Marta Rovira (Vic, 1977) és l'actual Secretària General d'Esquerra Republicana de Catalunya, un càrrec que ocupa des de l'any passat en substitució de Joan Ridao. Llicenciada en dret, ha estat advocada i també coordinadora tècnica de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Rovira ha visitat Terrassa amb motiu d'una executiva comarcal que s'ha celebrat a la ciutat.

-Com valora el recent apropament entre Oriol Junqueras i Artur Mas?
Bé, ja ho vau veure en el debat més important del nostre país, el dels pressupostos i ben bé no era un acostament entre dos partits polítics sinó una actitud d'Esquerra Republicana davant d'una situació greu del país. Volem oferir alternatives i noves sortides encaminades aconseguir un equilibri financer dels pressupostos de la Generalitat. Es tracta d'oferir noves propostes d'ingressos per evitar que hi hagin tantes retallades. És cert que aquesta actitud, per part d'ERC, va significar que nosaltres féssim moltes reunions amb CiU, que creéssim una sèrie de comissions mixtes amb economistes d'ERC, del Departament d'Economia i Finances i diputats dels dos partits. És cert que es va generar una relació d'una certa confiança, de ganes de treballar amb la finalitat de tenir el país com a far. Però nosaltres també hem estat molt crítics amb CiU perquè tenia la possibilitat d'escollir un soci com ERC, que li oferia moltes solucions, i ha triat el PP, que tots sabem el que significa per al nostre país. Per tant, vam ser molt crítics i ho continuarem sent si aquests pactes continuen però el que s'ha produït no és un acostament sinó una reunió amb normalitat per abordar el següent pas que CiU posa en l'agenda política, que és el pacte fiscal.

-És prioritari per a ells o per a vosaltres?
Per CiU, entre altres coses perquè nosaltres, si haguéssim de parlar d'un futur econòmic pròsper per al nostre país, ja plantejaríem directament la independència. En segon lloc, no ens agrada parlar de pacte fiscal perquè no sabem què significa: o és concert econòmic, és a dir independència fiscal, o nosaltres no entendrem un altre pacte fiscal.

-Seria un premi de consolació?
Si s'aconsegueix el concert econòmic, la independència fiscal, seria el primer pas per arribar a la independència política. Per a ells és una prioritat a l'agenda i no deixa de ser una finalitat a curt termini, la nostra és la independència política. A nosaltres ja ens estaria bé recaptar tots els diners, liquidar-los aquí, tenir capacitat normativa i de fet nosaltres posarem aquí el llistó, el posarem molt alt i veurem si el pacte fiscal significa tot això. Però amb això no en tenim prou, nosaltres volem tenir totes les competències per poder fer política econòmica per al nostre país.

-Però votaríeu a favor del concert en el cas que es plantegés?
Si la proposta significa concert econòmic no ens hi podrem pas oposar. Nosaltres el defensem des del 1991 i hem de ser coherents amb el que hem defensat històricament. Hi donaríem suport sempre i quan signifiqués un primer pas cap a la independència política. Nosaltres entenem que el 80% de la ciutadania està a favor d'acceptar un pacte fiscal en termes de concert econòmic i a nosaltres ens agradaria respondre aquí i és el que li estem dient al Govern: fem que el pacte fiscal sigui una veritable independència fiscal.

-En l'àmbit local, què ha de passar a Terrassa perquè ERC recuperi representativitat al consistori?
S'ha de recuperar la representació, molt ben encapçalada per l'Isaac Albert, d'aquests valors de la nova ERC. En aquest sentit jo espero que en un futur molt proper, que vol dir les pròximes eleccions municipals, tornem a recuperar la representació en escreix que teníem al consistori.

-A quins valors es refereix?
L'obertura, perquè el projecte encapçalat per l'Isaac Albert permet que hi hagi participació d'aquesta societat civil que tornem anar a buscar, perquè necessitem tornar a conectar amb aquesta gent que havia confiat en ERC. Són els valors de recuperar una certa centralitat en el nostre projecte polític.

-Veuríeu amb bons ulls que Josep Rull fos alcalde? Li donaríeu suport?
Això ja forma part d'un debat...Som un partit molt respectuós amb els àmbits de decisió territorial i no m'agradaria pronunciar-m'hi sense que ho valorés qui pot fer-ho de la millor manera per una qüestió de proximitat.

-Ho deia pel seu tarannà sobiranista, molt allunyat de la posició federalista de l'actual alcalde...
És evident que amb uns podem coincidir en uns objectius polítics i amb uns altres en uns altres objectius. Però el que és evident i el que hem de recalcar és que ERC mai fa un pacte per fer un pacte i això ho hem de tenir molt clar. I la mà estesa que estem fent a CiU l'estem fent perquè CiU té el govern de la Generalitat, l'estem fent per al país, no amb un partit polític. Entenem que la situació és greu a Terrassa i al país i només es pot visualitzar un pacte oferint alternatives per sortir d'aquesta crisi que estem vivint.

-La independència és ara molt més factible que anys enrere?
Jo sempre he cregut que la independència és molt factible però també és veritat que cada vegada, i les enquestes ens ho diuen, molta més gent arriba a la conclusió que la única solució és aquesta, i jo ho celebro.

