Moment en què Payán transforma al penal que Ortega endevina, però no pot aturar. Foto: J.Ll.Alonso

No, no ha pogut ser.  El Terrassa FC no ha pogut superar el Linares Deportivo, que ha tingut la sort de cara en trobar-se amb un penal en l’única jugada clara de perill que ha creat durant la segona part, i podria dir-se que en tot el partit.

L’equip vermell ha sortit al camp amb clara intenció d’anar a guanyar el primer enfrontament d’aquesta lligueta d’ascens a 2a B. Les ganes amb què ho ha fet s’han vist reflectides al minut 14 amb un xut al pal de Gallar, a l’esquerra de Lopito, el porter andalús. El conjunt de casa havia sortit ben plantat, combinant la pilota des del darrere, sense especular.

De fet, el Terrassa ha creat les ocasions més perilloses des de la banda dreta, que és d’on havia vingut el xut a la fusta. Així i tot, el Linares tampoc no s’arrugava i tot i proposar un joc més directe, quan recuperava la pilota ha intentat diverses penetracions que li han sortit sobretot pel seu carril dret, on un Javi González molt eficaç ha tallat el perill gairebé sempre.

En les ocasions, però, en què el Linares ha superat els tres quarts de camp, la jugada sempre acabava a peus de la defensa egarenca i rarament l’equip blau ha xutat a porta.
El domini del Terrassa s’ha intensificat, com demostren els molts córners que ha xutat, encara que ha executat amb poc encert aquesta jugada a pilota aturada. La pressió dels jugadors terrassistes obligava el Linares a sortir sempre amb passades llargues per superar el mig del camp.

També ha estat la forma habitual de treure del porter visitant, que ha fet enfadar força el públic local per les seves reiterades pèrdues de temps. L’àrbitre, Saúl Gracia, del comitè aragonès, no ho ha vist així, ja que ni tan sols ha amonestat Lopito verbalment.

Els terrassencs han creat un parell d’ocasions clares en el darrer quart d’hora del primer temps, sobre tot un xut centrat de Montoro al minut 32 que ha aturat Lopito. Al minut 44, Gallar s’ha fet ell solet quatre defenses del Linares entrant a l’àrea, però finalment el seu perill ha estat avortat.

Així s’ha arribat al final dels primers 45 minuts, moment en què alguns seguidors del Linares s’han encarat amb els seguidors terrassencs. Els gestos d’aquells mostrant el dit del mig de la mà ben dret ha encès la tribuna, que hi ha respòs amb una forta cridòria. Un dels provocadors era un jove que portava la bandera espanyola per faldilla i que ha aconseguit que els Mossos se l’emportessin per evitar incidents que, realment no s’han produït.

Penal a favor del Linares
En la represa, el partit ha canviat força. El Terrassa ja no dominava gaire. El joc s’ha fet espès, sobretot al mig del camp, amb moltes interrupcions per faltes. La majoria han sigut a favor del Linares, cosa que ha enfadat força al públic, que ha tingut la impressió que l’àrbitre no xiulava igual pels dos equips.

I ha estat així quan ha arribat l’única penetració perillosa del Linares, obra de Rafa Payán des de l’esquerra, qui ha estat obstaculitzat dins de l’àrea per Oriol Dot, en una acció que Saúl Gracia ha assenyalat penal sense dubtar-ho. El mateix Payán s’ha encarregat de xutar-lo. Ho ha fet a l’esquerra del porter terrassista. Tot i endevinar el costat del xut, Ortega no ha pogut aturar la pilota.

El gol, que ha arribat al minut 64, ha estat molt celebrat pels jugadors del Linares, provocant una gran festa entre els seus seguidors. A partir d’aquí, podria dir-se que el partit gairebé ha acabat pel Terrassa, ja que notava l’esforç de la primera part i no ha sabut superar la murrieria dels visitants, que han trencat el ritme del partit a base de pèrdues de temps cada vegada que queien a terra. Els andalusos han aprofitat també per fer tots els canvis.

De fet, l’àrbitre, que a més d'assenyalar moltes faltes ha tret també moltes targetes, ha allargat el joc 5 minuts més enllà del temps reglamentari, però no han servit perquè el Terrassa pogués ni tan sols empatar el partit. Els crits de “Sí, sí se puede” que sortien entre els afeccionats aixoplugats sota la pancarta “Unidos por un sentimiento” han encomanat tot al camp, però aquesta vegada no han tingut l’efecte desitjat.

I els afeccionats terrassencs temen ja el partit de tornada al camp del Linares, on els espera un infern, segons que comentaven a la graderia. El que sí que s’ha pogut veure és la comunió de l’equip andalús amb els seus seguidors. Els afeccionats blavosos han abraçat i aplaudit els seus jugadors, que han sortit a saludar-los mentre aquells esperaven a què els afeccionats locals buidessin el camp.

És cert que ara el Terrassa no ho té fàcil. Però en lloc no està escrit que no pugui guanyar també, fins i tot a l’infern. Ni que sigui de penal. Sí, sí que es pot.

La crida del club per omplir al màxim el camp només s’ha aconseguit majoritàriament a tribuna, incloent-hi un sector de la primera graderia acotada als afeccionats de l’equip de Jaén, on n'hi havia uns 300. A la resta del camp, destacaven, com sempre, els dos grans grups de seguidors terrassencs Torrente Colorao i Unidos por un Sentimiento. En total, avui el partit ha aplegat 2.887 espectadors.