El pròxim 28 de maig Terrassa decidirà si la ciutat tindrà la primera alcaldessa de la història. A diferència de tots els comicis anteriors, aquesta vegada són majoria les dones que es postulen com alcaldables de la tercera ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. Després del canvi de rumb que la política egarenca va fer l'any 2019 amb el relleu als governs socialistes, aquest 2023 és l'any de la política en femení. 
 

Qui és l'alcalde de Terrassa i com aspira a ser reelegit?

L'actual alcalde de Terrassa és Jordi Ballart líder del partit Tot per Terrassa, una força municipalista de nova creació que l'any 2019 va donar la sorpresa i va fer el sorpasso al PSC, el partit que fins aleshores havia governat sempre a la ciutat des de la restauració de la democràcia.

No obstant això, Ballart no és la primera vegada que és alcalde. Amb les sigles socialistes l'any 2012 va substituir a Pere Navarro a l'alcaldia i l'any 2015 va sortir escollit de nou com alcalde del PSC. Però a mig mandat -l'any 2017- Ballart va trencar amb el carnet del partit per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després del referèndum de l'1-O.

Aleshores Ballart, que sempre ha defensat la feina feta des de Terrassa i per Terrassa va crear el partit que ara lidera, Tot per Terrassa, buscant la unió per l'amor al terrassenquisme de persones que estan en un espectre ampli de la política. Sense fer soroll però molt actiu a les xarxes va fer una campanya d'un any i mig fins a erigir-se com la força més votada. I és que la política de Ballart té molt en compte les xarxes socials i allò que la ciutadania hi denuncia. Les considera un canal imprescindible i sempre ha defensat que contesta personalment les peticions ciutadanes. Un modus operandi, però que els partits a l'oposició li han criticat en diverses ocasions. 

Ara, quatre anys després de tornar a rebre la vara d'alcalde, la ciutadania passarà comptes al govern de coalició entre Tot per Terrassa i ERC. Un govern amb majoria absoluta que ha donat completa estabilitat per liderar la ciutat durant el mandat marcat per la pandèmia. Ambdues formacions fan una valoració positiva d'aquest pacte, de manera que es podria repetir en el futur. 
 

Quins són els principals aspirants a rellevar Ballart?

Segurament la mateixa nit electoral serà clau per veure si Ballart serà alcalde una vegada més. Si aconsegueix el suport suficient com per tornar a ser la força més votada o els regidors es reparteixen de manera que una nova coalició es posi al capdavant de l'ajuntament egarenc. El que està clar és que qualsevol de les alternatives reals per rellevar Ballart a l'alcaldia, és una dona. 

L'alternativa a Ballart és Eva Candela del PSC. Actualment és la segona força amb més representació i vol recuperar els vots perduts per tornar a fer de Terrassa una ciutat socialista. Després d'ella hi ha ERC amb Ona Martínez al capdavant. No obstant això, cal tenir en la mira, la candidata de Terrassa en Comú Podem (TeCP), Agnès Petit, qui de recuperar la força del 2015 també podria competir entre els partits més votats.

Per la seva banda, Junts, amb Meritxell Lluís al capdavant, aspira a mantenir els dos regidors i sumar-ne algun més. Als passats comicis la CUP va perdre el seu representant i ara torna amb Jaume Bofill per recuperar els vots que li donin representació local. Finalment, els tres regidors de Cs podrien desaparèixer i que el vot de la dreta es diversifiqui entre ells, el PP o fins i tot Vox, que podria tenir representació. 
 

Quins seran els grans debats en la campanya a Terrassa?

Previsiblement, a Terrassa la campanya electoral estarà marcada per tres o quatre grans temes. D'una banda, la seguretat. Una qüestió que s'ha anat repetint durant el mandat i que la ciutadania també ha posat sobre la taula amb les dades del baròmetre municipal a la mà. Mentre que el govern s'agafa a l'increment de la plantilla de Policia Municipal i a les dades dels delictes -que es mantenen-, l'oposició posa el focus en la percepció d'inseguretat que té la ciutdania. 

Una segona qüestió que també serà carn de campanya serà la neteja o la falta d'aquesta. Tot i les inversions milionàries que s'han fet, mai es considera que la ciutat està prou neta i endreçada. Per altra banda, la mobilitat i l'increment de les àrees de vianants que ha tirat endavant l'actual govern a la ciutat segurament també aixecaran discussions entre partits. Mentre que tots coincideixen en reduir la contaminació i el pas de vehicles pel centre de la ciutat, no coincideixen en la manera com el govern de TxT i ERC ho ha fet. La polèmica en els carrers d'Arquimedes i Galileu o la Ronda Nord, seran temes de debat sobre quin ha de ser el futur de la ciutat. 

Finalment, l'habitatge omplirà titulars. Terrassa té una de les meses d'emergència més extensa de la corona metropolitana, són centenars els desnonaments que se senyalen cada any a la ciutat i poques les solucions immediates que es poden dur a terme. El govern local, sensible amb el tema, ha engegat diverses vies per aconseguir habitatges d'emergència mentre no s'aprova la llei estatal d'habitatge. Per altres partits, però, les ocupacions il·legals, s'haurien de perseguir. 
 

Quines són les principals novetats respecte de les últimes eleccions?

A Terrassa la principal novetat és si la força municipalista de Ballart, Tot per Terrassa, aconsegueix consolidar-se amb una representació significativa o els vots es tornen a desplaçar cap als partits que van veure minvada la seva representació política: sobretot el PSC i En Comú Podem. 

A més a més, tot i que des de Nació es manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent i el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana, l'entrada de Vox al Parlament i al Congrés dels Diputats i el suport que va tenir aquesta formació a Terrassa, obre la porta a l'entrada de l'extrema dreta a la ciutat.  
 

Quins pactes hi poden haver després del 28-M?

Pel que fa als pactes, és força evident que n'hi haurà d'haver per aconseguir el màxim d'estabilitat en el govern local. També podria ser que la força més votada decidís governar en solitari i anar pactant, puntualment, amb diversos partits a l'oposició.

Però si parlem de pactes, d'una banda, es podria repetir l'existent: Tot per Terrassa i ERC, ja que ambdues formacions fan una valoració positiva. També es podria optar per un tripartit sumant En Comú Podem a TxT i ERC si d'aquesta manera s'aconsegueix la majoria absoluta.

Ara bé, si els resultats ho permeten, el PSC vol tornar a ostentar l'alcaldia i tornar a fer de Terrassa una ciutat socialista. És per això que, com ja ha fet en altres ocasions, podria governar en solitari o buscar els suports d'En Comú Podem o fins i tot de Junts -com a la Diputació de Barcelona- per fer-ho possible.