-Ja ens hem tret de sobre els complexos? Em refereixo al sentiment de culpabilitat o d'inferioritat que tenien algunes persones després d'haver sentit durant molts anys i d'haver-se cregut que eren ciutadans de segona, que la seva llengua era un dialecte... Al final sembla que la gent ha reaccionat i ha estat una qüestió d'autoconfiança i de fer un pas endavant a nivell de consciència personal i col·lectiva.
De consciència de nació n'hem tingut sempre i som una nació tan confiada que fins i tot hem arribat a confiar com a nació i a través de les majories polítiques que hi ha hagut en el seu moment que els pactes amb l'Estat espanyol eren possibles perquè ens anéssim consolidant com a nació. Cada cop hi ha més gent que arriba a la conclusió que els pactes amb l'Estat espanyol són morts, que no són possibles perquè estan plens de reiterats incompliments i retallades, fins i tot per sobre els referèndums del nostre propi poble. Cada vegada la història ens va demostrant que el pacte amb l'Estat espanyol és una via esgotada i per tant cada vegada més hi ha aquesta majoria social que va creixent a favor de la independència.

-Potser hem estat massa anys posant l'altra galta, amb aquest tarannà pactista i conservador molt característic de la burgesia catalana, i a còpia de cedir i callar ens anaven menjant terreny alhora que criminalitzaven l'opció de la independència...
Però segurament feia falta per anar incrementant aquesta majoria social, tots l'hem estirat cap a l'opció de la independència, hi ha moltes maneres de fer-ho. Per això som tan exigents amb el pacte fiscal, i tornem a parlar de pacte i nosaltres entenem que no s'adiu a la situació actual però és que mai cap Govern de l'Estat espanyol ha complert els pactes i menys amb la majoria absoluta del PP.

-No té la sensació que els catalans hem estat una mica masoquistes en el sentit que hem aguantat massa amb la corda ja trencada i la línia de la dignitat absolutament sobrepassada...Sempre hem pensat que encara ho podríem arreglar, que encara teníem cabuda a l'Estat. Fins a quin punt ens han d'humiliar i fins on hem de caure per adonar-nos que només hi ha una via?
Jo no ho diria així, les opcions polítiques, que no deixen de ser personals en funció del que la gent expressa a les urnes, són molt respectables i cadascú arriba a  les conclusions polítiques de la manera que hi arriba. La gent d'ERC, des dels anys 90, vam arribar a la conclusió que la independència era la millor opció política i a partir d'aquí hem intentat contribuir a estirar la majoria social, que ha anat creixent. I fa dos anys i l'any passat quan exercíem les concultes populars vam contribuir a destruir molts tabús: que la consulta per la independència es pot fer d'una manera tranquil·la, serena, que la gent pot expressar la seva opinió i de mica en mica anem fent aquest avenç social. No crec que hi hagi masoquisme sinó un camí que cada cop hi ha més gent que el va enfilant i fent i al final el que interessa és que tots hi arribem.

-L'existència de Solidaritat divideix el vot independentista o pot ser un aliat en el futur?
Els independentistes ens acabem trobant, sempre que hi hagi una ocpió clau que faci avançar el nostre país cap a la independència, doncs acabarem sumant. I això pot ser en les eleccions, en projectes concrets al Parlament o amb iniciatives socials. Solidaritat no és cap obstacle en aquest sentit perquè és un partit polític independentista més amb el qual nosaltres hem de trobar la manera de confluir-hi.

- Com es pot tirar endavant si l'Estat espanyol ja censura una simple consulta?
Aquesta és la clau de tot plegat, com podem superar l'actual marc vigent? Amb més democràcia, demostrant a la gent que democràticamdent podem expressar què volem ser en un futur i fent-ho democràticament és l'única manera d'obtenir aquest futur independentista que volem. Les consultes populars van ser un pas molt important en aquest sentit i ara tinc plena confiança en el projecte de l'Assemblea Nacional Catalana, que d'alguna manera són els hereus de les consultes. Ells plantegen el mes de maig de l'any vinent unes noves consultes, aquesta vegada des dels propis Ajuntaments, fetes conjuntament amb l'Associació de Municipis per la Independència i llavors això sí que suposarà un embat amb l'Estat espanyol, si des l'àmbit institucional es repeteixen les consultes que es van fer des de l'àmbit popular.

-La criminalització de Carod-Rovira va erosionar el partit?
No m'agradaria traslladar tota la responsabilitat en una sola figura. Des del passat 1 d'octubre, en el Congrés d'ERC, vam iniciar una renovació que és un esforç col·lectiu del partit, volem dir als ciutadans: 'hem entès el missatge després de les eleccions al Parlament' i podem començar a dir-los que estem fent els deures i volem fer un projecte col·lectiu en el qual no hi sobra ningú i hi falta molta gent, estem fent portes obertes i volem recuperar la confiança... Ens volem quedar amb aquest missatge i properament donarem alguna altra mostra d'això, per exemple aprovant un Consell Assessor en el qual hi ha gent de l'antiga direcció, des del Joan Ridao, que encara té molt a aportar al projecte, com d'altres persones. El missatge és aquest: ens vam equivocar, hem intentat arreglar-ho, estem donant mostres d'haver entès el que ha passat i el que volem és que la gent torni a confiar en nosaltres pel que representem, perquè tenim el millor projecte polític per al nostre país.

-Els personalismes i les lluites de poder, com la que van protagonitzar Puigcercós i Carod, ja són història?
Sí, sí, no només estan superats sinó els mateixos personalismes als quals et refereixes són els principals aliats d'aquest nou rumb que hem agafat perquè això no torni a passar.