Antoni Castells i Eduardo Reyes, entre el públic, al centre cívic de Ca N'Anglada Foto: J.Luís Alonso

Antoni Castells, conseller d’Economia de la Generalitat entre el 2003 i el 2010, va advocar ahir a Terrassa pel dret a decidir de Catalunya amb l’objectiu que puguem pronunciar-nos sobre la relació amb Espanya. Ho va fer en l’acte que l’associació Súmate Vallès Occidental va organitzar a Ca N’Anglada.

Per Castells, l’Estatut que va promoure Maragall i després Montilla va ser l’últim intent, després de 150 anys de catalanisme polític, per mirar de trobar un encaix còmode de Catalunya dintre Espanya. “Però va anar malament”. No es va estar de criticar Zapatero i els seus acòlits de “rentar-se les mans” i deixar que fos el Tribunal Constitucional “qui fes la feina bruta”.

Per això va blasmar de la tercera via. “Què han sigut aquests 150 anys, sinó la tercera via. Durant tot aquest temps no demanàvem pas la independència!”.

Pel polític socialista, arribat a aquest punt, té clar que “amb Espanya haurem de pactar inclús la independència, però canviar-la ja no. Això s’ha acabat”.

L’exconseller, davant d’un auditori de més de 150 persones, va recollir els primers aplaudiments només començar quan va deixar clar que “som un sol poble i no ens dividiran”. I va reblar el clau afegint que “aquest sol poble vol decidir el seu futur”.

Va argumentar que el pacte de la Transició “es va trencar”, malgrat que s’havia fet “treballant braç a braç contra el franquisme”. I va afegir, usant una expressió molt castissa, davant d’un públic de tendència castellanoparlant, que “esto se ha ido al garete”. No obstant això, puntualitzà que “la meva impressió és que nosaltres vam complir amb la nostra part del tracte”, mentre que “l’Estat espanyol no ha renunciat a recentralitzar-se”.

Fer valer el 80% que vol decidir
Va voler advertir, també, sobre els perills d’una manca d’entesa dins de Catalunya. “No ens perdem debatent en el que vindrà després. Ara la consulta és l’objectiu fonamental. Alguns diuen que la independència no la volen i altres busquen excuses per no posar-se al costat de qui cal”. En aquest sentit, va fer seva la dada exposada abans per altres convidats, segon la qual el 80% dels catalans volen decidir, sense que això pressuposi que tots vulguin la independència.

“S’han de fer les coses amb prou intel·ligència per fer valer aquest 80% i preocupar-nos de no tornar a perdre aquest partit per culpa nostra”. En aquest sentit, va recordar el president Tarradellas, quan deia que “moltes vegades, els culpables de les derrotes dels catalans som nosaltres mateixos”.

Castells, que va voler destacar que Súmate “està a l’avantguarda de la lluita del nostre poble”, lloant la seva feina per promoure que tots els catalans se’n sentin sigui quin sigui el seu origen, també va rebutjar la idea de la crispació a Catalunya. “Res de res. Aquí hi ha una amplíssima majoria que està pel dret a decidir i som gent civilitzada”, deixant clar que “la nostra pàtria és la pàtria dels nostres fills”. Finalment, dirigint-se a Eduardo Reyes, president de Súmate, li va dir: “Encara que hagi nascut a  Catalunya, deixa'm que em sumi a Súmate”.

També van participar Eduardo Reyes (nascut a Córdoba) i Paco Martínez (nascut a Madrid), president i membre de Súmate, que van argumentar el seu independentisme, malgrat els seus orígens no catalans; Pepe Ruiz, expresident de l'Associació de Veïns de Ca N'Anglada, nascut a Jerez, molt crític amb l'empobriment de Catalunya per la seva dependència d'Espanya; Josep Santcristòfol, delegat d'UGT al Vallès Occidental, qui va defensar que ja és hora de debatre quin model de país i societat volem per a després de decidir i perquè tothom es posicioni; Agustí Daura, un històric del Psuc de Terrassa i el municipalisme durant la Transició, qui va explicar com ha passat del federalisme a l'independentisme; i Josep Serra, del PSC de Terrassa, qui va argumentar la desafecció dels catalans.