Era el primer ple del nou curs polític. A poc a poc els regidors anaven ocupant les seves cadires. Molta calor a la sala de plens i molts punts a l'ordre del dia. La campana de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, servia per donar el tret de sortida. La sessió plenària començava amb força. Els set primers punts es van aprovar sense cap tipus de problema. El vuitè ja va ser diferent. S'havien d'aprovar les al·legacions que el consistori farà al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. En total cinc. Carme Labòria, tinent d'alcalde de l'Àrea de Planificació Urbanística i Territori les va exposar una a una. Labòria va deixar clar que l'equip de govern està a favor del model que proposa la Generalitat, però que es necessiten alguns matisos. En l'àmbit de les infraestructures ferroviàries "s'aposta i es considera prioritari el Túnel d'Horta per la millora de la connectivitat entre Terrassa i el seu entorn". Labòria va assegurar que "des de Terrassa es valora com a connexió estratègica la nova línia Terrassa-UAB-Parc Tecnològic de Cerdanyola-Sagrera-22@". Tot i així, definia igualment com "estratègica" la línia S1 dels FGC. Per aquest motiu es demana que "es millorin les prestacions, ja sigui modificant el traçat actual o, si fos necessari, realitzant un nou túnel ferroviari". Labòria afegia que "aquestes millores han de suposar un recorregut Terrassa-Barcelona en cap cas superior a 35 minuts".
Un dels altres punts a matisar té a veure amb els plans directors urbanístics. Terrassa demana que que es digui clarament que són per a "projectes supramunicipals". És a dir, que afecten a més d'un municipi i no envaeixin les competències municipals. El consistori també apunta la "necessitat de desenvolupar un projecte d'abast supranacional per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès que reculli les necessitats dels professionals que hi treballen". Finalment, Terrassa reclamarà que es corregeixin els errors que es recullen en el mapa de coneixement de la ciutat. En aquest punt no se cita amb exactitud el nombre de centres de coneixement, parcs científics, universitats i recerca. Un cop exposades les al·legacions tocava votar. PSC a favor i CiU i PP s'abstenien.
Un estudi quantificarà els "serveis impropis" de l'Ajuntament
Tot i el llarg debat de totes les forces polítiques, el ple d'ahir també va haver-hi espai per al consens. Arran d'una proposta de resolució presentada pel Partit Popular, tots els partits polítics es van posar d'acord per elaborar un estudi que determini els serveis que presta l’Ajuntament però que són competència de la Generalitat o de l’Estat. Es tracta de conèixer l’impacte econòmic, d’ingressos i despeses, de la prestació d’alguns serveis que haurien de prestar altres administracions.
Un dels altres punts a matisar té a veure amb els plans directors urbanístics. Terrassa demana que que es digui clarament que són per a "projectes supramunicipals". És a dir, que afecten a més d'un municipi i no envaeixin les competències municipals. El consistori també apunta la "necessitat de desenvolupar un projecte d'abast supranacional per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès que reculli les necessitats dels professionals que hi treballen". Finalment, Terrassa reclamarà que es corregeixin els errors que es recullen en el mapa de coneixement de la ciutat. En aquest punt no se cita amb exactitud el nombre de centres de coneixement, parcs científics, universitats i recerca. Un cop exposades les al·legacions tocava votar. PSC a favor i CiU i PP s'abstenien.
Un estudi quantificarà els "serveis impropis" de l'Ajuntament
Tot i el llarg debat de totes les forces polítiques, el ple d'ahir també va haver-hi espai per al consens. Arran d'una proposta de resolució presentada pel Partit Popular, tots els partits polítics es van posar d'acord per elaborar un estudi que determini els serveis que presta l’Ajuntament però que són competència de la Generalitat o de l’Estat. Es tracta de conèixer l’impacte econòmic, d’ingressos i despeses, de la prestació d’alguns serveis que haurien de prestar altres administracions.
