El debat a Canal Terrassa, emès dijous, reflecteix perfectament la situació de dominació masculina de l’esfera pública, política i mediàtica. Dels 7 participants al debat, sis eren homes i tan sols hi havia una dona (precisament de la CUP). De fet, no és que sigui una casualitat numèrica, si no que respon a la lògica de qui són els portaveus municipals de cada grup polític. I efectivament, només la CUP té una dona com a cap visible. 

Encara més, cap grup municipal (tret de la CUP, novament) compleix la paritat efectiva en la composició per sexes dels seus grups municipals. I tot això començat pel propi PSC, que només té un portaveu mascle (Alfredo vega), sinó que també ho és la seva màxima figura (l’alcalde Ballart). A més a més, són 6 homes regidors en relació a 3 dones regidores. Una situació que es repeteix a la resta de formacions, com TeC (4 a 2), ERC (3 a 1), Ciutadans (2 a 1), CiU (2 a 1) i PP (1 a 0). 

Segons la regidora Maria Sirvent, "aquestes proporcions no són pas una casualitat. Són el fruit de triar, de forma sistemàtica, caps de llista masculins. Són el fruit de respectar la Llei de Paritat, però arrencant sempre la llista per homes, de forma que la majoria de partits acaba amb una proporció de 2/3 d’homes a 1/3 de dones". 

No és casualitat, tampoc, que les dones regidores siguin per tant 9 persones d’un total de 27, fet que dóna una llastimosa proporció de 33%. Ni tampoc que als plens de l’Ajuntament, com és absolutament notori, les intervencions de dones siguin molt i molt inferiors en el minutatge que les dels homes. 

Igualment, tampoc és pas casualitat que els homes monopolitzin en general l’assistència a les comissions municipals (es celebren una vegada al mes), tret d’una comissió de ben concreta: La de Benestar Social. Allà, sempre hi ha una majoria absolutíssima de dones (tret de la presència del company Xavi Martínez, de TeC).

Evidentment, no és pas casualitat, donat que és la comissió en la que es parla de les cures i atencions a les persones, així com dels afectes i les tasques reproductives. Que són, per una altre banda, aquelles tasques no remunerades i vinculades amb la llar (l’espai no visible ni valorat socialment), que les dones realitzen en una immensa majoria.  

La feminització del Benestar Social és evidentent a l’Ajuntament, donat que les tres dones regidores del PSC integren aquest àrea (Rosa Ribero, Lluïsa Melgares i en menors mesura Maruja Rambla, ja que també porta la Policia Local).

Per tant: Hi ha una infrarepresentació de la dona a tots els partits (tret de la CUP); no sembla que la Llei de Paritat aconsegueixi ratis de representació de la dona més enllà del 33%; i les dones sempre acaben a Benestar Social (ja sigui en Govern com a l’oposició).

El programa Debat Obert és un símptoma de la societat en la que vivim, i també una conseqüència. És una reunió de mascles a la qual la nostra regidora semblava una estranya convidada. Però llavors arribarà el proper dimarts, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i aleshores tots els partits es posaran la samarreta feminista. Doncs caldrà reflexionar sobre perquè infra-representen les dones als seus grups polítics.

Sirvent també afegeix que "ara que tothom sembla pensar que vivim en una societat igualitària, hem de dir amb contundència (i el rigor de les xifres), que no és així". I és que "vivim en una societat patriarcal que deixa la dona a l’espai domèstic i a l’home a l’espai públic". Negar l’evidència seria per part seva, a més a més, un acte de cinisme.

Per cert, el periodista que conduïa el debat (el company Enric Carreras, de qui no qüestionem la professionalitat i al que desitgem molts d'encerts en aquest nou programa) també és home.

Un darrer apunt: També la CUP ha tingut males praxis, com ara situant a 4 homes com a caps de llista provincials a les darreres eleccions autonòmiques del 27-S (tot i que finalment el nostre grup ha quedat amb 6 dones diputades i 4 homes; la proporció més elevada de tots els partits). Crítica i autocrítica. Hem d'aprendre de les nostres errades. 

CUP Terrassa