El President de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Carles Oriach, ha presentat els actes de commemoració del 30è aniversari de la fundació de l'entitat, la primavera del 1980, en un Congrés a Platja d'Aro, en un procés de fusió de les joventuts de convergència amb les d'esquerra liberals, entre altres. “Hem arribat amb aquesta singularitat que tenim ara, que consisteix en un partit estrictament juvenil sense un referent adult, de no més de 30 anys, tan clar com ho tenen els joves del partit socialista o d'esquerra”, ha explicat Oriach.
Amb motiu de la fundació de la JNC han preparat tot un seguit d'activitats tant d'àmbit nacional com local. El primer serà aquest dissabte, i sota el lema 30 anys, 35 cims estelats, els col·lectius comarcals de tot el territori coronaran simultàniament 30 muntanyes del país i hi penjaran la bandera estelada als corresponents cims. És per això que la JNC de Terrassa, juntament amb militants de CiU que els volen acompanyar, pujaran i coronaran la Mola. La trentena muntanya, però, es coronarà diumenge, i ho farà la Joventut Nacionalista vinguda des de diversos indrets del territori. Han triat Montserrat, ja que té un significat especial pels catalans, per marcar la cloenda d'aquest primer esdeveniment.
El setembre vinent es pretén fer un acte a la ciutat: “No tan plantejat com a diversos discursos, sinó com a punt de trobada”. Han explicat que es faran homenatges i un repàs històric de la generació de la ciutat.
Respecte a l'organització a nivell local, ha dit que hi ha hagut “un planter important de gent de gran vàlua, com els germans Sanahuja (un va ser regidor, i l'altre, president de la JNC), el regidor Jordi Plana, el diputat i portaveu local de CiU, Josep Rull”, entre d'altres. I ha explicat que “el col·lectiu de Terrassa es singularitza perquè sempre ha volgut estar implicat a la ciutat, no en el sentit estrictament polític, sinó en el sentit, també, social”. Ha volgut recordar que quan la JNC i CiU tenien el local al carrer del Passeig, la JNC oferia un servei d'esplai, i que també va fundar i gestionar la primera ràdio en català a la ciutat, Ègara Ràdio. A més, actualment disposa d'un espai d'estudi i internet pels joves.
A nivell de Catalunya
Es farà un concurs del logotip del 30è aniversari, que es mostrarà durant un any. El cap de setmana del 14 i 15 de juny es farà un acte central de celebració de l'aniversari a Platja d'Aro, ja que és on es va realitzar el Congrés fundacional. I, a mitjans de juliol, a Sant Cugat, es farà una altra celebració, a nivell regional, on hi assistiran militants o exmilitants de les comarques del voltant de Barcelona, des del Maresme fins al Garraf, “com el Quart Cinturó, per dir-ho d'alguna manera”, ha bromejat Oriach. El President de la JNC ha dit que “aquest acte regional té molt sentit perquè en el Congrés del 1980 només hi havia quatre col·lectius: Mataró, Gràcia, Sarrià i Terrassa”, referint-se a que tots ells pertanyen a aquesta regió.
Moments històrics
Oriach ha recordat fets històrics: el 1996, ha explicat que en un Congrés a Sabadell, la JNC es va declarar, per primera vegada, obertament independentista; també ha recordat que la Joventut Nacionalista va aconseguir incloure com a clàusula irrenunciable, fa deu anys, al Pacte del Majèstic: l'abolició del servei militar obligatori. I ha afegit que aquests dos moments són motiu de “satisfacció i orgull per la feina feta”.
Amb motiu de la fundació de la JNC han preparat tot un seguit d'activitats tant d'àmbit nacional com local. El primer serà aquest dissabte, i sota el lema 30 anys, 35 cims estelats, els col·lectius comarcals de tot el territori coronaran simultàniament 30 muntanyes del país i hi penjaran la bandera estelada als corresponents cims. És per això que la JNC de Terrassa, juntament amb militants de CiU que els volen acompanyar, pujaran i coronaran la Mola. La trentena muntanya, però, es coronarà diumenge, i ho farà la Joventut Nacionalista vinguda des de diversos indrets del territori. Han triat Montserrat, ja que té un significat especial pels catalans, per marcar la cloenda d'aquest primer esdeveniment.
El setembre vinent es pretén fer un acte a la ciutat: “No tan plantejat com a diversos discursos, sinó com a punt de trobada”. Han explicat que es faran homenatges i un repàs històric de la generació de la ciutat.
Respecte a l'organització a nivell local, ha dit que hi ha hagut “un planter important de gent de gran vàlua, com els germans Sanahuja (un va ser regidor, i l'altre, president de la JNC), el regidor Jordi Plana, el diputat i portaveu local de CiU, Josep Rull”, entre d'altres. I ha explicat que “el col·lectiu de Terrassa es singularitza perquè sempre ha volgut estar implicat a la ciutat, no en el sentit estrictament polític, sinó en el sentit, també, social”. Ha volgut recordar que quan la JNC i CiU tenien el local al carrer del Passeig, la JNC oferia un servei d'esplai, i que també va fundar i gestionar la primera ràdio en català a la ciutat, Ègara Ràdio. A més, actualment disposa d'un espai d'estudi i internet pels joves.
A nivell de Catalunya
Es farà un concurs del logotip del 30è aniversari, que es mostrarà durant un any. El cap de setmana del 14 i 15 de juny es farà un acte central de celebració de l'aniversari a Platja d'Aro, ja que és on es va realitzar el Congrés fundacional. I, a mitjans de juliol, a Sant Cugat, es farà una altra celebració, a nivell regional, on hi assistiran militants o exmilitants de les comarques del voltant de Barcelona, des del Maresme fins al Garraf, “com el Quart Cinturó, per dir-ho d'alguna manera”, ha bromejat Oriach. El President de la JNC ha dit que “aquest acte regional té molt sentit perquè en el Congrés del 1980 només hi havia quatre col·lectius: Mataró, Gràcia, Sarrià i Terrassa”, referint-se a que tots ells pertanyen a aquesta regió.
Moments històrics
Oriach ha recordat fets històrics: el 1996, ha explicat que en un Congrés a Sabadell, la JNC es va declarar, per primera vegada, obertament independentista; també ha recordat que la Joventut Nacionalista va aconseguir incloure com a clàusula irrenunciable, fa deu anys, al Pacte del Majèstic: l'abolició del servei militar obligatori. I ha afegit que aquests dos moments són motiu de “satisfacció i orgull per la feina feta”.
