16
de maig
de
2022, 19:14
Actualitzat:
19
de maig,
16:23h
L'Ajuntament de Terrassa vol poder regular el preu del 30% dels habitatges de nova construcció perquè aquests siguin assequibles. El govern de Tot per Terrassa i ERC portarà el debat al ple municipal del mes de maig per modificar Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i així aconseguir 129.539 m2 potencials de sostre residencial com a habitatge assequible.
D'aquesta manera, el Consistori marcarà limitacions pel que fa als preus tant de compra com de lloguer d'aquest percentatge d'immobles de nova creació. A més a més, la modificació del planejament contempla que es pugui fer en tots aquells projectes de nova construcció de més de 600 m2 i no només en els nous polígons i sectors de desenvolupament residencial, com marca el POUM del 2003.
És a dir, que Terrassa podria limitar el preu d'uns 1.300 pisos en una de cada dues parcel·les que hi ha a la ciutat on es pot edificar, ja que 2.680 de les 5.109 existents, d tenen un sostre superior a 600 m2.
Aquesta mesura està contemplada en elPla Local de l’Habitatge 2019-2025, aprovat per unanimitat al ple de novembre de l’any 2019. Per la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, i regidora d’Habitatge, Lluïsa Melgares, "hem de propiciar una major oferta d’habitatges a un preu assequible, suficient i integrat".
La proposta d'aprovació al ple municipal és un primer pas que ha de comptar amb "una acció conjunta entre el sector públic i el privat, que sigui solvent, estudiada jurídica i econòmicament, i que compti amb el compromís dels i les implicats", expresa Melgares.
Per al regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, considera que "amb aquesta proposta, bancs i grans tenidors, els titulars de la majoria de parcel·les de la ciutat sense construir, podran retornar a la ciutadania en forma d'habitatges, amb un preu limitat de lloguer o compra, part del deute que aquestes entitats van contreure amb la societat".
Falta de pisos de protecció
Actualment Terrassa té una mancança d’habitatge de protecció pública per donar resposta a la demanda d’habitatge assequible i complir, així, amb l’objectiu de Solidaritat Urbana que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge a Catalunya, que indica que la ciutat hauria de comptar, l’any 2027, amb un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15%, respecte el total dels existents.
El preu màxim de l’habitatge de protecció pública ve determinat per la Generalitat de Catalunya i depèn de la zona a la qual pertanyi el municipi. Actualment, Terrassa està inclosa a la Zona A, on el preu màxim establert és de 2.459,43 euros/m2 de superfície útil, per a una ciutat amb una població de 224.111 habitants i un terme municipal de 70 km2.
Els preus de venda dels habitatges a Terrassa s’han incrementat un 55% entre els anys 2016 i 2021, segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Ara fa un any, el preu mitjà de venda d’un habitatge de segona mà era de 191.296 euros.
Pel que fa al lloguer, els preus també han augmentat i a més, en aquests moments, l’oferta a la ciutat no arriba al 10% del mercat pel que no es pot assumir la demanda que hi ha.
De fet, s’estima que la despesa destinada a l’habitatge no hauria de superar el 30% de la renda mitjana per llar, un valor que a Terrassa és del 34%. Aquest percentatge posa de manifest que hi ha un desequilibri entre els preus del mercat lliure i la capacitat econòmica que tenen les famílies.
D'aquesta manera, el Consistori marcarà limitacions pel que fa als preus tant de compra com de lloguer d'aquest percentatge d'immobles de nova creació. A més a més, la modificació del planejament contempla que es pugui fer en tots aquells projectes de nova construcció de més de 600 m2 i no només en els nous polígons i sectors de desenvolupament residencial, com marca el POUM del 2003.
És a dir, que Terrassa podria limitar el preu d'uns 1.300 pisos en una de cada dues parcel·les que hi ha a la ciutat on es pot edificar, ja que 2.680 de les 5.109 existents, d tenen un sostre superior a 600 m2.
Aquesta mesura està contemplada en elPla Local de l’Habitatge 2019-2025, aprovat per unanimitat al ple de novembre de l’any 2019. Per la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, i regidora d’Habitatge, Lluïsa Melgares, "hem de propiciar una major oferta d’habitatges a un preu assequible, suficient i integrat".
La proposta d'aprovació al ple municipal és un primer pas que ha de comptar amb "una acció conjunta entre el sector públic i el privat, que sigui solvent, estudiada jurídica i econòmicament, i que compti amb el compromís dels i les implicats", expresa Melgares.
Per al regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, considera que "amb aquesta proposta, bancs i grans tenidors, els titulars de la majoria de parcel·les de la ciutat sense construir, podran retornar a la ciutadania en forma d'habitatges, amb un preu limitat de lloguer o compra, part del deute que aquestes entitats van contreure amb la societat".
Falta de pisos de protecció
Actualment Terrassa té una mancança d’habitatge de protecció pública per donar resposta a la demanda d’habitatge assequible i complir, així, amb l’objectiu de Solidaritat Urbana que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge a Catalunya, que indica que la ciutat hauria de comptar, l’any 2027, amb un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15%, respecte el total dels existents.
El preu màxim de l’habitatge de protecció pública ve determinat per la Generalitat de Catalunya i depèn de la zona a la qual pertanyi el municipi. Actualment, Terrassa està inclosa a la Zona A, on el preu màxim establert és de 2.459,43 euros/m2 de superfície útil, per a una ciutat amb una població de 224.111 habitants i un terme municipal de 70 km2.
Els preus de venda dels habitatges a Terrassa s’han incrementat un 55% entre els anys 2016 i 2021, segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Ara fa un any, el preu mitjà de venda d’un habitatge de segona mà era de 191.296 euros.
Pel que fa al lloguer, els preus també han augmentat i a més, en aquests moments, l’oferta a la ciutat no arriba al 10% del mercat pel que no es pot assumir la demanda que hi ha.
De fet, s’estima que la despesa destinada a l’habitatge no hauria de superar el 30% de la renda mitjana per llar, un valor que a Terrassa és del 34%. Aquest percentatge posa de manifest que hi ha un desequilibri entre els preus del mercat lliure i la capacitat econòmica que tenen les famílies.