L’educació pública ha topat amb el sistema capitalista-patriarcal, amb la seva màxima neoliberal i mercantilista. I, la incompatibilitat amb aquest, cada cop es fa més evident.

Els arguments cauen pel seu propi pes quan, encapçalant el Departament d’Ensenyament a la Generalitat hi ha Meritxell Ruiz, afí a l’Opus Dei o Lluís Font, amb una llarga trajectòria a l’educació privada. Quan, l’inversió en educació pública va disminuir el 2015 respecte el 2010 i, la partida destinada a concerts educatius, no només es va mantenir sinó que es va incrementar un 17%. Quan, la inversió de pagament del deute supera la suma de diners destinats a educació i sanitat o quan, es justifiquen tancaments per una disminució demogràfica i es massifiquen aules a secundària.

És per això, que en el passat Ple del 25 de febrer es va aprovar una proposta de resolució en defensa de la disminució de ràtios i, en contra del tancament de línies de P3. La CUP, com no podia ser d’altra manera, hi va donar suport, tot presentant un seguit d’esmenes, en defensa de l’educació pública. Entre les quals una, instava a l’equip de govern a arribar un acord amb Serveis Territorials per tal, de no anticipar el tancament de línies de P3 a les escoles públiques fins després de les preinscripcions.

Aquesta proposta és una mesura proteccionista per les escoles públiques, donat que la supressió d’aules, o línies, a l’escola concertada, es produeix un cop ja s’ha completat la matrícula. Una proposta gens descabellada, veient els exemples d’algunes poblacions com Berga, Cornellà de Llobregat o Badalona on ja s’ha aconseguit. Tanmateix i, malgrat l’amenaça a cinc escoles públiques a la nostra ciutat, cap formació política va recolzar aquesta proposta.

Mentre nosaltres exigim l’absorció de les escoles concertades a la xarxa de serveis públics o a les privades sense subvenció, ells estan fent una privatització encoberta, deteriorant la qualitat educativa de la pública i limitant-ne l’oferta. I, així ho mostren les dades: L’Estat espanyol i Catalunya al capdavant de la privatització i, el segon país que té menys alumnes a la pública o, quan Christian Morrison, exconsultor del Banc Mundial i membre de l’Oficina tècnica de treball de l’OCDE, escrivia: "Después de esta descripción de medidas arriesgadas, se pueden aconsejar, por el contrario, numerosas medidas que no crean ninguna dificultad política (...) Si se les disminuyen los gastos de funcionamiento a las escuelas y universidades, hay que procurar que no disminuya la cantidad de servicio, aún a riesgo de que la calidad baje. Se pueden reducir, por ejemplo los créditos para el funcionamiento de las escuelas o las universidades pero sería peligroso restringir el número de alumnos matriculados. Las familias reaccionarán violentamente si no se matricula a sus hijos, pero no lo harán frente a una bajada gradual de la calidad de la enseñanza y la escuela puede progresiva y puntualmente obtener una contribución económica de las familias o suprimir alguna actividad. Esto se hace primero en una escuela, luego en otra, pero no en la de al lado, de tal manera se evita el descontento generalizado de la población"

La diagnosi és clara: l’educació ha deixat de ser un dret fonamental, per passar a ser un bé al servei del mercat.

I, davant aquest fet que ens porta a un augment de la discriminació educativa i de la segregació per raons socioeconòmiques, l’aposta no pot ser altra que la defensa aferrissada per la pública, que és en conseqüència, la defensa per la justícia social. I, cal fer-ho des de l’organització i la mobilització, pressionant perquè s’aprovi la ILP d’educació, dient no a l’aplicació del 3+2 a les universitats, no al tancament de línies i no a la massificació.

Perquè l’educació ni es ven, ni es negocia.