Juli Fernàndez i Jordi Ballart Foto: A.T.

És una d’aquelles velles dites, que sembla ser que responen a l’antiga rivalitat entre dues ciutats: “A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell”. Hi ha diverses teories sobre el seu significat, que podria tenir arrels medievals: Joaquim Verdaguer, per exemple, n’explica algunes al seu blog…

Tanmateix, són històries i rivalitats remotes que estan molt superades i que com a màxim, en ple segle XXI, donen per a algun acudit. Però el cert és que Terrassa i Sabadell són dues ciutats amb grans semblances i grans diferències alhora, que es troben a poca distància, que poden tenir molts punts en comú i que viuen més aviat d’esquena l’una de l’altra.

Penso fa temps que ja és hora de fer les coses d’una altra manera.

Per això vaig convidar en Juli Fernández, l’alcalde de Sabadell, a la Festa Major i els darrers mesos hem anat mantenint contactes i intercanviant punts de vista.

Fa unes setmanes vam tenir una reunió més formal, a l’Ajuntament de Sabadell, i hem obert línies de cooperació, per exemple en el camp del comerç, on els regidors de les dues ciutats ja han començat a explorar possibilitats. Els darrers dies, hem tingut ocasió també de compartir una reivindicació transversal, de llarg recorregut, i que va més enllà de les diferències ideològiques: exigir al govern central que no bloquegi la llei catalana a favor de l’habitatge digne i contra la pobresa energètica.

La foto de Juanma Peláez al twitter de Nació Digital expressa molt bé la complicitat que hem anat construint.

Les dues ciutats tenim coses evidents en comú. Pertanyem a un mateix espai geogràfic, cultural i econòmic: el Vallès. O “els Vallesos”, si ho preferiu. Estem situades a la regió metropolitana de Barcelona, un espai que reclama ser articulat d’una nova manera, tal i com li vaig suggerir al president de la Generalitat recentment. Tenim fortaleses i debilitats que es complementen, i oportunitats i amenaces que es poden equilibrar… Hi ha camp per córrer, més encara en aquest temps, en el qual estem lluitant per preservar l’Estat del Benestar i per contribuir a crear feina digna i lluitar contra l’atur, les dues principals prioritats per a una gran majoria de ciutadans i ciutadanes. I per a les majories polítiques que governen els ajuntaments de Terrassa i de Sabadell.

Tot això ens porta a deixar enrere els tòpics i a buscar espais d’entesa i de cooperació, cadascú des del seu punt de vista, aprofitant les coincidències que tenim.

L’economia, el disseny de l’organització territorial, les polítiques socials, la cultura, el comerç… Aquests són alguns dels àmbits en els quals hi ha feina per fer i oportunitats per millorar la vida de les persones, a Terrassa i a Sabadell, i també al conjunt del país.

Pas a pas, sense pressa, sense aturar-nos, anirem construint una agenda compartida entre les dues ciutats. Crec que és un moviment de fons que va més enllà de la sintonia i complicitat entre els dos alcaldes. Potser sí que ha arribat el moment d’obrir seriosament una nova etapa, mirant sempre cap al futur i pensant en els interessos de la ciutadania. Amb realisme i honestedat, amb ganes d’entendre’ns, ho intentarem.