La crisi humanitària de la Covid-19 té i tindrà múltiples conseqüències, no només sanitàries, sinó també socials, laborals i econòmiques. De fet, ja ho estem veient. La Covid-19 ha arribat i ha posat davant del mirall el nostre sistema i la manera que tenim de viure, moure’ns o treballar. Ens ha mostrat que no estàvem preparats i ha posat en crisi el model, però també ha provocat canvis en l’administració –no ens en quedava una altra- que, malauradament, ens haguessin costat molt d’implementar per massa inèrcies heretades.
Convertim aquesta maleïda pandèmia en una oportunitat de canvi i, sobretot, no perdem allò que hem guanyat en moments d’emergència. I és en aquest punt que vull agrair l’enorme tasca –massa sovint interna i invisibilitzada- que han fet els i les professionals de Tecnologia i Sistemes d’Informació: a contrarellotge i en un temps rècord van adaptar l’Ajuntament de Terrassa al teletreball.
I ho diré ben clar: no estàvem preparats per fer el salt. No ho estàvem mentalment com a administració i, després d’anys de desinversió, tampoc ho estàvem tecnològicament. Canviar dinàmiques no és fàcil, però davant l’emergència hem demostrat una enorme capacitat d’adaptació i de reinventar-nos. Ara més que mai, hem vist de primera mà com n’és d’imprescindible tenir un Ajuntament del segle XXI, amb eines tecnològiques de primer nivell, digitalitzat i amb noves maneres de treballar adaptades als nous temps.
Des del primer minut un equip es va posar a treballar per desplegar les eines necessàries per garantir el funcionament de l’Ajuntament i, en només 4 dies, 1.000 persones ja estaven teletreballant, complint amb les recomanacions de les autoritats sanitàries. A dia d’avui, som el segon Ajuntament amb més personal fent-ho, 1.500 persones, només per darrere de Barcelona.
El 90% de la plantilla que pot teletreballar, és a dir que no té conciliació ni està de baixa i que no és personal de peu de carrer, ho està fent. Les reunions telemàtiques, tècniques i polítiques, han passat a formar part del nostre dia a dia i el proper dia 29 farem el primer Ple telemàtic de la història de la ciutat. Sí, són només dades, però ens mostren clarament una capacitat d’adaptació sense precedents i un gran pas endavant que no podem deixar perdre.
Pot semblar un fet menor, però no ho és: per molt difícil que sigui la situació d’emergència i per molt confinament que hi hagi, l’Ajuntament no es pot aturar perquè la ciutat no s’atura. Era absolutament imprescindible, doncs, garantir que la maquinària continués funcionant a ple rendiment per poder aportar les solucions necessàries en un moment de crisi i donar resposta a les necessitats de les terrassenques i dels terrassencs. És el nostre deure,
ara més que mai.
El teletreball ha vingut per quedar-se a la nostra societat. L’ús de les eines tecnològiques per millorar la nostra eficiència com a administracions, també. Tenim, doncs, un enorme repte per davant com a administració pública i, per no quedar-nos enrere, necessitarem, segur, una inversió tecnològica que estigui al nivell que requereix el moment. I és que el coronavirus ha posat de manifest que les eines TIC són i seran imprescindibles per garantir un Ajuntament del segle XXI, però també per tenir una ciutat veritablement resilient, capaç d’estar preparada i a ple rendiment davant de qualsevol emergència.
Convertim aquesta maleïda pandèmia en una oportunitat de canvi i, sobretot, no perdem allò que hem guanyat en moments d’emergència. I és en aquest punt que vull agrair l’enorme tasca –massa sovint interna i invisibilitzada- que han fet els i les professionals de Tecnologia i Sistemes d’Informació: a contrarellotge i en un temps rècord van adaptar l’Ajuntament de Terrassa al teletreball.
I ho diré ben clar: no estàvem preparats per fer el salt. No ho estàvem mentalment com a administració i, després d’anys de desinversió, tampoc ho estàvem tecnològicament. Canviar dinàmiques no és fàcil, però davant l’emergència hem demostrat una enorme capacitat d’adaptació i de reinventar-nos. Ara més que mai, hem vist de primera mà com n’és d’imprescindible tenir un Ajuntament del segle XXI, amb eines tecnològiques de primer nivell, digitalitzat i amb noves maneres de treballar adaptades als nous temps.
Des del primer minut un equip es va posar a treballar per desplegar les eines necessàries per garantir el funcionament de l’Ajuntament i, en només 4 dies, 1.000 persones ja estaven teletreballant, complint amb les recomanacions de les autoritats sanitàries. A dia d’avui, som el segon Ajuntament amb més personal fent-ho, 1.500 persones, només per darrere de Barcelona.
El 90% de la plantilla que pot teletreballar, és a dir que no té conciliació ni està de baixa i que no és personal de peu de carrer, ho està fent. Les reunions telemàtiques, tècniques i polítiques, han passat a formar part del nostre dia a dia i el proper dia 29 farem el primer Ple telemàtic de la història de la ciutat. Sí, són només dades, però ens mostren clarament una capacitat d’adaptació sense precedents i un gran pas endavant que no podem deixar perdre.
Pot semblar un fet menor, però no ho és: per molt difícil que sigui la situació d’emergència i per molt confinament que hi hagi, l’Ajuntament no es pot aturar perquè la ciutat no s’atura. Era absolutament imprescindible, doncs, garantir que la maquinària continués funcionant a ple rendiment per poder aportar les solucions necessàries en un moment de crisi i donar resposta a les necessitats de les terrassenques i dels terrassencs. És el nostre deure,
ara més que mai.
El teletreball ha vingut per quedar-se a la nostra societat. L’ús de les eines tecnològiques per millorar la nostra eficiència com a administracions, també. Tenim, doncs, un enorme repte per davant com a administració pública i, per no quedar-nos enrere, necessitarem, segur, una inversió tecnològica que estigui al nivell que requereix el moment. I és que el coronavirus ha posat de manifest que les eines TIC són i seran imprescindibles per garantir un Ajuntament del segle XXI, però també per tenir una ciutat veritablement resilient, capaç d’estar preparada i a ple rendiment davant de qualsevol emergència.