“Els Ajuntaments s'han convertit en una peça imprescindible per al desenvolupament de les polítiques europees”, sota aquesta premissa, anunciada per l’ambaixador de la Secretaria d’Estat per a la UE, Carlos Carnero, Terrassa acull avui la sessió descentralitzada de la Cimera Europea de Governs Locals, organitzada per la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea, la FEMP i la Diputació de Barcelona entre el 22 i el 24 de febrer, en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea.
Una jornada que s'ha iniciat a dos quarts de deu del matí amb l'assistència de 170 participants de 12 ajuntaments de set estats europeus. L'objectiu és debatre la forma en què les administracions locals poden treballar en xarxa per gestionar polítiques en matèria d'innovació, medi ambient i cohesió social.
Partint de la base que la major part de les resolucions que es prenen a Brusel·les acaben sent aplicades a nivell local, es parla de potenciar el paper dels ajuntaments en quant a la seva participació en la presa de decisions a la UE i, també, en la finançament dels ens locals des d'Europa.
És per això que Carnero ha instat els alcaldes i alcaldesses presents en la inauguració de la jornada a que “reclamin el paper que els correspon. No deixin que es converteixin en els parents pobres de la UE quan ja ho són en molts dels seus països”.
L'alcalde, Pere Navarro, de la seva banda, ha aclarit que els ajuntaments que han participat en aquesta cimera, que va començar dilluns a Barcelona, “hem anat a oferir les nostres idees i propostes a la xarxa i no a demanar”.
Recessió econòmica, canvi climàtic i canvi demogràfic
Paul Bevan, secretari general de la xarxa Eurocities, ha parlat dels grans reptes dels ens locals en l'actualitat: la recuperació de la recessió econòmica, la lluita contra el canvi climàtic i la integració social davant d'un profund canvi demogràfic, “temes en què totes les ciutats estan afectades, més enllà de les seves fronteres i que hem de guanyar o els perdrem a totes les ciutats europees”.
El 85% del PIB europeu es genera a les ciutats, així com el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, dades que posen de manifest la necessitat que els ajuntaments liderin polítiques en aquest sentit.
Igualment passa amb la demografia, ja que el 75% de la població europea viu a les ciutats i el 90% de la immigració acaba vivint en elles. “Es per això que les ciutats han d'estar al bell mig de la política europea, que els interessos de les ciutats passin a instàncies importants al Parlament”, segons Bevan.
En aquest sentit, Bevan ha destacat el paper que està realitzant la presidència espanyola de la Unió Europea, un fet que ha implicat que “per primera vegada la Comissió Europea parli de les ciutats i es doni una extraordinària prioritat a l'ens local”. I és que el 70% de les accions que duen a terme els ajuntaments s'ideen a Brusel·les.
La jornada d'aquest dimecres, que té lloc al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), tracta els problemes a resoldre en el futur més proper: innovació, medi ambient i inclusió social.
Les conferències tindran lloc fins les cinc de la tarda.
Una jornada que s'ha iniciat a dos quarts de deu del matí amb l'assistència de 170 participants de 12 ajuntaments de set estats europeus. L'objectiu és debatre la forma en què les administracions locals poden treballar en xarxa per gestionar polítiques en matèria d'innovació, medi ambient i cohesió social.
Partint de la base que la major part de les resolucions que es prenen a Brusel·les acaben sent aplicades a nivell local, es parla de potenciar el paper dels ajuntaments en quant a la seva participació en la presa de decisions a la UE i, també, en la finançament dels ens locals des d'Europa.
És per això que Carnero ha instat els alcaldes i alcaldesses presents en la inauguració de la jornada a que “reclamin el paper que els correspon. No deixin que es converteixin en els parents pobres de la UE quan ja ho són en molts dels seus països”.
L'alcalde, Pere Navarro, de la seva banda, ha aclarit que els ajuntaments que han participat en aquesta cimera, que va començar dilluns a Barcelona, “hem anat a oferir les nostres idees i propostes a la xarxa i no a demanar”.
Recessió econòmica, canvi climàtic i canvi demogràfic
Paul Bevan, secretari general de la xarxa Eurocities, ha parlat dels grans reptes dels ens locals en l'actualitat: la recuperació de la recessió econòmica, la lluita contra el canvi climàtic i la integració social davant d'un profund canvi demogràfic, “temes en què totes les ciutats estan afectades, més enllà de les seves fronteres i que hem de guanyar o els perdrem a totes les ciutats europees”.
El 85% del PIB europeu es genera a les ciutats, així com el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, dades que posen de manifest la necessitat que els ajuntaments liderin polítiques en aquest sentit.
Igualment passa amb la demografia, ja que el 75% de la població europea viu a les ciutats i el 90% de la immigració acaba vivint en elles. “Es per això que les ciutats han d'estar al bell mig de la política europea, que els interessos de les ciutats passin a instàncies importants al Parlament”, segons Bevan.
En aquest sentit, Bevan ha destacat el paper que està realitzant la presidència espanyola de la Unió Europea, un fet que ha implicat que “per primera vegada la Comissió Europea parli de les ciutats i es doni una extraordinària prioritat a l'ens local”. I és que el 70% de les accions que duen a terme els ajuntaments s'ideen a Brusel·les.
La jornada d'aquest dimecres, que té lloc al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), tracta els problemes a resoldre en el futur més proper: innovació, medi ambient i inclusió social.
Les conferències tindran lloc fins les cinc de la tarda.
