L'últim director general de Caixa Girona, Jordi Blanch, que va ocupar el càrrec entre maig del 2008 i fins que l'entitat va ser absorbida per La Caixa el 2010, ha afirmat que "era millor integrar-se en un gran projecte que ser accionista minoritari en un altre" més reduït.

A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha afegit que més tard la gran majoria de caixes han acabat desapareixent, i els bancs mitjans que han sobreviscut han hagut de fer grans ampliacions de capital que han diluït el pes dels seus accionistes històrics.

Ha argumentat que abans que es concretessin les opcions de futur de Caixa Girona amb fusions havia un ambient de recel en l'opinió pública de Girona respecte a la fusió amb Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu per infrarepresentació, i també van detectar debilitats en el balanç econòmic del projecte, a les quals ha reconegut que també aportava la seva part Caixa Girona.

"Teníem molt poca informació objectiva, eren impressions" ha exposat, i ha constatat que el rebuig a participar en la fusió d'Unnim ha estat una decisió empresarial, i no per desacords en el repartiment de cadires en la direcció.

Blanch va votar contra l'adhesió a Unnim, i el consell "va votar no a una determinada fusió, però no a qualsevol fusió" per la qual cosa després va veure convenient unir-se a La Caixa com a decisió interna, i no induïda per ningú, i valorant positivament que també era una caixa d'estalvis, ha recalcat.

"Vaig assenyalar l'opció d'integrar-nos en La Caixa, que s'havia mostrat receptiva, com la millor opció de lluny", ha sostingut, i ha lamentat que els requisits regulatoris eren impossibles de complir sense ampliacions de capital i que la normativa obligava a les caixes a transformar-se.

També ha reconegut que hi ha hagut converses amb Caixa Penedès i Laietana "a instàncies de la Generalitat", però no van fructificar, i ha reivindicat la bona gestió de Caixa Girona, tot i que no podia afrontar en solitari una crisi de la magnitud que ha tingut.