Davant la recent aprovació de la reforma educativa coneguda com a Llei Wert, el PSC de Terrassa manifesta el seu rebuig a un text "que respon només a criteris ideològics, i no pedagògics, i que atempta frontalment contra el sistema català d’immersió lingüística i potencia les diferències per raons territorials, socials i econòmiques. Es tracta d’una reforma que vulnera el dret a l’educació que reconeix la Constitució".

El PSC donarà suport a la presentació d’un eventual recurs davant el Tribunal Constitucional.

El secretari d'Educació i Universitats  del PSC Terrassa, Alfredo Vega, recorda que "aquesta política d’immersió no sols ha tingut un reconeixement internacional, sinó que els resultats després de més de 30 anys d’aplicació són del tot satisfactoris i corroboren plenament el seu encert".

El text de la LOMCE, pel PSC, va en direcció oposada a la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, signada per l’estat espanyol el 5 de juliol de 1992, i a través de la qual Espanya es comprometia a fer possible l’ensenyament de les llengües regionals i minoritàries, com és el cas del català, en els nivells d’educació preescolar, primari, secundari, tècnic i professional.

 

A banda de les qüestions lingüístiques que afecten el català a l’escola, el PSC també mostra la seva oposició a les diferències territorials, socials i econòmiques que la reforma empara. Segons Alfredo Vega, "els nens patiran segregació per raó del seu origen social, gènere i llengua. La llei Wert consolida la segregació d’alumnes per sexe, blindant per llei els concerts amb les escoles que segreguen. A aquesta segregació s’afegirà la segregació per llengua".

El responsable d’Educació del PSC terrassenc afegeix que "la reforma potencia la diferenciació entre centres educatius públics i privats concertats, tornant a potenciar una doble xarxa que allunyarà molts infants i joves de la igualtat d’oportunitats".

 

Altre aspecte que el PSC critica amb fermesa és la recentralització de la política educativa que fa la reforma, amb mesures com l’increment de la definició de continguts per part del govern central. Al respecte, Alfredo Vega opina que "ens allunya d’un model integrador i respectuós basat en el laïcisme en l’espai públic que reserva les creences pròpies per l’espai privat”.