L'endemà de fer-se sentir a les portes de l'Ajuntament, membres del Sindicat de Llogateres i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) -en representació de diversos col·lectius socials de la ciutat- han fet sentir la seva veu a la sala de plens del consistori egarenc per reclamar, una vegada més, l'aplicació "immediata" de regular el preu del 30% dels habitatges de nova construcció a la ciutat.
La mesura, proposada pel mateix govern local, està pendent a l'espera de la llei estatal d'habitatge encallada al Congrés dels Diputats. El passat mes de maig del 2022 Tot per Terrassa i ERC van aprovar l'avanç de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per tal d'obrir un procés de debat participatiu amb la ciutadania. Ara però, la tinenta d'alcaldia i regidora d'Urbanisme, Lluïsa Melgares, ha admès que seria "imprudent" l'aprovació immediata fins que no hi hagi una llei estatal que no sabem si farà mecanismes de compensació o no.
Un procés participatiu escàs
Els representants de la PAH i el Sindicat de Llogateres de la ciutat han lamentat que el procés obert a la ciutadania hagi "no hagi tingut ressò". Una conclusió que també ha compartit Melgares: "Els dono la raó, el procés participatiu va ser escàs i l'assistència ha estat molt baixa però hem obert un procés".
En aquest sentit, Melgares ha explicat que una vegada fetes les reunions, caldrà estudiar la viabilitat econòmica de la mesura del 30% d'habitatge de protecció social en forma de lloguer. Ha explciat que en el dret de superfícia serà viable per ajuda dels fons europeus next generation però "sense ajuda s'haurà d'estudar com hauria de ser".
La mateixa regidora però, ha exposat les diferents accions que s'estan fent mentre disposen de "més eines" entre les quals destaca el Reallotjament per a 80 famílies durant el 2022 i fruit de les reunions amb la Sareb, l'oferiment de contraces per set anys a famílies que "ocupen de bona fe". S'ha atorgat un preu social o de lloguer a 40 famílies i s'ha demanat informació de més de 119 famílies més per estudiar-ne la viabilitat.
Els membres de les entitats socials han recordat que Terrassa necessita fer com altres ciutats de l'entorn com ara Barcelona, Montcada, Ripollet o Mataró i aprovar el 30% ja que ho consideren "una mesura de mínims i de sentit comú" inclosa en el pla de mandat del govern local.
Les dades a Terrassa
Durant el 2022 es van senyalar més de 1.000 desnonaments
S'ha començat el procés per fer 657 habitatges públics de lloguer
80 famílies han obtingut el Reallotjament
Actualment 5.306 pisos de grans tenidors
Hi ha 4.348 pisos buits de grans propietaris
D'aquests, 1.486 pisos buits en mans de bancs o fons d'inversió
Del 2019 al 2021 s'han fet 79 habitatges protegits
1,6% del parc d'habitatges de lloguer és públic
Amb el 30% s'incrementaria en 1.300 habitatges assequibles
