Terrassa és una ciutat diversa i plural, construïda amb i gràcies a persones vingudes d’arreu, al llarg de la història. Això no és només una riquesa, que també, sinó que també és la nostra identitat: no podem entendre Terrassa -què és, com és i què representa la ciutat on vivim- sense totes aquestes persones. Persones que han decidit venir des de pobles rurals, des d’altres ciutats de l’Estat i des d’altres països del món per diversos motius, però sempre, sempre, buscant un futur d’oportunitats. Persones que des del primer moment són tan terrassencs o terrassenques com qualsevol altra.
Aquesta és la història de Terrassa, però no només. El fet migratori és global; les migracions són inherents a la humanitat. De fet, molts catalans i catalanes, terrassencs i terrassenques, també han migrat o s’han exiliat al llarg de la història, i ho continuen fent actualment. Ho han fet i ho fan com tothom: buscant millors oportunitats i, en definitiva, per fer sostenible la vida.
Migrar és un Dret Humà. La migració i el refugi són drets fonamentals, protegits pel dret internacional. Com a tals, no només haurien d’estar protegits, sinó que ningú no els hauria de perdre mai. Les traves, però, per fer això efectiu són moltes, provocades per polítiques d’estat d’un sistema discriminatori i estructuralment encara racista: una Llei d’Estrangeria
vergonyosa, processos burocràtics llargs i complexos, buits legals... I per unes polítiques frontereres de la Unió Europea que protegeixen els estats i aixequen tanques -físiques o no- que vulneren els drets de migració i d’asil de les persones. En definitiva, traves imposades per un racisme institucional arrelat a uns estats que no posen totes les vides al centre.
És evident, doncs, que queda molta feina per fer i molt camí per recórrer. Ho veiem, malauradament, cada dia. També als carrers de la nostra ciutat: veïns i veïnes, terrassencs i terrassenques, ho viuen cada dia. Ho sabem i com a Ajuntament no defugim de la nostra responsabilitat. Des de les administracions públiques no podem ser neutrals.
El nostre deure és no només treballar per la igualtat d’oportunitats sinó impulsar polítiques d’acollida i polítiques antiracistes, des de la interculturalitat. Abordar una situació que és molt complexa i fer-ho promocionant la cohesió, la convivència intercultural, la protecció i la defensa dels Drets Humans. En definitiva, treballar per la igualtat des de la riquesa de la diversitat i fer-ho, també, combatent els discursos d’odi, que augmenten amb l’auge de l’extrema dreta a tot Europa; discursos de la por que creixen i es refermen en èpoques de crisi. Aquest també és el nostre deure com a administracions públiques.
És des d’aquest convenciment que tothom, independent del seu origen o del seu aspecte, ha de tenir les mateixes oportunitats, que treballem cada dia per avançar cap a una ciutat més justa i equitativa. Una ciutat antiracista.
En aquesta lluita, tots i cadascuna de nosaltres també som imprescindibles. Com a mínim, no contribuint a perpetuar la discriminació, però sobretot actuant: denunciant actes racistes, tallant missatges i discursos racistes, desmentint rumors associats a les persones migrades o oferint-nos com a testimonis per denunciar si presenciem un acte racista. En aquest sentit, a la nostra ciutat disposem del SAID Terrassa, un servei de denúncia de racisme en col·laboració amb SOS Racisme que està a disposició de tothom.
En definitiva, davant de problemes tan complexos calen solucions complexes i, sobretot, compartides i col·laborades. Hem de treballar col·lectivament, administracions i ciutadania, per acabar amb les discriminacions i lluitar contra el racisme. Ser-ne conscients és un primer pas. Prendre consciència del privilegi que tenim les persones no migrades ni racialitzades és imprescindible, encara més fer-ho de les opressions que pateixen veïns i veïnes nostres pel fet de ser-ho i, sobretot, ho és actuar des del nostre dia a dia i també des de les administracions: prenent partit, continuant allunyant-nos de la neutralitat i reforçant les polítiques d’acollida i antiracistes que ens fan avançar cap a una Terrassa i un país equitatius i justos per a tothom, on el racisme institucional i social algun dia quedin ben lluny.
Aquesta és la història de Terrassa, però no només. El fet migratori és global; les migracions són inherents a la humanitat. De fet, molts catalans i catalanes, terrassencs i terrassenques, també han migrat o s’han exiliat al llarg de la història, i ho continuen fent actualment. Ho han fet i ho fan com tothom: buscant millors oportunitats i, en definitiva, per fer sostenible la vida.
Migrar és un Dret Humà. La migració i el refugi són drets fonamentals, protegits pel dret internacional. Com a tals, no només haurien d’estar protegits, sinó que ningú no els hauria de perdre mai. Les traves, però, per fer això efectiu són moltes, provocades per polítiques d’estat d’un sistema discriminatori i estructuralment encara racista: una Llei d’Estrangeria
vergonyosa, processos burocràtics llargs i complexos, buits legals... I per unes polítiques frontereres de la Unió Europea que protegeixen els estats i aixequen tanques -físiques o no- que vulneren els drets de migració i d’asil de les persones. En definitiva, traves imposades per un racisme institucional arrelat a uns estats que no posen totes les vides al centre.
És evident, doncs, que queda molta feina per fer i molt camí per recórrer. Ho veiem, malauradament, cada dia. També als carrers de la nostra ciutat: veïns i veïnes, terrassencs i terrassenques, ho viuen cada dia. Ho sabem i com a Ajuntament no defugim de la nostra responsabilitat. Des de les administracions públiques no podem ser neutrals.
El nostre deure és no només treballar per la igualtat d’oportunitats sinó impulsar polítiques d’acollida i polítiques antiracistes, des de la interculturalitat. Abordar una situació que és molt complexa i fer-ho promocionant la cohesió, la convivència intercultural, la protecció i la defensa dels Drets Humans. En definitiva, treballar per la igualtat des de la riquesa de la diversitat i fer-ho, també, combatent els discursos d’odi, que augmenten amb l’auge de l’extrema dreta a tot Europa; discursos de la por que creixen i es refermen en èpoques de crisi. Aquest també és el nostre deure com a administracions públiques.
És des d’aquest convenciment que tothom, independent del seu origen o del seu aspecte, ha de tenir les mateixes oportunitats, que treballem cada dia per avançar cap a una ciutat més justa i equitativa. Una ciutat antiracista.
En aquesta lluita, tots i cadascuna de nosaltres també som imprescindibles. Com a mínim, no contribuint a perpetuar la discriminació, però sobretot actuant: denunciant actes racistes, tallant missatges i discursos racistes, desmentint rumors associats a les persones migrades o oferint-nos com a testimonis per denunciar si presenciem un acte racista. En aquest sentit, a la nostra ciutat disposem del SAID Terrassa, un servei de denúncia de racisme en col·laboració amb SOS Racisme que està a disposició de tothom.
En definitiva, davant de problemes tan complexos calen solucions complexes i, sobretot, compartides i col·laborades. Hem de treballar col·lectivament, administracions i ciutadania, per acabar amb les discriminacions i lluitar contra el racisme. Ser-ne conscients és un primer pas. Prendre consciència del privilegi que tenim les persones no migrades ni racialitzades és imprescindible, encara més fer-ho de les opressions que pateixen veïns i veïnes nostres pel fet de ser-ho i, sobretot, ho és actuar des del nostre dia a dia i també des de les administracions: prenent partit, continuant allunyant-nos de la neutralitat i reforçant les polítiques d’acollida i antiracistes que ens fan avançar cap a una Terrassa i un país equitatius i justos per a tothom, on el racisme institucional i social algun dia quedin ben lluny.