La Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) i l’Associació Espai Democràtic Intercultural han organitzat una taula rodona al voltant de la reforma de la nova llei d’estrangeria que s’està portant a terme des del govern central. Al debat hi han assistit representants de tots els partits polítics amb representació al congrés, així com portaveus de diferents associacions cíviques i socials, com CC.OO, CGT, societat civil terrassenca o l’Associació de veïns del barri de Sant Pere Nord.
El debat ha començat amb la intervenció dels ponents per tal de plantejar la seva posició en vers la reforma de llei. El primer torn de paraula ha estat per la diputada del Partit Popular, Dolors Montserrat. La representant del PP s’ha mostrat conciliadora amb la reforma, tot i que ha volgut destacar alguns dels punts clau que el seu partit modificaria. Per començar, ha posat l’accent en la importància de tenir cura en comptabilitzar la mesura real d’acollida del país per tal de que, segons ella, els ciutadans acollits puguin ser tractats com ciutadans de primera amb totes les garanties. D’altra banda, s’ha posicionat en contra d’una regularització massiva, apostant així, per una de personalitzada i d’estudi específic per cada cas.
Seguidament, el torn ha passat al representat d’ERC, David Minoves. A diferència de la seva homòloga del PP, Minoves s’ha mostrat clarament crític amb la reforma. Ha volgut destacar que la llei té coses bones, com ara la incorporació de drets tan essencials com el dret d’associació, reunió o vaga, entre d’altres, però que aquestes bondats funcionen a la vegada com a una trampa per introduir noves legislacions en la reforma que posen en dubte la voluntat d’aconseguir una major igualtat. Com exemple, Minoves exposava el fet de que, actualment, els immigrants sense papers poden ser reclosos 40 dies sense dret a cap tipus de comunicació amb l’exterior ni assistència jurídica. Segons ERC, la nova llei hauria, com a mínim, de reduir el temps de reclusió i millorar les condicions de la persona reclosa. En canvi, el que fa es augmentar fins a 60 dies el possible tancament. Un fet totalment inadmissible segons Minoves.
Tot seguit, el torn ha passat a la senyora Esperança Esteve, diputada del PSC. El seu discurs s’ha estructurat a partir de les declaracions realitzades pels anteriors ponents intentant donar resposta a algunes de les crítiques rebudes. Esteve ha defensat la reforma de llei impulsada pel govern però també ha admès que hi ha coses que es poden millorar. També ha destacat la importància d’aconseguir una proposta de garanties a través del diàleg i la gran dificultat que suposa fer una reforma que deixi content a tothom.
Laura Massana, d’ICV, ha seguit el debat amb un discurs proper al del seu company d’ERC. Des d’un perspectiva crítica, Massana ha parlat sobre la possibilitat de no fer reformes en un text clarament de dretes apostant per fer-ne un de nou des d’una perspectiva més progressista. Al igual que ERC, ICV també demana més valentia al PSC a l’hora d’afrontar els apartats clau de la reforma. Per acabar, Massana ha parlat de les competències compartides i ha instat al govern a concedir més capacitat de gestió sobre la política d’immigració a totes les comunitats autònomes.
L’últim torn de paraula dels politics ha estat pel diputat de CiU, Carles Campuzano. Segons ell, aquest no és el text que CiU hagués presentat, ara bé, considera que tampoc és un desastre. Per Campuzano, el text és una eina sobre la qual es pot començar a discutir. Discutir i debatre sobre les coses que preocupen a CiU, que bàsicament, es podrien resumir en tres punts. El primer es que Catalunya necessita més instruments per governar la seva immigració per tal de garantir així el seu èxit i la seva cohesió social. El segon és la necessitat d’adquirir eines per garantir la coneixença de les llengües del país per part dels nou vinguts i, per últim, CiU vol deixar clar que, un cop superada la crisis, les gestions en matèria d’immigració tenen que canviar i adaptar-se d’una vegada als nous temps.
Un cop tots els partits han tingut el seu temps, la paraula ha passat als diferents portaveus d’associacions presents a l’acte. Totes elles han coincidit en fer una crítica directa a la reforma. CC.OO, per la seva banda, ha expressat que de la reforma de llei de estrangeria a ells ni tan sols els hi agrada el nom i consideren que actualment ens trobem en un molt mal moment per portar a terme aquest procés. D’altra banda, Cristina Mas, representant de Societat civil terrassenca, ha construït també un discurs molt crític i detallat dels punts més controvertits de la reforma. Segons Mas, la reforma suposa un avanç en algunes qüestions però també un pas enrere en moltes altres.
Ja per acabar, les associacions organitzadores també han volgut dir la seva. La veu dels immigrants ha estat representada per Hugo Colacho i Errachid El Younoussi. Ambdós han volgut expressar el seu rebuig a la reforma, criticant apartats com el dret a vot dels immigrants, els quals nomes podran votar quan portin més de 10 anys al país, la supervisió a menors sense papers o la criminalització de la immigració que es porta a terme des del govern i altres organismes de poder, com ara els cossos de seguretat.
Finalment, els organitzadors han instat als presents a participar en la “Marcha por la iguladad” que tindrà lloc el proper dia 23 de setembre a Barcelona i que finalitzarà el dia 20 d’octubre a la Puerta del Sol, Madrid. Aquesta caminada busca cridar l’atenció de la societat sobre la proposta del Govern per modificar la llei d’estrangeria, la qual segons la FAIV, retalla molts dels drets del col·lectiu d’immigrants del país.
