L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha escrit en el seu blog què en pensa de la consulta del 9-N. És indefugible. Serenitat i respecte per afrontar els temps que venen, l'ha titulat. Ballart aposta per afrontar les qüestions socials que afecten Catalunya però considera que no s'ha de defugir del debat nacional. L'alcalde ha fet aquests apunts després que en mitjans de comunicació catalans es digués que Terrassa posaria pals a les rodes a la consulta. "Crec que és impecablement democràtic consultar els catalans i les catalanes sobre quina ha de ser la relació de Catalunya envers Espanya, però també que les coses s’han de fer ben fetes".


"La consulta i la 'qüestió catalana' ens convoquen a tots i a totes, d’una o altra manera, a pensar i prendre una decisió i a expressar-la en les urnes tard o d’hora. Aquest ha estat, és i serà un dels temes centrals de l’agenda política i social a Catalunya. No hauria de fer que deixéssim de banda qüestions igualment importantíssimes: la gestió catastròfica i antisocial de la crisi, les creixents desigualtats, la manca de política econòmica a mig i llarg termini, les insensates retallades en sanitat, educació o serveis socials…

Però és evident que no podem defugir el debat nacional, territorial o el vulguem anomenar. En paral·lel, sens dubte, al debat sobre el país i la política que volem i necessitem per progressar. Aquests dies, a les xarxes, he estat al mig d’una polèmica creada per una informació incorrecta, esbiaixada, que va donar un mitjà de comunicació. El tema: quina serà la posició i l’actitud de l’Ajuntament de Terrassa davant la consulta. Crec que val la pena explicar com ho veig i què en penso, amb la màxima serenitat i respecte envers totes les postures, amb esperit democràtic i constructiu i dintre de les responsabilitats i funcions que em corresponen com a alcalde de Terrassa.

Un alcalde, que ja ho he dit moltes vegades, és, vol ser i serà alcalde de tothom. De la mateixa manera que l’Ajuntament de Terrassa és i serà l’ajuntament de tots els terrassencs i terrassenques, passi el que passi.

Fa uns mesos la vicepresidenta Ortega va escriure una carta a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya. Aquesta va ser la meva resposta, al mes d’abril, i la podeu llegir íntegrament.

En resum:
1) L’Ajuntament col·labora sempre amb la Generalitat, per convicció i perquè és obligat que les administracions col·laborem lleialment.

2) L’Ajuntament té un alcalde, un govern municipal i un ple amb diferents forces polítiques. Aquí no es tracta de prendre decisions unipersonals ni de partit, sinó institucionals.

3) Com a alcalde de Terrassa, no seré un obstacle a una consulta legal.

4) Les lleis s’han de complir, totes. Això és part del problema i potser també de la solució…

5) Crec que és impecablement democràtic consultar els catalans i les catalanes sobre quina ha de ser la relació de Catalunya envers Espanya, però també que les coses s’han de fer ben fetes, impecablement ben fetes perquè no es pugui qüestionar el resultat, i això ens porta al problema de les lleis i a la imprudent i nefasta falta de diàleg i voluntat d’acord entre els governs català i espanyol. Venen temps complicats, plens d’incerteses. L’aprovació de la llei de consultes posa en marxa un mecanisme d’accions i reaccions que és difícil saber fins a on ens portarà. En els propers mesos es posarà a prova la qualitat de la nostra democràcia i de totes les nostres institucions i també la fortalesa de les conviccions democràtiques de les persones, així com la capacitat de respecte i de diàleg de totes i tots nosaltres, sense excepció. Per tant, a les cinc conviccions personals que he escrit anteriorment, n’afegeixo una sisena.

6) Cal, més que mai, que siguem capaços de dialogar amb respecte davant de qualsevol opinió o opció diferent a la nostra. La democràcia és això abans que res: llibertat per expressar-se, per votar, però també respecte absolut i exquisit a la llibertat dels altres.

L’exaltació, el nerviosisme, les presses, els insults, no porten enlloc i desmereixen l’esperit de la Catalunya plural, cívica, serena, oberta que hem construït entre tots i totes. Amb els defectes que pugui tenir, la Catalunya actual és la millor Catalunya que hem tingut en la nostra història, la més lliure, la més pròspera, la més justa socialment, la més democràtica i plural. Estic segur que la majoria de nosaltres afrontarà aquests temps difícils amb serenitat i respecte. No en tinc cap dubte. Però també és evident que hi ha minories que no ajuden al diàleg ni a buscar solucions, que s’exalten: gent a la qual se li escalfa la boca i només ajuda a complicar les coses. Hem de construir ponts i no barreres, hem de donar una lliçó de democràcia i de convivència, hem d’estar a l’alçada de l’ideal de Catalunya que compartim una immensa majoria. No només perquè és cert que el món ens està mirant cada dia amb més interès, sinó perquè en aquest moment històric tenim a les mans el futur del nostre país, el de totes i tots nosaltres. Dit això, som-hi i intentem navegar -constructivament, respectuosament- entre la tempesta, amb serenitat, esperança i unitat."