El nou auditori de Caixa Sabadell va obrir les seves portes dimecres passat a una jornada per parlar de "què vol dir l’inici de les fusions i les demandes del nou context econòmic”, en paraules del president de l’entitat, Salvador Soley.
Moderats per Joan Josep López Burniol cap dels ponents es va quedar curt a l’hora de parlar del futur del mapa de caixes del país. El president d’Analistes Financers Internacionals S.A., Emilio Ontiveros, va augurar que hi hauria “una segona ronda de fusions que afectaria a bancs mitjans i de l’eurozona”, expressant que el principal dubte en aquest primer estadi es saber “què faran les dues grans caixes”.
Ell també va afirmar que era “raonable” pensar en l’ajustament de caixes a tot el territori català, defensant que el procés de fusions traspassés les fronteres de les comunitats. “No hi haurien d’haver tantes caixes com Comunitats Autònomes”, va dir.
Proximitat i fidelitat
Al seu torn, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, va destacar que el punt fort de l’actual mapa de caixes català -un rara avis en les finances internacionals- és “la proximitat i la fidelització”, una arma de doble tall.
I és que, segons l’anàlisi del sociòleg “la confiança no és gratis, és un públic molt exigent que obliga la competitivitat”. Per a ell, en aquest procés el més important és “reforçar la idea de xarxa de ciutats”, mantenint la territorialitat.
Bàsic també per al director del CCCB, Josep Ramoneda, qui va afirmar que “la idea capital de les fusions de caixes és que cadascú mantingui referents en els territoris capitals”. Igualment, va detallar que les noves entitats “han d’aguantar en grandària, volum, eficiència i capacitat de competir”.
‘Pla B’ per al FROB
Aquest procés de fusions no es podria afrontar sense els fons del FROB. El conseller del Banc d’Espanya i Catedràtic d’economia de la UPF, Guillem López-Casasnovas, va mantenir que “el Banc d’Espanya té previst un Pla B” en el cas que es tanqués l’aixeta de la UE, tot i que va deixar clar que ell no en coneixia “els detalls”.
En aquest sentit, va manifestar que seria “competència deslleial” que això passés, assenyalant les quotes participatives com el gran perill per a les caixes. “És el moment que esperen els grans enemics per fer una mossegada”, va avisar.
Moderats per Joan Josep López Burniol cap dels ponents es va quedar curt a l’hora de parlar del futur del mapa de caixes del país. El president d’Analistes Financers Internacionals S.A., Emilio Ontiveros, va augurar que hi hauria “una segona ronda de fusions que afectaria a bancs mitjans i de l’eurozona”, expressant que el principal dubte en aquest primer estadi es saber “què faran les dues grans caixes”.
Ell també va afirmar que era “raonable” pensar en l’ajustament de caixes a tot el territori català, defensant que el procés de fusions traspassés les fronteres de les comunitats. “No hi haurien d’haver tantes caixes com Comunitats Autònomes”, va dir.
Proximitat i fidelitat
Al seu torn, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, va destacar que el punt fort de l’actual mapa de caixes català -un rara avis en les finances internacionals- és “la proximitat i la fidelització”, una arma de doble tall.
I és que, segons l’anàlisi del sociòleg “la confiança no és gratis, és un públic molt exigent que obliga la competitivitat”. Per a ell, en aquest procés el més important és “reforçar la idea de xarxa de ciutats”, mantenint la territorialitat.
Bàsic també per al director del CCCB, Josep Ramoneda, qui va afirmar que “la idea capital de les fusions de caixes és que cadascú mantingui referents en els territoris capitals”. Igualment, va detallar que les noves entitats “han d’aguantar en grandària, volum, eficiència i capacitat de competir”.
‘Pla B’ per al FROB
Aquest procés de fusions no es podria afrontar sense els fons del FROB. El conseller del Banc d’Espanya i Catedràtic d’economia de la UPF, Guillem López-Casasnovas, va mantenir que “el Banc d’Espanya té previst un Pla B” en el cas que es tanqués l’aixeta de la UE, tot i que va deixar clar que ell no en coneixia “els detalls”.
En aquest sentit, va manifestar que seria “competència deslleial” que això passés, assenyalant les quotes participatives com el gran perill per a les caixes. “És el moment que esperen els grans enemics per fer una mossegada”, va avisar.
