Hi ha qui encara no ha paït que després de 40 anys la ciutadania de Terrassa decidís que a l’Ajuntament es necessitava un canvi i, davant la difícil tasca de l’autocrítica, repeteix mantres des de l’oposició com si així fossin més reals. Volen parlar de participació i transparència? Doncs parlem-ne.
Prou de demagògia. La participació i la transparència no només són una prioritat del nou Govern, sinó que són dos temes absolutament transversals i molt rellevants com per anar fent-los servir d’arma llancívola. De fet, són dos pilars fonamentals perquè hi hagi confiança entre la ciutadania i la institució.
Una confiança que es construeix i es guanya dia a dia i que és la nostra responsabilitat. Precisament perquè d’arma llancívola no n’han de tenir res –i qui ho utilitza així ja demostra com de poc l’interessen realment la participació i la transparència- i perquè d’importància en tenen tota, no són dues qüestions amb les quals puguem anar improvisant, tot al contrari. Cal planificar-les bé i construir-les amb paciència. Potser hi ha a qui la responsabilitat no li pesa, però al nou Govern ens sentim responsables d’avançar cap a una millor i més àmplia participació i cap a una transparència que vagi molt més enllà del compliment estricte de la llei.
I és que la participació ciutadana no és un tema per anar-se posant a la boca sense més. La participació ciutadana és l’essència per construir plegats i plegades la ciutat. I, per fer-ho, hem de ser molt ambiciosos i construir espais de participació més oberts i més accessibles, processos que respirin en el temps i que, per tant, puguin ser planificats, comunicats a tothom, participats de la forma més àmplia i inclusiva possible, executats i, per últim i no menys important, que se’n rendeixin comptes. I és que perquè la participació tingui sentit cal que les persones de la nostra ciutat vegin que és útil, que se les escolta, que s’hi dialoga, que se’ls explica com serà el procés i com ha anat, que se les manté informades de com s’estan executant les decisions preses i, sobretot, cal no deixar-nos ningú pel camí.
La participació real és això. No és omplir-se la boca de mil processos improvisats i no planificats, sinó construir processos veritablement participatius. Igual que la transparència real no és només penjar la informació a la qual t’obliga la llei, sinó buscar les maneres i
les eines per fer-la el màxim d’accessible per a tothom, d’explicar-la i de mostrar-la, perquè ens la creiem.
En tot això estem treballant des del primer dia. El seguiment de totes les Propostes de Resolució i els Acords de Junta de Portaveus aprovats és ara més transparent que mai, estem elaborant una agenda participativa de mandat que no havia existit mai i aprovarem abans que acabi l’any un ambiciós Pla de Transparència, entre d’altres projectes que tenim en marxa.
Voldríem tenir més concrecions? Sens dubte. Però, després de 40 anys, i quan només fa mig any del nou Govern, preferim no precipitar-nos i construir bé tot el que ha de venir. Així es com es fan els veritables canvis i hem vingut a fer-ho de veritat.
Prou de demagògia. La participació i la transparència no només són una prioritat del nou Govern, sinó que són dos temes absolutament transversals i molt rellevants com per anar fent-los servir d’arma llancívola. De fet, són dos pilars fonamentals perquè hi hagi confiança entre la ciutadania i la institució.
Una confiança que es construeix i es guanya dia a dia i que és la nostra responsabilitat. Precisament perquè d’arma llancívola no n’han de tenir res –i qui ho utilitza així ja demostra com de poc l’interessen realment la participació i la transparència- i perquè d’importància en tenen tota, no són dues qüestions amb les quals puguem anar improvisant, tot al contrari. Cal planificar-les bé i construir-les amb paciència. Potser hi ha a qui la responsabilitat no li pesa, però al nou Govern ens sentim responsables d’avançar cap a una millor i més àmplia participació i cap a una transparència que vagi molt més enllà del compliment estricte de la llei.
I és que la participació ciutadana no és un tema per anar-se posant a la boca sense més. La participació ciutadana és l’essència per construir plegats i plegades la ciutat. I, per fer-ho, hem de ser molt ambiciosos i construir espais de participació més oberts i més accessibles, processos que respirin en el temps i que, per tant, puguin ser planificats, comunicats a tothom, participats de la forma més àmplia i inclusiva possible, executats i, per últim i no menys important, que se’n rendeixin comptes. I és que perquè la participació tingui sentit cal que les persones de la nostra ciutat vegin que és útil, que se les escolta, que s’hi dialoga, que se’ls explica com serà el procés i com ha anat, que se les manté informades de com s’estan executant les decisions preses i, sobretot, cal no deixar-nos ningú pel camí.
La participació real és això. No és omplir-se la boca de mil processos improvisats i no planificats, sinó construir processos veritablement participatius. Igual que la transparència real no és només penjar la informació a la qual t’obliga la llei, sinó buscar les maneres i
les eines per fer-la el màxim d’accessible per a tothom, d’explicar-la i de mostrar-la, perquè ens la creiem.
En tot això estem treballant des del primer dia. El seguiment de totes les Propostes de Resolució i els Acords de Junta de Portaveus aprovats és ara més transparent que mai, estem elaborant una agenda participativa de mandat que no havia existit mai i aprovarem abans que acabi l’any un ambiciós Pla de Transparència, entre d’altres projectes que tenim en marxa.
Voldríem tenir més concrecions? Sens dubte. Però, després de 40 anys, i quan només fa mig any del nou Govern, preferim no precipitar-nos i construir bé tot el que ha de venir. Així es com es fan els veritables canvis i hem vingut a fer-ho de veritat.