El debat ha començat amb la intervenció dels ponents per tal de plantejar la seva posició en vers la reforma de llei. El primer torn de paraula ha estat per la diputada del Partit Popular, Dolors Montserrat. La representant del PP s’ha mostrat conciliadora amb la reforma, tot i que ha volgut destacar alguns dels punts clau que el seu partit modificaria. Per començar, ha posat l’accent en la importància de tenir cura en comptabilitzar la mesura real d’acollida del país per tal de que, segons ella, els ciutadans acollits puguin ser tractats com ciutadans de primera amb totes les garanties. D’altra banda, s’ha posicionat en contra d’una regularització massiva, apostant així, per una de personalitzada i d’estudi específic per cada cas.
Seguidament, el torn ha passat al representat d’ERC, David Minoves. A diferència de la seva homòloga del PP, Minoves s’ha mostrat clarament crític amb la reforma. Ha volgut destacar que la llei té coses bones, com ara la incorporació de drets tan essencials com el dret d’associació, reunió o vaga, entre d’altres, però que aquestes bondats funcionen a la vegada com a una trampa per introduir noves legislacions en la reforma que posen en dubte la voluntat d’aconseguir una major igualtat. Com exemple, Minoves exposava el fet de que, actualment, els immigrants sense papers poden ser reclosos 40 dies sense dret a cap tipus de comunicació amb l’exterior ni assistència jurídica. Segons ERC, la nova llei hauria, com a mínim, de reduir el temps de reclusió i millorar les condicions de la persona reclosa. En canvi, el que fa es augmentar fins a 60 dies el possible tancament. Un fet totalment inadmissible segons Minoves.
Tot seguit, el torn ha passat a la senyora Esperança Esteve, diputada del PSC. El seu discurs s’ha estructurat a partir de les declaracions realitzades pels anteriors ponents intentant donar resposta a algunes de les crítiques rebudes. Esteve ha defensat la reforma de llei impulsada pel govern però també ha admès que hi ha coses que es poden millorar. També ha destacat la importància d’aconseguir una proposta de garanties a través del diàleg i la gran dificultat que suposa fer una reforma que deixi content a tothom.
Laura Massana, d’ICV, ha seguit el debat amb un discurs proper al del seu company d’ERC. Des d’un perspectiva crítica, Massana ha parlat sobre la possibilitat de no fer reformes en un text clarament de dretes apostant per fer-ne un de nou des d’una perspectiva més progressista. Al igual que ERC, ICV també demana més valentia al PSC a l’hora d’afrontar els apartats clau de la reforma. Per acabar, Massana ha parlat de les competències compartides i ha instat al govern a concedir més capacitat de gestió sobre la política d’immigració a totes les comunitats autònomes.
L’últim torn de paraula dels politics ha estat pel diputat de CiU, Carles Campuzano. Segons ell, aquest no és el text que CiU hagués presentat, ara bé, considera que tampoc és un desastre. Per Campuzano, el text és una eina sobre la qual es pot començar a discutir. Discutir i debatre sobre les coses que preocupen a CiU, que bàsicament, es podrien resumir en tres punts. El primer es que Catalunya necessita més instruments per governar la seva immigració per tal de garantir així el seu èxit i la seva cohesió social. El segon és la necessitat d’adquirir eines per garantir la coneixença de les llengües del país per part dels nou vinguts i, per últim, CiU vol deixar clar que, un cop superada la crisis, les gestions en matèria d’immigració tenen que canviar i adaptar-se d’una vegada als nous temps.
Un cop tots els partits han tingut el seu temps, la paraula ha passat als diferents portaveus d’associacions presents a l’acte. Totes elles han coincidit en fer una crítica directa a la reforma. CC.OO, per la seva banda, ha expressat que de la reforma de llei de estrangeria a ells ni tan sols els hi agrada el nom i consideren que actualment ens trobem en un molt mal moment per portar a terme aquest procés. D’altra banda, Cristina Mas, representant de Societat civil terrassenca, ha construït també un discurs molt crític i detallat dels punts més controvertits de la reforma. Segons Mas, la reforma suposa un avanç en algunes qüestions però també un pas enrere en moltes altres.
Ja per acabar, les associacions organitzadores també han volgut dir la seva. La veu dels immigrants ha estat representada per Hugo Colacho i Errachid El Younoussi. Ambdós han volgut expressar el seu rebuig a la reforma, criticant apartats com el dret a vot dels immigrants, els quals nomes podran votar quan portin més de 10 anys al país, la supervisió a menors sense papers o la criminalització de la immigració que es porta a terme des del govern i altres organismes de poder, com ara els cossos de seguretat.
Finalment, els organitzadors han instat als presents a participar en la “Marcha por la iguladad” que tindrà lloc el proper dia 23 de setembre a Barcelona i que finalitzarà el dia 20 d’octubre a la Puerta del Sol, Madrid. Aquesta caminada busca cridar l’atenció de la societat sobre la proposta del Govern per modificar la llei d’estrangeria, la qual segons la FAIV, retalla molts dels drets del col·lectiu d’immigrants del país.
