A l'interior de la Sala de Plens de l'Ajuntament el govern (TxT i ERC) han aprovat l'avanç de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per -en un futur- poder regular el preu del 30% dels habitatges de nova construcció. Un pas endavant però que no ha rebut el suport de l'oposició (PSC, Cs i Junts), que hi ha votat en contra.
A fora de l'edifici consistorial, el Sindicat de Llogateres i la PAH han fet sentir la seva veu per exigir l'aplicació immediata d'aquesta proposta així com la posada en marxa d'altres mecanismes per amplicar els pisos de protecció oficial a la ciutat. Denuncien que la proposta ha fet aixecar malestar entre els lobbies immobiliaris, promotors i grans tenidors que no volen acceptar que un 30% dels seus habitatges de nova construcció tinguin un preu limitat perquè siguin accessibles a les butxaques dels terrassencs.
La proposta no ha estat ben rebuda per l'oposició que malgrat compartir el fons de la qüestió per ampliar el nombre d'habitatge públic a la ciutat, creuen que no són ni les formes ni el temps de fer-ho. Amb un to dur, la candidata a l'alcaldia del PSC i diputada, Eva Candela, ha criticat les formes i que no s'hagi convocat el Consell municipal de l'habitatge per discutir aquest fet i ha considerat que aquest avanç "és un attrezzo per fer un titular". En la mateixa línia s'ha expressat la també candidata de Junts, Meritxell Lluís.
A més a més, els diferents partits han recordat que aquesta modificació està pendent de la llei d'habitatge del govern espanyol. "Nosaltres no tenim gens de confiança amb el govern, vostès en deuen tenir molta", ha etzibat Lluís qui ha afirmat que cal arribar a un consens amb totes les parts. Per la seva banda, el regidor de Cs, Javier Gónzález, ha qüestionat el document tècnic que avala aquest avanç de modificació del POUM i ha dit que a Terrassa no hi ha problemes d'accés a l'habitatge.
Per la seva banda, la tinenta d'alcaldia de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, ha respost que en aquest mandat s'han invertit tres milions d'euros en compra d'habitatge amb tempteig i retracte i ha defensat que es faci aquest avanç perquè cal "un consens ampli amb totes les parts" per tirar endavant aquesta proposta. "L'habitatge ha de ser un dret i en aquests anys hem posat més de 100 pisos a disposició de la mesa d'emergència però en calen més".
"Sabem que hi ha una por legítima per part dels constructors, apunta el regidor d'Urbanisme, Carles Caballero. Però ha defensat que "obrim un diàleg, tenint clar que l'accés a l'habitatge a Terrassa és una prioritat i que el 30% de reserva d'habitatge protegit és una mesura per avançar en aquest camí".
Intervenció del regidor d'Urbanisme, Carles Caballero, en el ple municipal del mes de maig. Foto: Anna Mira
111 famílies esperen un habitatge a la mesa d'emergència Terrassa és la ciutat que, amb diferència, té més famílies esperant un habitatge a la mesa d'emergència. De les 220 que es comptabilitzen en els nou municipis de l'Arc Metropolità, 111 són de Terrassa. A més a la ciutat hi ha 10 desnonaments setmanals i fins l'agost ja se n'han assenyalat 390.
Avui dia Terrassa té un 1,6% d’habitatges de lloguer social públics a la ciutat, quan aquesta xifra hauria d'arribar al 15% l'any 2042, han denunciat els col·lectius en favor de l'habitatge. Del 2019 al 2021 només s'’han acabat 79 habitatge protegits, amb 66 iniciats durant el mateix període, incloent promotors públics, socials i privats. Caldria, per tant, un increment de 10.032 habitatges en 20 anys (516 anuals).
On es podria aplicar el 30%? D'acord amb el dictàmen aprovat, la nova normativa permetria que tres de cada deu habitatges de nova construcció en parcel·les de més de 600 metres quadrats, disposessin d'habitatge amb preus assequibles. Respecte de les normatives anteriors, on l'habitatge protegit es reserva a zones concretes -normalment perifèriques de les ciutats- amb aquesta modificació del POUM s'aplicaria a qualsevol terreny i, per tant, beneficiaria tots els barris on es facin noves promocions.
Els edificis serien sent privats i s'aplicaria tant en règim de lloguer com de compra però seria la Generalitat qui limitaria el seu preu d'acord amb la Zona A on pertany Terrassa i on el preu màxim establert és de 2.459,43 euros/m2 de superfície útil, per a una ciutat amb una població de 224.111 habitants i un terme municipal de 70 km2.
Els preus de venda dels habitatges a Terrassa s’han incrementat un 55% entre els anys 2016 i 2021, segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Ara fa un any, el preu mitjà de venda d’un habitatge de segona mà era de 191.296 euros. Pel que fa al lloguer, els preus també han augmentat i a més, en aquests moments, l’oferta a la ciutat no arriba al 10% del mercat pel que no es pot assumir la demanda que hi ha.
Procés de participació ciutadana Ara, una vegada aprovat l'avanç de modificació des de l'Ajuntament s'obrirà un període de participació ciutadana a través del portal web i també de forma presencial perquè tothom pugui dir la seva.
Un procés de debat obert que vol guanyar temps a la llei estatal d'habitatge, pendent d'aprovar al Congrés dels Diputats, i que serà determinant a l'hora de poder aprovar la modificació real del POUM. Aquesta llei pot contemplar certes compensacions per part de l'administració als privats i l'Ajuntament espera saber quines són perquè en tot moment es faci d'una manera jurídica i econòmicament solvent.
