L'afer de la gestió de l'aigua a Terrassa és com una col·lecció, fascicle a fascicle. En l'entrega d'aquest dijous, corresponent al Ple municipal ordinari del mes d'octubre, la liquidació de la concessió del servei d'abastament d'aigua a l'actual concessionària ha tornat a ser protagonista. Aquesta vegada no hi havia contemplat a l'ordre del dia un debat polític, sinó més aviat un tràmit tècnic per tirar endavant la liquidació del servei. Tot i això, l'oposició ha forçat a parlar Miquel Sàmper, portaveu del grup municipal de Convergència i soci del PSC en l'equip de govern. Les seves paraules han posat en evidència que el govern bipartit sociovergent no només té dificultat per governar en minoria, sinó per fer-ho amb diferents visions de la realitat en aspectes tan rellevants en aquest mandat com és l'afer de l'aigua.

Està el grup municipal de Convergència a favor de recuperar el domini de la gestió de l'aigua? "Per suposat que sí. Una altra cosa és el model de gestió", ha reblat Miquel Sàmper en reposta a les al·lusions del portaveu de Terrassa en Comú, Xavier Matilla. Sàmper ha informat que el seu grup ha dut a terme aquesta setmana una assemblea per "començar a debatre a quin model de gestió hem de donar suport".

Segons el portaveu del grup convergent, els membres del seu grup encara no s'han posicionat, com sí han fet els 20 regidors del PSC, TeC, ERC-MES i CUP, que van mostrar-se favorables a la gestió directa de l'aigua per part de l'Ajuntament. Miquel Sàmper qualifica de decisions "legítimes" i "ideològiques" aquests gestos del PSC i els seus aliats de l'esquerra. Però per a ell i Convergència, falta encara disposar d'estudis que indiquin els beneficis i els costos que suposaria cada model. "És igual de legítim", ha defensat. "Encara no tenim aquestes dades i a dia d'avui encara no podem escollir un sistema de gestió".

"Aquí hem tingut un debat legítim molt ric durant molts mesos", ha dit Sàmper en referència a l'afer de l'aigua, que des d'abans de l'estiu ha estat el tema central de la política municipal egarenca i en el qual ell, en molts debats del Ple, s'ha mantingut en silenci. "Però pensem que al carrer hi ha un altre debat: un model o un altre model, qui cost tindrà per al ciutadà i per a l'Ajuntament?".

Insistit pels seus oponents polítics, Sàmper ha anat més enllà: "Si el sistema més rendible és la gestió directa, estaríem d'acord, rotundament sí". I ha posat com a exemple de gestió directa municipal la ciutat de Manresa, amb "una empresa pública amb grans beneficis que el nostre partit va posar en funcionament". Aigües de Manresa es va crear el 1982 de la mà de CiU, tot i que era hereva de la històrica Junta d'Aigües Potables, i és una empresa municipal referent a tot Catalunya.

El tinent d'alcalde convergent ha estat punyent en recordar la consulta que l'alcalde va anunciar fa uns mesos. "Tenim un compromís per fer una consulta a la ciutadania, per tant no donem el tema per finalitzat", ha deixat anar. "El compromís de fer la consulta ha perdut volada", ha assegurat Sàmper, que ha convidat els grups de l'oposició de l'esquerra a defensar la "democràcia directa".

En qualsevol cas, Sàmper s'ha mostrat favorable a fer un concurs públic en cas d'optar per una empresa privada com a gestora de l'aigua, i mai per "adjudicació directa". El portaveu de Convergència també ha recordat que el seu grup "no ha posat pals a les rodes perquè aquest procés tiri endavant" i ha acabat reconeixent la irrellevància de la posició dels convergents davant del bloc de 21 regidors favorables a la gestió directa.

Per acabar, Sàmper ha mostrat certa discrepància amb la dada que l'equip de govern ha fet pública i que situa en una quantitat propera als 1,8 milions d'euros el cost de la liquidació del servei fins ara prestat per Mina d'Aigües de Terrassa. "No seran ni 1,8 milions ni els 60 que diu Mina", ha augurat. Al marge d'aquest debat, ha assegurat que l'alcalde, o qualssevol, té el seu suport i el de tot el partit si rep amenaces per aquest afer.

Amenaces a l'alcalde

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha parlat precisament de les amenaces que va afirmar rebre per posicionar-se a favor de la gestió directa de l'aigua. Interpel·lat pel regidor d'ERC Carles Cabellero, Ballart ha afirmat que va "pecar de sinceritat" i que ha de ser "prudent". "En aquests moments estic assessorat pels serveis jurídics", ha dit l'alcalde, que ha avançat que té prevista una reunió amb el màxim responsable dels Mossos d'Esquadra".

Un pas més cap a la liquidació

La sessió del Ple municipal ha servit per aprovar l'acord relatiu als béns que han de revertir a la finalització del contracte de concessió atorgat a Mina d'Aigües de Terrassa, un pas més cap a la liquidació del servei. En aquests béns s'inclou tot el necessari per a poder continuar amb un correcte funcionament del servei, sigui qui sigui el nou gestor, com la xarxa de canonades o el dipòsit de Can Boada. D'entre els béns de Mina situats a Terrassa que quedarien fora d'aquesta reversió, destaquen els pous de Can Parellada i l'edifici d'oficines de Mina al carrer de la Societat, que continuarien sent propietat de l'empresa.

Grups municipals com Ciutadans o Terrassa en Comú han qualificat d'"acte de normalitat" aquesta aprovació. Maria Sirvent, de la CUP, ha augurat que els acords "seran impugnats per la concessionària, perquè Mina nega la titularitat pública del servei". El procés, segons creu la regidora, "no estarà exempt de litigis i de ben segur acabarà amb un contenciós administratiu".