Els càrrecs electes de l'Ajuntament de Terrassa costen aproximadament un milió d'euros l'any. Exactament 1,05 el 2012; 1,214 el 2011, i 1,355 el 2010. La disminució en el període ha estat d'un 22,50 per cent. El Consistori es va gastar en funcionaris eventuals el 2012 290.000 euros, i en els grups polítics, 390.000. Les xifres de mica en mica van cap avall, amb totes les accions d'estalvi. L'equip de govern s'endú 763.000 euros.
El sou de l'alcalde puja a 6.391 euros bruts mensuals (per 14), i si s'apliqués fil per randa la llei de règim local que està elaborant el govern espanyol en deixaria de percebre uns 8.000. Darrere de la primera autoritat municipal vénen els tinents d'alcalde, amb remuneracions de 4.879 euros; els regidors de la junta de govern, amb 4.300, i els regidors amb atribucions, 3.746. Els edils amb atribucions que treballen a temps parcial s'enduen cada mes cap a casa 2.142 euros. La portaveu del grup municipal de CiU, amb dedicació exclusiva, en rep 2.310; els membres de l'oposició, 1.533, i els membres de la junta de portaveus, 1.161. Alfredo Vega, regidor d'Hisenda, remarca que són les xifres totals atès que no hi ha el concepte dietes.
A l'Ajuntament hi ha cinc treballadors eventuals, una xifra relativament baixa comparada amb les d'altres localitats del país de característiques similars, segons les dades facilitades per Vega (38 a Badalona, 14 a Granollers, 30 a l'Hospitalet de Llobregat, 11 al Prat de Llobregat, 15 a Rubí i 16 a Sabadell). Segons l'avantprojecte de llei de règim local se'n podrien tenir fins a 18. Per tant, el regidor d'Hisenda afirma que hi ha encara molt camp per córrer, tot i que des de l'Ajuntament no hi ha cap intenció d'ampliar la plantilla en aquest capítol. Per a Vega, la llei de règim local del PP té una clara vocació recentralitzadora i privatitzadora.
El regidor considera que treure serveis de l'Ajuntament porta a una disminució de la qualitat, perquè els ajuntaments són l'administració més propera a la ciutadania. "Hi ha una voluntat d'afeblir els serveis socials. No és el que ens cal i, a més, ens allunya del model de la Unió Europea. De vegades, sembla que les lleis les facin persones que mai han estat en un Ajuntament".
Vega veu un clar reforçament del poder de l'Estat i una idea de potenciar els interventors fins a donar-los la potestat d'oposar-se a les decisions del ple.
