La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) es va reunir amb l'Ajuntament al mes de gener, en una reunió en que la part política es va comprometre a dur a terme una serie d'accions per protegir els ciutadans i ciutadanes afectats per impagament d'hipoteques. Segons la PAH, l'actitud i la predisposició que mostraren els càrrecs polítics no es correspon amb la política que estan duent a terme. “El silenci defineix la política d'habitatge de l'Ajuntament”, asseguren membres de la PAH.
La Plataforma exigeix a l'Ajuntament que adopti mesures com l'ampliació del parc d'habitatges socials, així com els habitatges d'emergència per les famílies que pateixin un desnonament. També aposten per la creació d'una comissió formada per membres de l'Ajuntament, la mateixa PAH, i altres entitats que treballin amb la problemàtica de l'habitatge, com Càritas o Creu Roja.
Carme Labòria, regidora d'Habitatge, assegura que la resposta no ha arribat encara, però que l'Ajutnament està treballant de valent sobre aquesta problemàtica. Una de les propostes de la PAH era que un tècnic d'habitatge atengués al públic algunes hores a la setmana a la seu de la Plataforma, a Ca n'Anglada. “No anirà a l'entitat perquè llavors ens ho podrien demanar totes les entitats de la ciutat” assegura Labòria, però afegeix que “s'ubicarà en unes oficines que ja tenim, també a Ca n'Anglada”. La proposta de descentralitzar l'atenció, doncs, segueix endavant.
Tant la PAH com l'Ajuntament coincideixen a subratllar la importància de demanar ajuda abans que sigui massa tard. Labòria assegura: “no ens podem saltar els processos legals”. Accepta que molts cops des de l'Oficina d'Habitatge només es pot informar de la situació, però el marge de negociació és insuficient. Afectats per la Hipoteca denuncien la “poca implicació” que demostra el Consistori. David Ruiz, un dels afectats, afirma: “vaig anar a l'Oficina d'Habitatge preguntant per una ajuda de 3.000 euros. Primer em van dir que no existia, i quan jo els vaig dir que sabia de la seva existència, em van posar moltes pegues”.
La Plataforma també critica que l'Ajuntament es reuneixi amb les entitats bancàries per “arribar a acords”, quan segons ells són els culpables del problema. Labòria defensa que s'hi van reunir “per exposar les preocupacions”, però que les entitats operen a escala global. Tot i això, el Tinent d'Alcalde d'Acció Social i Drets Civils, Isaac Albert, assegura que “a les entitats bancàries no els interessa executar desnonaments, són pisos que els queden buits i no generen benficis, només despeses”. La PAH proposa que aquests pisos passin a ser de titularitat municipal per reubicar-hi les famílies desnonades”.
La Plataforma exigeix a l'Ajuntament que adopti mesures com l'ampliació del parc d'habitatges socials, així com els habitatges d'emergència per les famílies que pateixin un desnonament. També aposten per la creació d'una comissió formada per membres de l'Ajuntament, la mateixa PAH, i altres entitats que treballin amb la problemàtica de l'habitatge, com Càritas o Creu Roja.
Carme Labòria, regidora d'Habitatge, assegura que la resposta no ha arribat encara, però que l'Ajutnament està treballant de valent sobre aquesta problemàtica. Una de les propostes de la PAH era que un tècnic d'habitatge atengués al públic algunes hores a la setmana a la seu de la Plataforma, a Ca n'Anglada. “No anirà a l'entitat perquè llavors ens ho podrien demanar totes les entitats de la ciutat” assegura Labòria, però afegeix que “s'ubicarà en unes oficines que ja tenim, també a Ca n'Anglada”. La proposta de descentralitzar l'atenció, doncs, segueix endavant.
Tant la PAH com l'Ajuntament coincideixen a subratllar la importància de demanar ajuda abans que sigui massa tard. Labòria assegura: “no ens podem saltar els processos legals”. Accepta que molts cops des de l'Oficina d'Habitatge només es pot informar de la situació, però el marge de negociació és insuficient. Afectats per la Hipoteca denuncien la “poca implicació” que demostra el Consistori. David Ruiz, un dels afectats, afirma: “vaig anar a l'Oficina d'Habitatge preguntant per una ajuda de 3.000 euros. Primer em van dir que no existia, i quan jo els vaig dir que sabia de la seva existència, em van posar moltes pegues”.
La Plataforma també critica que l'Ajuntament es reuneixi amb les entitats bancàries per “arribar a acords”, quan segons ells són els culpables del problema. Labòria defensa que s'hi van reunir “per exposar les preocupacions”, però que les entitats operen a escala global. Tot i això, el Tinent d'Alcalde d'Acció Social i Drets Civils, Isaac Albert, assegura que “a les entitats bancàries no els interessa executar desnonaments, són pisos que els queden buits i no generen benficis, només despeses”. La PAH proposa que aquests pisos passin a ser de titularitat municipal per reubicar-hi les famílies desnonades”.
