Josep Soler i Palet (Terrassa, 1859 – Barcelona, 1921) cursa estudis de notariat, com el seu pare, però no segueix la carrera, sinó que emprèn una vida d’intensa activitat intel·lectual, social i política, orientada bàsicament a l’impuls i la difusió de la cultura catalana. Casat el 1885 amb Elisea Casanovas i Ubach, no va tenir descendència.
El seu neguit per conèixer la realitat de Catalunya el porta a estudiar la història de la seva ciutat i a publicar textos diversos que culminen amb la “Contribució a la història antiga de Catalunya. Egara. Terrassa”, que presentà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en el seu discurs d’ingrés com a acadèmic el 1906. Completen els seus treballs innumerables articles de temes històrics diversos, la majoria sobre Terrassa.
Participa activament en els moviments polítics i socials de la seva època: president de l’Ateneu Terrassenc i creador del Boletín del Ateneo Tarrasense; funda el Centre Català de Terrassa i el seu Butlletí; s’implica en la creació de l’Agrupació Regionalista de Terrassa.
Col·labora amb Josep Ventalló en la fundació del diari El Tarrasense; posteriorment crea i dirigeix el setmanari Egara. L’anomenen membre del nou Patronat de Museus i Arxius Municipals, essent president de la Secció d’Art Antic i Modern fins el 1919.
Impulsa la creació de la Galeria de Terrassencs Il·lustres. Ell mateix fou promogut a formar-ne part el 1932. Forma part de juntes de diverses associacions socials, culturals, religioses i d’algunes altres municipals a Terrassa.
Va ser també elegit regidor de l’Ajuntament de Terrassa el 1893.
El seu neguit per conèixer la realitat de Catalunya el porta a estudiar la història de la seva ciutat i a publicar textos diversos que culminen amb la “Contribució a la història antiga de Catalunya. Egara. Terrassa”, que presentà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en el seu discurs d’ingrés com a acadèmic el 1906. Completen els seus treballs innumerables articles de temes històrics diversos, la majoria sobre Terrassa.
Participa activament en els moviments polítics i socials de la seva època: president de l’Ateneu Terrassenc i creador del Boletín del Ateneo Tarrasense; funda el Centre Català de Terrassa i el seu Butlletí; s’implica en la creació de l’Agrupació Regionalista de Terrassa.
Col·labora amb Josep Ventalló en la fundació del diari El Tarrasense; posteriorment crea i dirigeix el setmanari Egara. L’anomenen membre del nou Patronat de Museus i Arxius Municipals, essent president de la Secció d’Art Antic i Modern fins el 1919.
Impulsa la creació de la Galeria de Terrassencs Il·lustres. Ell mateix fou promogut a formar-ne part el 1932. Forma part de juntes de diverses associacions socials, culturals, religioses i d’algunes altres municipals a Terrassa.
Va ser també elegit regidor de l’Ajuntament de Terrassa el 1893.
