’Iniesta, Obama calçots i cava per tothom...
... en Ramon és un fan del Puyal, el Cruyff i la Norma Duval. Aquesta és la de l'Iturralde Gonzàlez, vaig anar al camp Nou a veure el Barça i tenia una parella d’avis al costat, i vaig pensar en una cançó d’amor. Parlem de les coses quotidianes que m’han passat a mi, als meus amics o que m’han explicat. No són cançons amb versos i tornada, sinó coses que em passen pel cap i que serveixen per explicar alguna cosa, en Toni Xuclà em va dir que deia moltes coses amb molt poques paraules.
Com veus la salut del rock a la ciutat?
Tenim clàssica, tenim jazz, però falta una mica de musiqueta underground. Ara el Faktoria i el Crossroads tornen a programar coses que no s’escoltaven des de l’època de l’Espai, però estaria molt bé tenir un indipicnic amb Micah P. Hinson o Los Planetas.
T’han demanat algun autògraf mentre voltaves per Terrassa?
No, quina vergonya! Si ja a la final de Sona9 em sentia incòmode amb tants fotògrafs fent fotos mentre tocava!
Quins són els plans d’Estúpida Erikah després del Sona9?
Ara gravar. Estàvem esperant a veure com acabava el concurs, per veure si ens pagaven el disc o algunes cançons, n’hi ha per gravar-ne unes quantes. Enviar-ho a les discogràfiques a veure si en trobem alguna que li interessi, i ja ho veurem...
T’esperaves estar en aquest punt només un any després de començar?
No ens ho esperàvem, vam enviar la maqueta per provar sort. A més, a Figueres vam fer un mal concert, perquè era el primer cop que tocàvem tota la banda en directe. Crec que aquest concurs no vol dir res, eren 15 persones les que decidien i amb un altre jurat segur que no haguéssim arribat ni a la final. Nosaltres fem la música que ens agrada, i esperem que li agradi a la gent, no aspirem a més.
Com és que Estupida Erikah fa rock en català?
El català és la meva llengua materna, i m'és més fàcil expressar-me, amb l’anglès i el castellà no em vaig acabar de trobar còmode, cantar en català per a mi és el més natural. Però no hi ha cap "rotllo" polític, i de fet les meves influències són sobretot angleses, Nick Cave, Smog...
I exactament qui és la Erikah?
(Riu) De fet havia ser l’Estupidesa de l’Erikah, però era molt llarg. Ens el va posar una amiga, jo tenia molt clar que no volia que sortís el meu nom, i em molava la idea que fos un nom de dona. Pensàvem en Desmuntant l’Erikah i va sortir l’Estupidesa de l’Erikah, que no és ningú ni ens ha fet res a ningú del grup. Simplement crèiem que és estúpida, però no perquè sigui l’Erikah, sinó que en general hi ha estupidesa, tot és molt estúpid.
Gol d’Iniesta, Obama calçots i cava per tothom...
... en Ramon és un fan del Puyal, el Cruyff i la Norma Duval. Aquesta és la de l'Iturralde Gonzàlez, vaig anar al camp Nou a veure el Barça i tenia una parella d’avis al costat, i vaig pensar en una cançó d’amor. Parlem de les coses quotidianes que m’han passat a mi, als meus amics o que m’han explicat. No són cançons amb versos i tornada, sinó coses que em passen pel cap i que serveixen per explicar alguna cosa, en Toni Xuclà em va dir que deia moltes coses amb molt poques paraules.
Com veus la salut del rock a la ciutat?
Tenim clàssica, tenim jazz, però falta una mica de musiqueta underground. Ara el Faktoria i el Crossroads tornen a programar coses que no s’escoltaven des de l’època de l’Espai, però estaria molt bé tenir un indipicnic amb Micah P. Hinson o Los Planetas.
T’han demanat algun autògraf mentre voltaves per Terrassa?
No, quina vergonya! Si ja a la final de Sona9 em sentia incòmode amb tants fotògrafs fent fotos mentre tocava!
